Identificades tres persones que van controlar el VIH durant 25 anys sense tractament

Un equip multicèntric d’investigadors espanyols ha identificat «tres controladors d’elit excepcionals» que, després de més de 25 anys d’infecció pel VIH i sense rebre tractament antiretroviral, no tenen el virus perceptible en sang ni han desenvolupat la malaltia de la sida.

En un estudi, publicat a ‘Scientific Reports’ i centrat en tres pacients, els científics han investigat quins factors genètics, immunitaris i virals han conduït a aquesta situació –coneguda com a ‘cura funcional’–, per buscar com replicar-los en la resta de persones infectades, i treballen per determinar un perfil comú que permeti identificar des del moment del diagnòstic quines persones podrien controlar el virus per si soles.

L’estudi ha sigut liderat per investigadors de l’Institut d’Investigació de la Sida IrsiCaixa de Barcelona –impulsat per La Caixa i la Generalitat–, Centre de Microbiologia de l’Institut de Salut Carles III (ISCIII) de Madrid i la Unitat de Malalties Infeccioses de l’Hospital Virgen del Rocío/Institut de Biomedicina de Sevilla (Ibis).

Els autors de l’article es refereixen als tres pacients amb aquest perfil –un home i dues dones– com a «controladors d’elit excepcionals», que formen un nou subgrup dins dels anomenats ‘controladors d’elit’, que són persones infectades pel VIH que poden controlar de forma espontània la replicació viral i no mostren símptomes de la infecció a persones de no prendre tractament antiretroviral.

«Els controladors d’elit excepcionals representen un pas més, a causa del prolongat temps que han aconseguit controlar el virus. En aquests tres casos, el diagnòstic va ser fa 25 anys, però datacions moleculars del virus permeten estimar que la infecció es va produir fa uns 30», ha recalcat l’investigador Icrea a IrsiCaixa Javier Martínez-Picado.

Ha explicat que a llarg termini molts ‘controladors d’elit’ acaben perdent la capacitat de controlar el virus, però en aquests casos «no ha passat, i fins i tot les dues dones van donar a llum fa dècades nadons que no tenen la infecció sense haver pres medicació durant l’embaràs».

L’investigador Cecilio López Galíndez, de l’ISCIII, ha explicat que la cura de la infecció pel VIH «no és una mica factible de moment», per la qual cosa l’avenç cap a la possible cura funcional que confirma aquest treball és un objectiu més realista i apropiat.

Combinació de factors

Les tres persones en qui s’ha centrat l’estudi presenten una complexa combinació de factors genètics, virològics i immunològics que els permet un control extrem de la infecció, que es produeix si es donen simultàniament tots aquests factors.

El treball hi ha detectat nivells de virus molt per sota –fins a 10 vegades inferior– dels de les persones que prenen tractament antiretroviral, i, a més, després de l’anàlisi de milions de mostres no s’ha pogut recuperar cap virus capaç de replicar i continuar la infecció.

Els científics han comprovat també que els nivells de variabilitat viral són extremadament baixos –vuit vegades menor– que en altres persones amb el VIH, el que demostra que són virus molt poc actius.

«El virus que va infectar aquestes persones té la particularitat que li falten determinats fragments de l’ADN, cosa que no fa que desaparegui però incapacita la seva capacitat de reproduir-se», ha explicat López Galíndez.

Ha afegit: «També estem estudiant si el virus es troba en els anomenats ‘deserts de l’ADN’, que són zones del genoma humà on l’ADN del virus no pot expressar-se i, per tant, aquest no pot multiplicar-se».

Notícies relacionades

La UB dictarà una resolució preliminar ràpida del cas Flecha

Primer trasplantament parcial de cor a un nadó a Espanya

També han detectat que les persones presenten variacions en el seu genoma associades amb el control de la infecció del VIH, ja que tenen «de manera natural una resposta immunitària molt potent contra el virus i baixos nivells d’inflamació, cosa que podria haver ajudat a aconseguir el control viral durant les primeres fases de la infecció», ha recalcat Ezequiel Ruiz-Mateos, de l’Ibis.

Els investigadors veuen possible que hi hagi altres persones en el grup dels controladors d’elit amb característiques clíniques semblants a aquests tres controladors d’elit excepcionals i que podrien ser identificades gràcies als marcadors determinats en aquest estudi.