Xacra masclista

Els Mossos creen una nova unitat d'agressions sexuals

El grup policial, integrat per 30 agents, intentarà que aflorin més denúncies i que es redueixi el calvari de les denunciants

Les expertes situen el focus en la societat heteropatriarcal i avisen que la pornografia 'mainstream' distorsiona la sexualitat dels menors

Els Mossos creen una nova unitat d'agressions sexuals

EUROPA PRESS

2
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els Mossos d’Esquadra han creat una unitat central especialitzada en delictes sexuals. Estarà formada per 30 agents i dirigida per una inspectora, l’única dona a càrrec d’una àrea d’investigació. Per al comissari en cap Eduard Sallent, la policia catalana, que ha recollit un increment del 50% de denúncies per agressions i abusos sexuals des del 2015, tenia «marge de millora» en l’atenció a les víctimes.

La creació de la nova estructura, insisteix Sallent, és només la part visible d’un canvi de model policial global que ha d’estar disposat a reexaminar-se sota un nou enfocament, que situa la víctima en el centre, per tractar d’evitar el calvari –social i judicial– que sovint viuen les dones que denuncien una violació. Perquè es qüestiona la veracitat del seu relat o, fins i tot, se les culpa del que ha succeït, han recordat psicòlogues, tècniques o investigadores especialitzades en la violència masclista com Alba AlfagemeCristina Guiu o Gema Varela en una jornada organitzada per la policia catalana.

«El 85% de les dones que pateixen una violació es queden bloquejades», ha subratllat Alfageme al·ludint a l’eix sobre el qual girarà la nova llei de llibertat sexual del Govern i que, presumiblement, no distingirà entre abusos i agressions i situarà en el consentiment explícit de la víctima la línia que separarà una relació sexual d’una violació. La societat ha canviat amb revolucions com la desencadenada pel cas de La Manada a Pamplona. En aquesta ocasió, el fet que la víctima es bloquegés i no fos capaç de resistir-se o mostrar la seva negativa va provocar que, d’entrada, aquesta violació fos considerada judicialment només un abús sexual. 

L’epicentre del problema, coincideixen les expertes, resideix en una societat heteropatriarcal que històricament ha sotmès sexualment la dona i que, en l’era digital, avança cap a un horitzó perillós a causa d’una pornografia ‘mainstream’ que distorsiona la sexualitat dels menors. Perquè la majoria de delictes no els comet un violador en sèrie i desconegut com fingeix l’imaginari col·lectiu, sinó que es perpetren en l’àmbit domèstic i l’agressor és algú pròxim

Notícies relacionades

Guiu ha recordat que una altra investigació que analitzava les fantasies eròtiques entre menors va concloure que mentre ells cenyien les seves descripcions al contacte sexual, elles donaven una gran importància al context. «Les noies narraven històries que tenien inicis com un naufragi, que incloïen un rescat heroic de l’home i la posterior convivència en una illa deserta, i seguien amb el matrimoni i la maternitat». Una dicotomia gairebé antagònica davant de la qual la pornografia s’ha decantat per ells i ha assignat per a elles un paper secundari al servei del plaer masculí. Set de cada deu vídeos publicats als grans portals, segons Alfageme, són escenes en les quals, a més, els homes violenten les dones.

Els menors veuen porno per primera vegada als 8 anys, als 11 en busquen de forma intencionada i als 14 en són consumidors habituals. Aquesta ‘escola sexual’ ha imposat una «erotització de la dominació» –cristal·litzada en conductes com les de La Manada– que persegueixen ells i pateixen elles. La policia i la societat en el seu conjunt, han remarcat les ponents, afronten un repte majúscul: aconseguir que més dones sentin que poden denunciar –la xifra negra continua ocultant el 80% dels casos malgrat l’increment des del 2015– i intentar evitar que els adolescents confonguin el sexe amb la violència.