Dos activistes, mig segle de lluita ecologista

Es porten gairebé 50 anys i tots dos es dediquen al medi ambient tant a nivell activista com professional. Ell es va criar envoltat de boscos i volcans adormits i ella va néixer a la vora del Mediterrani. Santiago Vilanova (Olot, 1947) és periodista, consultor ambiental i ponent de la secció d’Ecologia de l’Ateneu Barcelonès i Gisela Torrents (Tarragona, 1994) és ambientòloga, activista contra el canvi climàtic i col·laboradora del Grup sobre Governament del Canvi Climàtic de la Universitat Politècnica de Catalunya. Dues experiències i dues mirades complementàries debaten sobre la Cimera del Clima, elfenomen de Greta Thunbergi el futur del planeta.

«La meva consciència ecològica s’inicia als anys 70, amb la defensa de la zona volcànica de la Garrotxa, que avui és parc natural, i concretament amb l’ocupació del volcà Croscat», explica Vilanova. El 1977 va fundar el Col·lectiu de Periodistes Ecologistes, i des d’aleshores ha editat 20 llibres i ha organitzat 50 simposis internacionals.

«Potser una de les diferències és que abans eren menys persones però molt preparades–apunta Torrents, que divendres va viatjar a Madrid per assistir a la manifestació i a la COP25–. En canvi, ara són moltes més persones i més joves que s’involucren ja no des de l’acció local sinó perquè veuen que el seu futur perilla». En el seu cas, des de petita ja va ser conscient del canvi climàtic a escala global i la seva implicació va créixer lligada a l’activisme animalista i feminista.

Movent-se en tres fronts

Els pioners de l’ecologisme català van crear una consciència política movent-se en tres fronts: el científic, el periodístic i el cívic. Tot i que no van aconseguir parar les nuclears d’Ascó i Vandellòs, van guanyar múltiples batalles i Vilanova considera que hi hauria d’haver més col·laboració entre joves i veterans.

«Jo era a Rio el 1992 [el germen de les actuals COP] quan va aparèixer una nena de 12 anys, Severn Cullis-Suzuki, que va parlar molt bérecorda Vilanova. Tot i que valora positivament el fenomen de Greta Thunberg, mostra la seva preocupació per la pressió mediàtica sobre ella i també adverteix que podria distreure l’atenciód’«autèntics pensadors que han quedat marginats, com Teddy Goldmisth, Ivan Illich, Vandana Shiva o Petra Kelly».  

Torrents no comparteix aquesta preocupació: «Estic molt orgullosa que Greta sigui dona, jove i amb Asperger. Toca molts egos, a dreta i esquerra, sobretot entre els homes, i canalitza molta frustració i por a través d’un discurs molt potent. No resto importància als intel·lectuals, però molts joves se senten més interpel·lats per les emocions que expressa Greta que per un treball acadèmic escrit per Vandana Shiva».

Desobediència civil

Tots dos han passat moltes hores organitzant accions com les que ara protagonitzen moviments com Fridays for Future i Extinction Rebellion. «Per mi, la desobediència civil exerceix un paper clau en la lluita contra el canvi climàtic–assegura Torrents–. Si les elits polítiques no estan fent suficient, s’ha de sortir al carrer i les persones que posen el cos en les protestes em mereixen tot el respecte».

Vilanova aposta més per una «rebel·lió de consumidors» acompanyada d’un nova governança. «Si un 10% dels consumidors canviessin la seva manera de consumir arrossegarien la majoria i forçarien un canvi en els modes de producció. Però aquest canvi cultural només es produirà –adverteix-– si hi ha una voluntat dels mitjans de comunicació d’incentivar aquest canvi, en lloc de trencar les portades informatives per posar publicitat d’empreses que són responsables del canvi climàtic».

«¿Però la responsabilitat és del consumidor o de les empreses i de la política?», planteja Torrents. «¿Qui va crear la COP? –salta Vilanova–. El G-20. Portem 25 conferències des de Rio i la producció de petroli continua augmentant, igual que la del carbó i la del gas, gràcies al ‘fracking’; a més, les nuclears es tanquen d’una banda i s’obren de l’altra. Les Nacions Unides és un club d’estats i s’ha demostrat obsoleta per resoldre aquest tema. Gairebé preferiria una reunió del Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, que es comprometessin a eliminar les subvencions als recursos fòssils a seguir amb les COP, que costen milions».

Torrents opina que les Nacions Unides haurien «de sortir del marc del capitalisme i de la lluita pels diners i el poder» i considerar solucions plantejades des de l’àmbit del decreixement o el feminisme. Per ella, el canvi climàtic és una oportunitat: «És un límit molt clar que ens està donant el planeta per decidir com volem viure a partir d’ara. I si alguna cosa ens ha d’ensenyar aquest límit és a cooperar entre nosaltres i deixar de competir i de matar-nos per veure qui en té més».

Pacte entre governs

Com a exemple d’aquesta urgència de cooperació política, Vilanova destaca que«el 20% de la pol·lució derivada dels recursos fòssils a Espanya prové de Catalunya, i sense un diàleg i un pacte entre governs no es podrà desenvolupar el Pla Energètic de Transició».

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

¿I quines accions quotidianes practiquen tots dos per contribuir a la salut del planeta? «A part de dedicar moltes hores a organitzar accions, manifestacions i conferències, no consumeixo carn, ni peix, ni llet des dels 16 anys –enumera Torrents–-. Reciclo, em moc en bici i transport públic i intento agafar menys avions, tot i que això és el que porto pitjor». Com altres activistes, ha anat a la COP25 amb tren lent. Vilanova també recicla, consumeix productes ecològics, va a restaurants vegetarians i, si la seva economia ho permet, es comprarà un cotxe elèctric.

L’edat influeix en la seva visió del futur. Vilanova es considera un«pessimista creatiu»: «Serà molt difícil parar el col·lapse i s’haurà de fer gradualment perquè si no, quan les gent es vegi obligada a comprar-se un cotxe elèctric i no tingui diners, allò dels ‘armilles grogues’ serà una broma comparat amb el que pot passar». Torrents, en canvi, afirma: «Si les persones que tenim menys de 30 anys no tenim esperança, si no ens mantenim positives, ¿què ens queda?»