El Govern torna a assumir les guarderies i impulsa el menjador en els instituts

Els pressupostos que el Govern salvarà en l’últim sospir abans d’esgotar la legislatura contenen la partida d’Educació més important de la història. La conselleria que dirigeix Josep Bargalló disposarà de 5.671 milions, un 17% més que els últims comptes aprovats, els del 2017, i permetran que la Generalitat torni a fer-se càrrec de les guarderies públiques, que un centenar d’instituts apliquin la reforma horària amb l’obertura de menjadors i que la batalla per l’escola inclusiva disposi de mitjans per aconseguir certa efectivitat. Aquest és el full de ruta. El dia a dia anirà confirmant o desmentint.

Bargalló s’ha fet carn aquest divendres al Parlament per donar compte dels diners que mourà el seu departament aquest any. Ha aplaudit que el seu pressupost sigui així de pròsper, per sobre del 2010, quan van començar les estretors, quan el seu negociat disposava de 354 milions menys que ara. «Es comença a revertir la inflació pressupostària de les retallades», ha assenyalat el conseller, que ha celebrat que s’hagi assolit un acord pressupostari que evitarà el «col·lapse» del sistema educatiu. 

Menjar a l’hora

Notícies relacionades

"Al cap no gires full"

El Congrés no ha debatut un any després com evitar una futura dana

En aquest camí cap a un ensenyament més inclusiu, Educació preveu invertir 17,2 milions en la contractació de 445 nous professionals, dels quals 184 seran personal d’atenció educativa, com ara treballadors socials o fisioterapeutes. Quant a les guarderies, es passarà de 0 euros a 70 milions, cosa que permetrà tornar a assumir una despesa que en els últims set anys han assumit els ajuntaments, que també començaran a cobrar el deute contret en aquest temps i que hauria d’estar saldat en un termini de 10 anys. També destaca l’obertura de 103 menjadors en aquests instituts, cosa que incorporarà els seus alumnes als postulats de la reforma horària, i permetrà que mengin en una franja saludable, entre les 12 i les 14 hores. 

D’altra banda, el responsable d’Educació ha anunciat que els centres educatius no podran fer públics els resultats que obtenen els seus alumnes en les proves d’avaluació de sisè de primària i quart de l’ESO. Aquesta avaluació de competències bàsiques permet conèixer el nivell dels alumnes, però en una perversió de l’invent, havia generat un rànquing d’escoles. Donar a conèixer els notes, segons Bargalló, «trenca l’equitat del sistema, ja que normalment s’utilitza de mala fe i sempre serveix per posar etiquetes.