RETALLADES SANITÀRIES

Catalunya, la regió amb més temps d'espera per al metge de capçalera

Un informe de FACUA constata que el 74% dels enquestats ha d'esperar almenys una setmana

El 52,8% dels espanyols tarden més de tres dies a obtenir cita en el servei d'atenció primària

Catalunya, la regió amb més temps d'espera per al metge de capçalera

FERRAN NADEU

Es llegeix en minuts

Les retallades a la sanitat pública els últims anys arriben també ala medicina d’atenció primària. Segons un estudi de l’associació FACUA - Consumidors en AccióCatalunya és la comunitat on més temps es tarda a concertar una cita amb el metge de família a la sanitat pública, ja que el 73,9% dels enquestats van afirmar esperar almenys una setmana. Així, només un exigu 7,4% dels ciutadans van manifestar que solien aconseguir cita per l’endemà o el mateix dia en què la sol·licitava.

D’aquesta forma, Catalunya se situa molt per sobre de la mitjana d’espera a tot el país, ja que en la resta del territori nacional el percentatge de població que ha d’assumir aquests llargs temps d’espera en l’atenció primària de la sanitat pública se situa en el 34,7% de mitjanaL’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials ja va denunciar que Catalunya és la comunitat que més va retallar en despesa social durant la crisi econòmica i l’autonomia amb més persones pendents d’una operació (168.108 pacients el juny, segons el Ministeri de Sanitat), amb més temps mitjà d’espera per ser intervingut (146 dies davant els 115 de mitjana d’Espanya) i amb una taxa d’espera més gran per cada mil habitants (23,32 pacients en llista per cada mil habitants). 

Només una quarta part aconsegueix cita el mateix dia

Segons l’informe de Facua, realitzat entre el 26 de novembre i el 10 de desembre i en què han participat 5.415 usuaris, només el 24,6% dels pacients enquestats van obtenir la cita mèdica per a l’endemà o el mateix dia en què la van sol·licitar. El 52,8% ha d’esperar un termini de més de tres dies. Gairebé un de cada 10 es va trobar amb què el termini era d’almenys 15 dies. Per obtenir les dades, FACUA els va demanar que contactessin amb el seu centre de salut o utilitzessin el telèfon, la web o l’‘app’ del sistema públic de salut de la seva comunitat autònoma i comprovessin quina era la data més pròxima en què els donarien cita amb el metge d’atenció primària.

No obstant, Catalunya no és l’única comunitat en aquesta situació: en quatre comunitats més, més de la tercera part dels enquestats han posat de manifest esperes d’una setmana o més per obtenir la cita mèdica. És el casd’Andalusia, Illes Canàries, Comunitat Valenciana i Illes Balears.

«És una temeritat el que fan els polítics amb la sanitat pública, devaluant-ne la qualitat no ja per errors de gestió, una incorrecta planificació o per no destinar-hi recursos que corresponen, ja sigui perquè no hi ha diners o perquè no hi posen al capdavant bons gestors», va censurar el portaveu de Facua, Rubén Sánchez, que va denunciar que, en certs casos, «es tracta d’una cosa absolutament premeditada» per estratègia política. «S’intenta expulsar ciutadans al sector privat, obligar-los que contractin una assegurança privada, una cosa impròpia d’un govern que es preocupa per la salut dels seus ciutadans i vol apostar pel sector públic», va lamentar.

Col·lapse de les urgències

Et pot interesar

A més, l’associació de consumidors adverteix que en aquelles comunitats autònomes que no tenen prou dimensionat el nombre de facultatius per a l’atenció primària es provoca no només un perjudici als usuaris, sinó també col·lapses en altres serveis mèdics. I és que, al no aconseguir cites en terminis raonables, molts pacients es veuen obligats a recórrer a les urgències de centres de salut i hospitals.

Per aquesta raó, Facua reclama als governs autonòmics transparència en els seus models de gestió sanitària, un correcte dimensionament dels serveis, prou recursos per atendre les necessitats de la població i que s’obrin a una autèntica participació de la ciutadania organitzada en el disseny de les polítiques sanitàries per garantir la qualitat que necessita el sistema públic de salut.