Polònia llança un pols contra les estratègies ecològiques de la UE

L’objectiu de convertir Europa en el primer continent climàticament neutre el 2050 va xocar ahir a la nit amb la dura resistència de Polònia, fet que va obligar als caps d’Estat i de Govern de la UE a mantenir fins a altes hores la negociació d’un acord en aquest sentit. Al punt de la mitjanit, els polonesos continuaven exigint als seus homòlegs comunitaris un compromís explícit quant als diners que rebran aquest país per finançar la nova estratègia de transició ecològica proposada per la Comissió Europea.

El problema de Polònia és la seva alta dependència del carbó. Varsòvia vol que la resta dels líders europeus acceptin donar més temps als països dependents dels combustibles fòssils per fer la transició i, sobretot, més diners, perquè la transformació costarà a Varsòvia més de 500.000 milions d’euros. «No podem acceptar una proposta que danyi la societat polonesa», havia dit el primer ministre, Mateusz Morawiecki, a l’entrada de la reunió.

També Hongria i la República Txeca havien arribat a la trobada amb resistències, però al llarg de les negociacions van anar cedint. «A la República Txeca li costarà més de 30.000 o 40.000 milions. Han d’entendre que cada país té un mix energètic diferent i que tindrà diferent cost», avisava a la seva arribada el primer ministre txec, Andrej Babis. Praga vol, així mateix, que les conclusions de la cita, l’esborrany de les quals fixa com a objectiu comprometre’s amb la neutralitat de carboni, també esmentin explícitament que l’energia nuclear formarà part de l’esforç de reducció d’emissions de CO₂. «Sense nuclear no serà possible», va dir Babis.

L’enfrontament es produeix hores després de la presentació del Pacte Verd i en vigílies de la clausura a Madrid de la COP25. Sortir amb un fracàs suposaria enviar un senyal catastròfic. «Estem disposats a ser flexibles, però el missatge no pot ser quedar-se enrere per rebre molts diners», van assenyalar fonts de la negociació.

Dubtes sobre el Pacte verd

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha proposat mobilitzar 100.000 milions d’euros en els pròxims set anys i centrar les inversions en els països més endarrerits i dependents dels combustibles fòssils, com els tres països crítics, però de moment no està clar d’on sortiran els diners ni si serà suficient. La proposta, a més, no arribarà fins al gener i està directament vinculada amb una altra batalla que continua encallada: la negociació del pressupost de la UE per al període 2021-2027.

Notícies relacionades

Jordi Olloquequi, expert en longevitat: «Morir jove, al més tard possible, és a les nostres mans»

Estètica Oncològica debuta com a matèria optativa

Tot això fa que alguns països de l’Est hagin acollit amb fredor el compromís tot i que les conclusions esmenten el compromís del BEI a invertir un bilió d’euros en projectes verds i l’import de 100.000 milions que vol mobilitzar Brussel·les. L’enfrontament es produeix hores després de la presentació delPacte Verd i en vigílies de la clausura a Madrid de la COP25. Sortir de la cimera amb un fracàs suposaria enviar un senyal catastròfic i els líders europeus continuaven aquest dijous nit, al tancament d’aquesta edició, buscant l’acord.

«Si la UE no estira el carro de la COP25 serà difícil traslladar aquests objectius tan ambiciosos a nivell internacional. Estem disposats a ser flexibles però el missatge no pot ser quedar-se enrere per rebre molts diners», assenyalen fonts governamentals espanyoles moderadament optimistes amb un acord. «Fa 8 mesos érem vuit a favor de la neutralitat de carboni el 2050. Avui som 25 o 26. Penso que hi podem arribar. S’ha de trobar el bon mecanisme per donar confiança però ho podem aconseguir», proclamava un esperançat Emmanuel Macron.