Les apostes, el nou model de lleure juvenil i grupal

Tot i que molts dels seus pares es posarien les mans al cap, els joves juguen i aposten amb total normalitat i l’assistència a salons de joc i el joc ‘online’ s’ha convertit una opció de lleure grupal més per als espanyols d’entre 18 i 24 anys que, en alguns casos, substitueix altres possibilitats com anar al cine. A més, els joves no perceben que les pèrdues derivades d’aquesta afició, que en molts casos van iniciar sent menors, suposin cap problema sinó «una despesa de lleure més».

És la conclusió de la investigació feta pel Centre Reina Sofia sobre Adolescència de la FAD (Fundació d’Ajuda per a la Drogoaddicció) amb el recolzament de la delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, que analitza les percepcions dels joves d’entre 18 i 24 anys sobre els jocs d’atzar, en vista de l’evidència que cada vegada més persones tenen aquesta afició i, per tant, està creixent la ludopatia. Segons les últimes enquestes de l’Executiu, més d’un milió i mig de persones juguen diners ‘online’ (el 3,5% de la població). En el cas dels joves, ha crescut quatre punts els qui juguen per internet (del 6% al 10%) i gairebé deu punts els qui ho fan de manera presencial (del 13% al 22%).

El problema té les seves rrels en el fet que a la majoria de llars és normal jugar a la loteria i a les quinieles, cosa que, unida a la proliferació de salons de jocs, ha provocat que aquests espais s’hagin convertit en un «punt de trobada juvenil», segons la investigació qualitativa, realitzada a través de les opinions expressades pels mateixos joves en grups de discussió.

«És fàcil jugar» sent menors

L’inici de l’hàbit comença en aquests casinos, on es pot jugar sense diners reals, a través de quotes i bons de diners ficticis. Així, comencen a enganxar-se quan són molt joves, ja que els propis enquestats assenyalen que és «fàcil saltar-se la llei» i entrar als salons de joc, malgrat que la legislació veta l’accés als menors. L’obtenció d’una recompensa immediata genera l’imaginari col·lectiu que són «diners fàcils», i la recerca d’una autonomia econòmica respecte als pares fa la resta.

Després dels inicis a les sales de joc, el joc ‘online’ «contribueix a la consolidació dels hàbits», segons la FAD. Els avantatges d’aquesta modalitat és que permet l’anonimat i per tant saltar-se el límit d’edat, així com exercir aquesta afició sense restriccions de lloc i temps.

El líder, el que sap apostar

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

En les dues modalitats els joves atorguen un «lloc privilegiat» a les apostes esportives i jocs de cartes, en què es considera que cal «saber per poder guanyar», contra els jocs de pur atzar. En aquest context, aquest col·lectiu tendeix a convertir en model o líder del grup aquell que «sap» apostar i consideren els ‘tipsters’ o apostadors professionals uns autèntics referents.

Res a veure amb l’estereotip que tenen dels ludòpata, problema al qual consideren que s’hi arriba després de molt temps jugant. I és que, segons la seva opinió, els jocs d’atzar «només» suposen riscos econòmics i sempre que es «compleixi» amb les obligacions familiars i escolars, no és una cosa patològica sinó divertida i que enganxa.