27 maig 2020

Anar al contingut

llacuna normativa

La mare de 16 anys del nadó llançat al Besòs va demanar ajuda per avortar

Amb 16 anys era legal interrompre l'embaràs sense permís patern fins que el PP va canviar la llei el 2015

Les entitats socials denuncien que, després del canvi, no hi hagi protocols per treure de l'atzucac les mares adolescents

Guillem Sànchez / Elisenda Colell

La mare de 16 anys del nadó llançat al Besòs va demanar ajuda per avortar

Robert Ramos

La mare del nadó llançat al riu Besòs el 24 de setembre del 2019 va demanar ajuda per avortar a un servei municipal de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, segons fonts consultades per EL PERIÓDICO. Concretament, es va dirigir a un punt d’informació de Salut Jove el 13 de març, quan ja havia complert els 16 anys i estava embarassada de dos o tres mesos.

La va atendre una educadora del centre i es va sotmetre a un tercer test d’embaràs. Els dos primers se’ls havia fet pel seu compte. Al comprovar amb l’última mostra que efectivament estava en estat de gestació, l’educadora li va informar que actualment la llei no li permetia avortar amb 16 anys. A aquesta edat, necessitava el permís dels seus pares. La noia va intentar esquivar aquest requisit amb una mentida: assegurant que els seus pares es trobaven a Bolívia. La treballadora li va dir que tot el que podia fer era acudir a un centre mèdic i informar allà de la seva situació. Mai va fer aquest pas. 

El canvi del PP

La llei orgànica de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs aprovada el 2010 pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va establir, en el quart punt de l’article 13 del text –dedicat als «requisits comuns» per avortar–, que en el cas de les «dones de 16 i 17 anys el consentiment per a la interrupció voluntària de l’embaràs correspon exclusivament a elles d’acord amb el règim aplicable a les dones majors d’edat».

No obstant, el Govern de Mariano Rajoy, després d’enredar-se amb una polèmica reforma de la llei que va acabar amb el cessament del ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, va aprovar el 2015 la supressió d’aquest apartat. És a dir, perquè una menor de 16 o 17 anys pogués avortar era necessari el consentiment dels progenitors.

La mare del nadó ofegat al riu Besòs, sense aquesta reforma de Rajoy, hauria pogut començar els tràmits per avortar aquell 13 de març. Extingida aquesta possibilitat, i incapaç d’explicar a casa que estava embarassada, va decidir tenir el nadó de manera clandestina, a l’habitació d’una pensió, assistida únicament pel pare del nadó i sense anestèsia. La sortida que va prendre l’adolescent va posar en risc la seva salut i la del nounat, que de tota manera acabaria morint hores més tard, quan el seu pare, també menor d’edat, el va llençar al Besòs, cosa que va ocultar a la mare.

La parella va portar en secret l’embaràs fins al final. Ni professors, ni metges ni els seus pares van tenir constància d’una gestació que es va mantenir sense cap control sanitari. L’única treballadora que va saber del seu estat va ser l’educadora del punt d’informació de l’Hospitalet. No obstant, no existeix cap protocol que obligui aquesta educadora a actuar d’una manera diferent a la qual ho va fer i, a més, per a aquesta mena de servei la confidencialitat és important ja que precisament el que persegueix és orientar joves amb dubtes com els d’aquesta mare. 

Entitats esglaiades

Fonts dels serveis socials de l’Hospitalet es posen les mans al cap amb aquesta història. El risc de mort, per al nen i la mare, davant de qualsevol complicació, ho fa encara més greu. Amb l’afegit que l’embaràs d’una menor d’edat es considera «de risc» i que va esquivar el radar de totes les administracions. No va constar ni al servei de la Generalitat que atén la Salut Sexual Reproductiva (ASSIR). «El problema és que ella no va poder avortar, la llei considera aquestes noies prou adultes per ser mares però no per decidir o no si volen avortar», assenyala Jordi Baroja, director del Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat, un lloc de referència per a la planificació familiar que gestiona l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius

L’adjunta d’Infància del Síndic de Greuges, Maria Jesús Larios, comparteix la crítica. «Són nenes molt vulnerables a les quals s’ha de defensar perquè puguin avortar sense consentiment patern», explica. En el Pla de Drets Humans a Catalunya que va presentar el Síndic fa un mes es demana ja que es garanteixi l’accés lliure a l’avortament de les menors, respectant la seva decisió. 

Camí sense sortida 

Per ocultar l’embaràs, la noia va utilitzar roba ampla i va fingir haver guanyat pes a causa de l’alimentació. Els seus pares no van saber, o no van poder, veure que estava embarassada. Tampoc els professors de l’institut. Després de topar en el punt d’informació contra el mur legal aixecat amb la reforma del govern de Mariano Rajoy el 2015, la parella es va quedar en un atzucac mentre el nadó creixia al ventre.

