12 d’ag 2020

Anar al contingut

INFÀNCIA PROTEGIDA

La Generalitat deu 13 milions d'euros a les entitats que atenen menors tutelats

Segons la Confederació del Tercer Sector, la meitat de factures impagades són anteriors al setembre

Les entitats avisen que la sostenibilitat dels serveis està «en risc»

Elisenda Colell

Diversos nens tutelats corren a l’habitació que ocupen en un CRAE, el 2011.

Diversos nens tutelats corren a l’habitació que ocupen en un CRAE, el 2011. / ARXIU / JULIO CARBÓ

La situació de risc existeix des de fa molts mesos, tal com ha explicat EL PERIÓDICO en diverses ocasions, però el Tercer Sector ha esclatat. En una nota de premsa emesa aquest dilluns, la Confederació del Tercer Sector afirma que la Generalitat deu 13 milions d’euros a les diferents entitats que gestionen centres de menors tutelats. Avisen que «es posa en risc la sostenibilitat dels serveis i el compliment de les obligacions laborals».

El sistema de protecció a la infància es dedica a atendre els nens i adolescents més vulnerables: nens que han sigut desatesos pels seus pares, adolescents que han sigut maltractats i nens que han migrat sols o bé han sigut víctimes del tràfic d’éssers humans. Tots ells viuen en centres de protecció, i més del 80% estan gestionats per entitats socials, però finançats pel Govern. El sector ja avisa que el sistema públic d’atenció a aquests menors està «en risc».

Ja fa mesos que aquestes entitats no cobren les partides corresponents per finançar aquests recursos. En el dia d’avui, segons l’entitat que els agrupa a tots, la Confederació del Tercer Sector, el deute és assimilable a 13 milions d’euros. Sis milions corresponen a factures del mes de setembre que s’haurien d’haver abonat el novembre passat, i set més són factures endarrerides de mesos anteriors, segons exposa la confederació en un comunicat als mitjans. Tot i que, si que ens atenem a la llei de contractació pública, els serveis s’haurien d’abonar amb un mes de retard. És a dir que si comptem el mes d’octubre, el deute ascendiria als 19 milions d’euros.

La Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (Fedaia) considera que els menors que viuen als centres on hi ha impagaments són víctimes d’«un greu prejudici». «No tenen les mateixes oportunitats, perquè hi ha entitats que no es poden permetre certs serveis de lleure educatiu», apunta la directora de la Fedaia, Elisenda Xifré. Si bé amb l’estat actual de demores no es plantegen tancaments de centres o impagaments de sous, les entitats han deixat de fer excursions, comprar material tecnològic i assumir servei de reforç psicològic, entre altres exemples.

«Com a conseqüència dels retards en els pagaments, les entitats han de finançar els serveis a través de recursos propis o, en la majoria de casos, endeutant-se amb bancs, amb el corresponent pagament d’interessos i l’encariment final dels serveis», apunta la Confederació. I ara volen que la Generalitat no només els pagui el que els ha de gestionar el servei, sinó també els interessos que les entitats estan pagant als bancs. Estudien iniciar una reclamació d’interessos de demora. Algunes entitats han hagut de retardar els pagaments als seus treballadors en diverses ocasions al llarg de l’any. Mentre que els educadors avisen que les condicions laborals d’aquests centres estan causant estralls en la seva salut.

Al llarg d’aquest any, la Generalitat ha justificat els impagaments per diferents problemàtiques. D’una banda, el canvi del sistema de gestió de pagaments amb un nou model d’acreditació, i el segon que el fet d’haver de recórrer a fons de contingència, perquè han esgotat el pressupost, provoca que el procediment de pagament s’alentitzi més de l’habitual. Un altre motiu latent és que molts dels centres que s’han obert en els últims dos anys per acollir els menors migrants que arriben sols a Catalunya no estan inscrits en la Cartera de Serveis Socials de la Conselleria d’Afers Socials.