13 jul 2020

Anar al contingut

Un sector en expansió

Alerta per la captació de diners a menors amb jocs 'online'

Un congrés d'una associació de ludòpates alerta de l'auge de les lligues esportives 'online'

Les partides més populars reclamen pagaments per millorar les prestacions per competir

Óscar Hernández

Alerta per la captació de diners a menors amb jocs 'online'

JOAN CORTADELLAS

L’auge dels jocs en línia, molts dels quals en forma d’autèntiques lligues esportives professionalitzades però virtuals, ha disparat les alertes per un flanc: alguns d’aquests programes intenten captar menors per participar en competicions amb altres jugadors en què també els demanen diners per millorar les seves habilitats.

El problema es va posar de manifest ahir durant la celebració del Congrés sobre Joc Responsable organitzat per l’Associació Centre Català d’Addiccions Socials (Acencas), d’afectats per ludopaties, al Museu Marítim de Barcelona. En la trobada hi van participar responsables d’empreses dedicades a diferents tipus de joc, així com de la Generalitat, el Govern basc i l’Estat.

Tomás Roy, director de l’Àrea d’Estratègia de Seguretat de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, ho va deixar molt clar: «Els videojocs no són gratuïts. No hi ha res gratuït. Si en un joc ho vols tot obert, has de pagar la versió ‘de luxe’. Fins i tot Frozen, amb el qual juga la meva filla petita, fa pagar per aconseguir més boles de neu o per disposar de més personatges. Si no ho fas, aquests apareixen amb candaus i no els pots utilitzar».

Sector en creixement

El problema s’agreuja en el sector dels jocs esportius en línia, els denominats ‘eSports’ o esports electrònics, negoci que en tres anys ha duplicat el nombre de jugadors a tot el món passant de 355 milions el 2017 a 454 milions l’any passat. Es tracta de competicions amb les seves pròpies lligues mundials –les més conegudes són Electronic Sports League i Lliga de Videojocs Professional– en què competeixen jugadors professionalitzats com passa en el món físic. Un exemple és el de la lliga de futbol mundial de la FIFA. Segons el ponent de l’Agència de Ciberseguretat, «aquest videojoc s’ha convertit en una escurabutxaques amb la modalitat dels micropagaments». Altres de no esportius, com el Fortnite, també cobren per millorar prestacions en les partides.

D’esquerra a dreta, Francesc Perendreu, president d’Acencas; Susana Ortega, directora de Azar Plus, i Carlos Duelo, directiu de Cirsa, al Congrés sobre Joc Responsable. / JOAN CORTADELLAS

Aquests micropagaments són els que permeten als jugadors adquirir determinades habilitats que els portarien mesos d’entrenament ‘online’ aconseguir i que els jocs en línia ofereixen contínuament. És el que els experts d’aquest sector en auge anomenen ‘pay to win’, o pagar per guanyar. «Aquest és un problema greu dels videojocs, perquè et proposen que inverteixis diners per millorar el joc», va explicar Joan Prats, director de la productora JPPro, locutor del programa de ràdio Tribuna Marca i director de l’acadèmia The Dog King, que forma jugadors des dels sis anys. 

Acadèmia per a nens jugadors

Prats va presentar la seva ponència, ‘eSports, una realitat imparable’, acompanyat de dos membres de la seva productora, Mar Jiménez i Marc Truco. «En el joc de la FIFA cal invertir fins a 6.000 euros per tenir un equip amb què poder guanyar campionats –va precisar Prats–. I aquest és el principal risc, ja que els adolescents són impacients i estan disposats a pagar». L’auge del sector és tan gran que, segons va explicar el seu company Truco, els ‘eSports’ van facturar uns mil milions d’euros l’any passat. I el seu creixement avança imparable. «Bèlgica i Holanda ja han prohibit el ‘pay to win’, però els jugadors d’aquests països es queixen ara que a la resta els que competeixen sí que poden pagar i millorar així els seus equips», va afirmar Prats.

Precisament, Prats i el seu equip han creat l’escola The Dog King, perquè nens i joves aprenguin a jugar des de petits i es puguin convertir en jugadors professionals, com si es tractés d’una activitat extraescolar més. «A la nostra acadèmia entren amb sis i set anys per jugar, però també per aprendre valors. I a partir dels 13 ja se’ls entrena per ser professionals», va dir Prats, que va assegurar que les famílies paguen uns 60 euros al mes per tres hores d’entrenament setmanal en aquesta peculiar acadèmia que és a Premià de Mar i preveu obrir més centres. Reconeix que hi acudeixen nois i noies que juguen massa, i allà poden ser atesos per psicòlegs, fins i tot aquells que volen progressar en aquest camp per professionalitzar-se i guanyar diners.

La jornada organitzada per Acencas també va abordar la necessitat de regular la publicitat de les apostes, tant d’‘online’ com en establiments. De fet, el president de l’oenagé, Francesc Perendreu, es va felicitar de la imminent aprovació d’un decret. «L’Administració sempre va un pas per darrere. No perquè sigui lenta, sinó perquè ha de ser garantista i escoltar tots els actors», va afirmar Aitor Uriarte, director general de Joc del País Basc.