09 jul 2020

Anar al contingut

SENTÈNCIA PIONERA

El Tribunal Suprem converteix en delicte les trucades perdudes del maltractador a la seva víctima

La sentència considera trencament de condemna la conducta d'un agressor que intenta parlar per telèfon amb l'agredida malgrat la prohibició de comunicar-se amb ella

L'alt tribunal argumenta que aquest hi va contactar i «suposa un atac a la seguretat i a la tranquil·litat» de la persona que es pretén protegir

J. G. Albalat

El Tribunal Suprem converteix en delicte les trucades perdudes del maltractador a la seva víctima

El mer fet que un condemnat per violència masclista faci una trucada perduda a la seva víctima quan té prohibit comunicar-se amb ella és un delicte. Així ho ha fixat el Tribunal Suprem en una sentència en la qual desestima el recurs presentat per un home que un jutjat canari li va imposar un any de presó per un delicte continuat de trencament de condemna, amb l’agreujant de reincidència, després d’haver trucat al telèfon de la seva exparella fent cas omís al veto de comunicar-se amb ella per qualsevol mitjà. La trucada no va ser atesa per la dona, però va quedar registrada, per la qual cosa va ser possible saber qui l’havia realitzat.

L’alt tribunal afirma que aquesta trucada «suposa un atac a la seguretat i a la tranquil·litat de la persona que es pretén protegir amb la resolució» en la qual s’acorda la prohibició del maltractador de contactar amb la víctima. La dona, d’aquesta manera, va ser conscient de l’existència de «la trucada pertorbadora de la seva tranquil·litat i que amenaçava la seva seguretat».

Aquesta pertorbació i amenaça, precisen els magistrats, s’aprecia des del moment en què la víctima és conscient que el seu agressor li ha trucat. Però perquè hi pugui haver delicte de trencament de condemna, és necessari que la trucada quedi registrada i es pugui saber qui la va realitzar.

La sentència detalla que es tracta d’«una forma de contacte escrit equivalent a un missatge que s’hagués remès a la persona destinatària de la trucada fent constar que aquesta s’ha efectuat; fins i tot, tot i que tingui lloc de forma automàtica, executada pel mateix sistema, es tracta d’un missatge en el qual es posa en coneixement del destinatari que se li ha efectuat una trucada des d’un terminal determinat». Per tant, precisa, «el mer fet de trucar, quan és possible identificar la procedència, ja suposa en aquests casos un acte consumat de comunicació». 

El tribunal explica que qualsevol terminal mòbil, i fins i tot la majoria dels de línia fixa, reflecteixen a la seva pantalla el número des del qual es fa una trucada i, en el supòsit que no sigui atesa, apareix en el registre del telèfon com a trucada perduda, constant l’hora i el número de procedència. El Codi Penal, argumenta el tribunal, no exigeix «un contacte, escrit o verbal, de doble direcció; per tant, no és necessari que tingui resposta. Tampoc s’estableixen límits mínims al contacte, sent suficient amb la seva existència. El que importa és que algú faci saber alguna cosa a l’altre».

Diverses condemnes

La sentència, de la qual ha sigut ponent el magistrat Miguel Colmenero, examina el cas d’un home reincident que va ser condemnat, primer, el 2016, per un delicte de lesions en l’àmbit de la violència masclista; més tard per impagament de pensions i dues vegades (a 10 mesos de presó i després a un any) per incomplir la prohibició de comunicar-se amb la víctima.

Malgrat saber que no podia ni comunicar-se amb ella ni acostar-s’hi a menys de 500 metres, la va trucar per telèfon –i va quedar registrada la trucada–, i també es va presentar als jutjats de Puerto del Rosario (Fuerteventura) sense estar citat, sabent que ella acudiria amb el fill menor que tenien en comú. El Suprem confirma ara la condemna a un any de presó que l’Audiència Provincial de les Palmas li va imposar per un delicte continuat de trencament de condemna, amb l’agreujant de reincidència.