Un col·lectiu musulmà ensenya a «posar-te el hijab» a Balaguer

Aquest dissabte, 1 de febrer, és el Dia Mundial del Hijab. Es tracta d’un mocador que cobreix el cap i el coll (però no la cara) i que utilitzen dones musulmanes segons marquen algunes interpretacions de l’islam. Amb motiu d’aquesta jornada, un col·lectiu de joves de Balaguer (Noguera) ha organitzat un acte en el qual ensenyaran a posar-se aquesta peça «sota la premissa de la llibertat de les dones a col·locarse-la». El consistori, que segons elles recolzava la iniciativa, ho nega, i els ha obligat a canviar el cartell en el qual apareixia com a col·laborador. La polèmica està més que servida, perquè moltes veus també hi han sortit en contra.

«Nosaltres defensem que les dones que vulguin posar-se el hijab se’l puguin posar, però també lluitem perquè les dones que no se’l vulguin posar i són obligades a fer-ho no hagin de portar-lo», afirma Bahija Tami, la fundadora i presidenta de Chabab Al Amal, entitat que compta amb dos anys d’existència i que, segons exposen, la integren tant noies que porten aquest vel com d’altres que no.

Chabab Al Amal va organitzar l’any passat una marxa i una xerrada sobre la llibertat de portar el hijab amb la col·laboració municipal i de les joventuts d’ERC i no va passar res», i en aquesta ocasió han inclòs com a novetat el taller per aprendre a posar-se el mocador. «Volem acostar el nostre costum, que la gent entengui com se se sent una al portar-lo; és una tasca de sensibilització i empatia», justifica la Tami.  

Però la proposta no ha sigut ben rebuda a les xarxes socials ni per alguns veïns, que en alguns casos les han qualificat de «masclistes» i «salafistes». L’escriptora Najat el Hachmi, amb diverses obres publicades sobre aquesta qüestió, considera que aquest acte «nega la càrrega patriarcal que té el vel» i afegeix que «no s’ha de permetre que les organitzacions públiques es facin càrrec o promoguin actes religiosos d’aquest tipus».  A més, qualifica de «frivolitat» el taller del mocador a la via pública. 

L’ajuntament de Balaguer (governat per ERC) figurava com a «col·laborador» en el primer cartell on s’exposava aquesta activitat. També el consistori havia autoritzat una xerrada en un equipament municipal sobre l’ús del hijab. Hores després que esclatés la polèmica, el consistori va manifestar a Twitter que «es desmarca» de l’acte i que «no ha autoritzat» l’ús de la imatge municipal. 

Des de la Paeria de Balaguer ens desmarquem d'aquest acte i volem deixar clar que no hem autoritzat als organitzadors a utilitzar el nostre logotip (que per cert és Paeria de Balaguer). En demanem als seus autors la seva retirada. pic.twitter.com/VdOluY0b8E

— Paeria de Balaguer (@ciutatbalaguer) 30 de enero de 2020

Aquest divendres al migdia l’entitat ha canviat el cartell, incloent el rostre d’una dona sense vel, i retirant el logotip municipal. I segons expliquen les organitzadores, el mateix consistori els ha emplaçat a fer la xerrada en un altre local municipal. L’ajuntament, més enllà d’aquest tuit, ha declinat fer declaracions a EL PERIÓDICO. 

Notícies relacionades

Joan Gabriel Bergas, catedràtic en Enginyeria Elèctrica de la UPC: "Són set 'barcelones' que van caure de cop"

Neix una nova institució educativa centrada en l’ocupació dels seus alumnes: té vuit centres a Catalunya

Més enllà d’aquest acte, la polèmica aviva el debat sobre la integració social i la multiculturalitat a Catalunya. El secretari de Migracions de la Generalitat, Oriol Amorós, fa més d’un any que va visitar aquestes dones i va lloar la seva feina. Va ser un dels convidats en aquesta jornada, tot i que va justificar la seva absència per incompatibilitats d’agenda, segons expliquen des de Chab Al Amal.

Amb l’entitat Chab Al Amal de Balaguer, dones valentes contra la discriminació i per la llibertat.
La llibertat que dóna l’èxit educatiu
La llibertat que dóna l’accès per a tothom als estudis superiors
La llibertat de portar o no portar hijab
Gràcies per la feina que feu! pic.twitter.com/NxcpeNesXF

— Oriol Amorós 🎗 🇩🇪🇧🇪🇨🇭🏴󠁧󠁢󠁳󠁣󠁴󠁿 (@OriolAmoros) 6 de marzo de 2019

Preguntada per aquest diari, ni la secretaria general de Migracions ni la d’Afers Religiosos s’han volgut posicionar sobre aquest acte. «És un tema local», han argumentat fonts de la Conselleria d’Afers Socials.