Van decidir tenir-lo i donar-lo en adopció. El pare, menor d’edat com ella, es va informar per internet de com podia assistir-la en el part i es van preparar per donar a llum clandestinament. Als nou mesos, quan les contraccions eren inequívoques, identificant-se amb el DNI, van llogar una habitació en una pensió de l’Hospitalet, municipi on resideixen. Ella va dir a casa que la nit d’aquell 23 de setembre del 2019 la passaria a casa d’una amiga per estudiar –aquesta amiga que li va facilitar la coartada no intuïa el motiu real. Ja a la pensió, van posar música a un volum alt per ofegar els seus gemecs. I l’adolescent va donar a llum. El pare va anar a buscar menjar a un McDonald‘s.

L’endemà, ell es va emportar els llençols i les tovalloles i les va rentar en una bugaderia d’autoservei. Les va tornar netes i es van preparar per deixar la pensió. Van embolicar el nadó en una tovallola, van posar la placenta a la bossa del McDonald’s, van fer les maletes i van marxar.

Amb metro fins al Besòs 

No podien anar amb un nadó pel carrer de l’Hospitalet, perquè el risc de ser descoberts era gran. Van agafar el metro i se’n van anar a l’altre extrem de la xarxa del suburbà: Sant Adrià de Besòs. Llavors es van separar. Amb el final de les classes a l’institut de la noia, es va acabar la seva coartada i va haver de tornar a casa amb els pares. Segons la investigació dels Mossos d’Esquadra, la noia va marxar convençuda que ell donaria el nadó en adopció. No va ser així.

El pare va descendir a la vora del Besòs i va començar a fer un forat en un canyar per enterrar-l’hi. Va ser descobert per un ciutadà que passejava el gos, que va trucar al 112. El pare va agafar el nadó, embolicat amb la tovallola, es va ficar a l’aigua i el va llançar. Va sortir per l’extrem oposat deixant a la primera vora la maleta de la roba i la bossa del McDonald‘s amb la placenta. Va entrar moll al bar de La Catalana, on va simular haver patit el robatori de la maleta. La trucada va permetre trobar-lo, perquè els Mossos, ja activats per la trucada del ciutadà que passejava el gos, van lligar caps.

L’autòpsia va confirmar que el nadó era viu quan va ser llançat al riu. El seu cadàver va aparèixer tres dies després, el 27 de setembre després d’una recerca agònica dels equips d’emergències.  

La fiscalia va sol·licitar per als progenitors mesures d’internament fins a la celebració del judici, que només van ser acordades per al pare, privat de llibertat durant setmanes. Fins que la seva defensa va recórrer i, segons fonts judicials consultades, l’Audiència de Barcelona el va deixar en llibertat vigilada amb tractament terapèutic, una mesura freqüent per a menors i que estableix que s’ha de sotmetre a un seguiment per part de professionals que controlen la seva evolució psicosocial i adhesió al tractament. 

Un servei confidencial 

El punt d’informació de Salut Jovent es basa en la confidencialitat dels joves que demanen assessorament i informació. Ho confirma l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, que defensa la tasca del servei. Així doncs, al tractar-se d’una relació confidencial, els educadors o psicòlegs del servei no poden posar-se en contacte amb els familiars de la noia, ni amb cap servei sanitari ni amb l’escola si la noia no ho demana. «Aquesta relació és essencial, ja que sinó molts nois no demanarien aquest recolzament», assenyala Baroja. Que el secret entre professionals i usuaris estigui a bon recapte permet mantenir la seguretat dels menors ja que en alguns casos una comunicació amb la família podria desencadenar conseqüències tant físiques com psicològiques. Això no impedeix que molts dels casos que acompanya aquest centre acabin en processos de mediació familiar de forma consensuada amb el menor. 

Per contra, tant el Síndic com l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius assenyalen la falta de protocols especialitzats per tractar i atendre les adolescents gestants. El protocol sobre l’embaràs a Catalunya només esmenta aquests casos però no dicta com s’han d’establir les comunicacions entre el centre educatiu i la família o els Serveis Socials i Sanitaris. En els punts d’informació el buit és encara més acusat. «Hauria d’existir un model d’intervenció, perquè al menys aquesta menor hauria rebut tractament, suport sanitari i psicològic», assenyala Baroja.

El problema de fons està en la dificultat de poder interrompre l’embaràs, insisteix. Perquè aquesta adolescent, tot i que «podria haver estat acompanyada» legalment hauria resultat impossible evitar «que hagués de continuar amb l’embaràs», es queixa.

Temes: Catalunya