10 d’abr 2020

Anar al contingut

La dona que va matar la seva filla a Girona va confessar el seu crim a un periodista de 'Diari de Girona'

Albert Soler va rebre un missatge via Messenger de la parricida explicant-li que havia donat a la nena «pastilles per dormir» i que després l'havia «ofegat a la banyera»

Albert Soler

La dona que aquest dilluns va matar la seva filla de 10 anys al seu domicili de Girona va confessar el crim al periodista Albert Soler, de ‘Diari de Girona’, diari de Prensa Ibérica.  Així ho ha relatat ell mateix en una crònica en la qual explica que la dona li va enviar un missatge via Messenger explicant-li que li havia donat a la nena «pastilles per dormir» i que després l’havia «ofegat a la banyera».

Així explica Soler com va ser l’intercanvi de missatges: 

«Em preguntaré moltes vegades, durant els anys que venen, per què em va tocar a mi. Per què, d’entre totes les amistats reals i virtuals, la Maria Àngels em va elegir a mi, un virtual que no passa de conegut, per a, exactament a les 14.18 –jo i els meus fills al sofà, mirant la tele– , escriure’m per Messenger ‘Hola, Albert. He matat la meva filla’.

Sí, ja, i què més, a veure qui mata la seva filla de 10 anys i ho confessa per Messenger a un semidesconegut. ‘¿Amb quin mètode?’, va ser la meva resposta, a to amb el que jo suposava que s’esperava de mi. Quan a continuació em va explicar com ho havia fet, vaig començar a preocupar-me, perquè sé que la dona ha tingut problemes psiquiàtrics (molt activa a les xarxes, on solia penjar fotos de la pobra nena, me’ls havia explicat alguna vegada).

—Papa, ¡fes alguna cosa! —exclama la meva filla, ja al corrent de la conversa.

No puc trucar a la policia, que és el que a hores d’ara –minuts després– ja sé que he de fer, sigui real o imaginari el filicidi, perquè ni sé el cognom de la Maria Àngels ni sé on viu, així que comença un estira-i-arronsa perquè em digui la direcció del seu domicili. En va. Intents d’esbrinar per altres mitjans on viu. Infructuosos. Nervis. 

—Papa ¡fes alguna cosa!

Quan poc després de les tres de la tarda em demana el número dels Mossos per confessar el crim, pocs dubtes em queden. I com que ho sap, llavors sí, llavors em dona la seva direcció. Truco jo també a Emergències i que Déu reparteixi sort. 

No puc evitar agafar el cotxe i sortir disparat cap a la ronda de Ferran Puig. Trobo tres cotxes policials i dues ambulàncies. ¿Haurien arribat a temps si jo hagués sabut –o ella m’hauria dit abans– la direcció? Mai ho sabrem».