El Ter emmudeix Girona

Ja no era la mirada d’admiració o les expressions de sorpresa. Perquè una cosa són els efectes devastadors del mar al litoral, fet més o menys familiar, i una altra de molt diferent que un riu, el que passa a prop de casa teva, on acostumes a mullar els peus a l’estiu, es converteixi en una aclaparadora reivindicació de la naturalesa. Girona ha contemplat el furiós avenç del Ter amb un silenci que parlava per si sol. Que es desbordés no ha fet cap gràcia. Es feien fotos, és clar, però els ulls eren més de preocupació que de curiositat. No només pels danys, sinó perquè ha aflorat un respecte que fins ara era només una convivència simpàtica. La humanitat ha acampat tota la vida als costats dels rius. Potser no va quedar clar qui manava. 

La borrasca ‘Gloria’ ha donat un cop de cua final de pluja intensa, inundacions i, també, tragèdies personals. Tres persones més han perdut la vida a Catalunya aquest dijous a conseqüència del temporal. Un pescador ha mort a Calafat (Tarragona) al ser arrossegat per les ones, un home ha sigut trobat sense vida a l’interior del seu cotxe a Cabacés (Priorat) i s’ha trobat a Jorba (Anoia) el cos d’un conductor que havia desaparegut. S’uneixen a l’home que va morir per un cop de mar al port de Palamós dimecres quan intentava revisar l’estat d’una embarcació.

La Carmen no vol fang 

Notícies relacionades

Quatre morts a Catalunya i 13 a tot Espanya

Vista aèria de l'avinguda del riu Ter després del pas de la borrasca 'Gloria', en IMATGES

Ningú ha perdut la vida a la ciutat de Girona, però aquests dies sí que han deixat enrere la candidesa que els generava la presència del riu. I, com aquí, en molts altres municipis sorpresos pel corrent. Del Ter, del Fluvià o del Tordera. A mig matí, la carretera que es dirigeix a la Costa Brava des del barri de Pont Major ha començat a inundar-se. L’escena de la treballadora d’una gasolinera mirant de vèncer la crescuda amb una escombra descriu bé com d’inaudit ha resultat que el Ter sortís de mare. Tot i que no per a tots. La Carmen ja va viure una crescuda més gran als anys 40. «No hi pots fer res. Deixes entrar l’aigua i després la treus. El més molest és el fang; llavors vam tardar vuit dies a treure’l tot». El seu veí, menys pragmàtic, aixeca un muret de maons perquè l’aigua ho tingui més complicat quan truqui a la seva porta. A l’altre costat, al restaurant Ca la Pilar, on el riu ja s’ha ficat dins, deixen anar rajos discontinus d’aigua al carrer amb una mànega connectada a una bomba. 

Una mica més amunt, el Ter també ha superat el seu curs a l’altura del pavelló d’esports Girona-Fontajau. Inundat. Una mica més cap aquí, el riu també ha fet seu un complex esportiu. Pistes de tennis convertides en piscines amb xarxa. I no gaire lluny, l’Hospital Josep Trueta, que ha tingut problemes en els serveis situats a les plantes baixes, com ara la radioteràpia. Tots els ponts del Ter estaven plens de gent. Ningú havia vist un fenomen semblant. Alguns ni s’atrevien a mirar des de la passarel·la per por que s’esfondrés, com ho han anat fent els arbres del curs. A la tarda, molts comentaven l’altra notícia del dia: l’ajuntament ha informat que es tallaria l’aigua, la potable. Als supermercats, molts cotxes carregant garrafes. Per si la cosa s’allarga.