Disgust al Govern de coalició per la llei del 'sí és sí'

La que sembla que es convertirà en la primera llei del nou Ministeri d’Igualtat, la de llibertats sexuals –coneguda també com la llei del ‘sí és sí’– ha provocat aquests últims dies bastant enrenou en el si del Govern de coalició. La tensió que ha generat la redacció del text, que entre altres coses incrementarà les penes contra els autors d’abusos i violacions i penalitzarà l’assetjament de carrer a les dones, ha sigut tal que la negociació s’ha prolongat fins aquest mateix dilluns, perquè, segons diverses fonts, a poques hores de la seva presentació al Consell de Ministres quedaven encara alguns detalls pendents. 

Les topades entre els socis del Govern es van fer visibles fa ja unes quantes setmanes. Llavors, des del ministeri que dirigeix la podemista Irene Montero ja es va apuntar que el projecte només necessitava el vistiplau del ministre de Justícia, el socialista Juan Carlos Campo. Una aprovació que, van criticar, no arribava sota excuses de «generalitats de procediment, sense concretar». 

Les expertes en la matèria María Acale, Patricia Faraldo, María Naredo i Victoria Rosell –actual delegada del Govern contra la violència de gènere–, que fa anys que treballen en el desenvolupament de la llei, van ser qui en van presentar la primera proposta d’esborrany, que Montero va proposar treballar des de fa un mes i mig a tots els ministeris implicats, asseguren fonts coneixedores de la negociació. 

L’equip d’Igualtat va traslladar de manera insistent la necessitat que es produïssin com més aviat millor les reunions de treball pertinents per incorporar aportacions a la llei. Però Justícia no va concretar aquestes reunions, que no es van produir fins a la setmana del 20 de febrer, indiquen les mateixes fonts. 

Des d’aquest moment, afegeixen, Igualtat hauria mostrat plena disposició per treballar, tant per incorporar-hi aportacions com per explicar la rellevància de mantenir el text original en altres ocasions, i això hauria possibilitat que finalment es compleixi «el compromís del Govern perquè aquesta llei iniciï la seva tramitació aquesta setmana». 

Ara es veuen més

La Moncloa tampoc oculta els frecs entre els ministeris d’Igualtat (Podem) i Justícia (PSOE) a compte de la llei de llibertat sexual, però els col·laboradors de Pedro Sánchez assenyalen que situacions com aquesta «ocorren dins de tots els governs», només que ara, al tractar-se d’una coalició, «lluen més». El text normatiu, assenyalen en l’entorn del cap de l’Executiu, ha estat sotmès a canvis fins a l’últim moment, però de «tipus tècnic», no sobre el contingut en si mateix. 

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

Perquè els morats, continuen les mateixes fonts, van pecar de «certa inexperiència» a l’elaborar la llei, que és «molt complexa» i afecta diversos ministeris. No obstant, Igualtat no hi va comptar quan va redactar el text. Els col·laboradors de Sánchez expliquen que Irene Montero es va limitar a entregar-li la norma al titular de Justícia durant la reunió informal que l’Executiu va fer a principis de febrer a la finca de Quintos de Mora (Toledo). «No és la millor manera de fer les coses», assenyalen a la Moncloa. Però els socialistes rebaixen la transcendència d’aquest incident.

La llei, en qualsevol cas, encara ha de recórrer un llarg camí abans d’entrar en vigor. Després de l’aprovació inicial d’aquest dimarts, el Consell General del Poder Judicial i potser també el Consell d’Estat hauran d’emetre els seus informes. Només llavors el projecte arribarà al Congrés. El Govern calcula que passaran cinc o sis mesos fins que la norma iniciï la seva tramitació. La llei integral per garantir les llibertats sexuals és una reivindicació del moviment feminista, especialment intensa des dels fets de ‘La manada’ als Sanfermines del 2016.