Consells per suportar les festes

Aquesta felicitat que sembla gairebé obligatòria, les ganes de menjar torró o, en el cas dels més petits, l’ànsia per obrir els regals. Les festes de Nadal i de Cap d’Any són dates sobretot de reunió, l’ocasió perfecta per a àpats familiars, d’empresa o amb amics. S’estableix un estat de (pretesa) alegria permanent a què no sempre es pot arribar o que no es pot suportar de la millor manera. També són dates en què afloren situacions difícils que a molts els impedeixen disfrutar-ne i estar a gust. 

No és res nou haver d’organitzar esdeveniments, comprar regals o preparar menjar. Tot això comporta una inversió de temps que pot aguditzar l’estrès. Així mateix, reunir-se amb persones per compromís (aguantar el cunyat, la sogra o aquell company tibat) o haver de suportar àpats en un entorn tens, amb certa rivalitat o fins i tot amb trauma poden fer que aquest Nadal molts se sentin tristos, amb ansietat o aïllats. La gran quantitat de missatges nadalencs, les felicitacions cada vegada que dues persones es troben o a través de les xarxes socials, arriben a saturar. No és tant cosa de les dates com dels hàbits, que poden transformar-se, adverteixen els experts, en falta de son, mal de cap o fins i tot en trastorns gastrointestinals si la dieta no és equilibrada. 

Equilibrar els àpats

Els torrons o els polvorons aterren cada vegada més aviat als supermercats. No és una mala notícia per a qui li agradin els dolços, que entrat novembre ja comencen a aparèixer quan fan la compra. Tot i així, el veritable descontrol arriba amb el pont de la Constitució, a inicis de desembre, comenta Laura Montoro, dietista i nutricionista. «El problema no són els cinc dies festius del Nadal pròpiament dits, sinó tota l’etapa des de l’inici fins a Reis, aquells dies la gent sol perdre el control i pensar ‘al gener m’hi poso’ i ‘perdut per perdut, la manta al coll’...», afirma. Són èpoques en què se solen menjar massa dolços, que s’allarguen diversos dies, i prendre begudes alcohòliques diverses, a més de menús pesats. 

«Aquests dies la gent ha de menjar el que vulgui, sense dietes, no fa falta ni compensar, només saber escoltar el teu cos i els senyals que t’envia» diu Montoro. «Si no tens gana perquè has menjat molt, no sopis res gaire pesat», recomana. Pensar en uns hàbits saludables, menjar equilibrat i exercici és una cosa que s’ha de fer durant l’any i no abandonar-ho, les festivitats solen agafar-se com a excusa per permetre’s certes coses que no se solen fer en altres èpoques. Per a les persones que acostumin a patir d’acidesa a l’estómac, per exemple, amb la pèrdua de control i els menjars pesats, aquestes patologies són propenses a aguditzar-se. 

Se sol menjar menys fruita i verdura, amb què acaba apareixent el restrenyiment o aguditzant-se. Per evitar-ho es poden aplicar alguns trucs com introduir als entrants una mica de verdura o que a les postres hi hagi fruita. «Són petites mesures per tenir un menú festiu especial», afirma la nutricionista. Sobre les dietes extremes, a què s’afegeix molta gent al gener, Montoro explica que «no són la solució, perquè compta més el que es fa durant l’any, i en un mes no es canviarà». Com a recomanació, afegeix: «El que li dic a la gent és que disfruti de la família, que no han de sentir remordiments sinó només escoltar què els demana el cos». 

Nadal alternatiu

El Nadal arriba de la tradició cristiana, però tot i així conviuen diversitat de costums d’altres cultures o fins i tot noves versions d’aquestes que se surten del més normatiu. No tothom se sent còmode amb la versió oficial, per això els psicòlegs aconsellen buscar un entorn en què cadascú se senti a gust. Els sentiments de tristesa o ansietat per saber que arribarà el dia en què un no se sentirà bé en un àpat familiar es manifesten molt abans i es planteja el dilema de si assistir o si evitar-ho, amb la qual cosa l’afectat pateix o s’aïlla.

La psicòloga Núria Mateu, de la cooperativa Fil a l’agulla, comenta que «qui no encaixa dins del model pot sentir-se exclòs, o sentir que vol ser com la resta i complir les expectatives que es marquen socialment». «A més de no estar a gust, tens una pressió difícil de suportar», diu Mateu. «Quan hi ha hagut o encara hi ha trauma, els efectes posttraumàtics es manifesten, tot i que siguin dies, en teoria, de celebració», afirma. En vista de les situacions complicades per a algunes persones (com compartir taula, per exemple, amb algú que genera rebuig) planteja buscar poder crear uns models alternatius i que també siguin visibles. «Hi ha qui decideix no celebrar el Nadal o fer alguna cosa que tingui més sentit, alguna cosa que s’ajusti millor a allò que realment necessita, sense donar per fet que han de ser unes festes d’una manera establerta», diu l’experta.

Escoltar-se a un mateix

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

El missatge predominant rau a saber què necessita cada un i també a escoltar els altres: «Què em puc permetre i quins recursos tinc», diu. Mateu aporta algunes recomanacions i aconsella parlar de com se sent cadascú i «ser conscients que potser els temes de conversa als àpats no han de ser necessàriament alegres i no s’han d’evitar. Per exemple, en vista de la pèrdua d’un ésser estimat parlar d’ell i recordar-lo és una bona mesura. El sentiment d’unió i de formar part d’alguna cosa és molt important quan arriben aquestes dates. 

I afegeix la importància de prendre consciència de la gent que té privilegis, com tenir una família normativa i amb recursos. Les alternatives nadalenques, com poden ser celebrar-ho amb els amics, escollir amb qui es reuneix cada un, en quines condicions o com, també són una forma «que algú que ho passa malament per Nadal, sigui pel motiu que sigui, acabi apoderant-se tot i que surti de la norma». «Les relacions humanes per si soles comporten conflictes si acceptem que no sempre ens entendrem i hem de veure com ens ho fem per conviure i estar bé, o buscar estar a gust», afirma.