Les ciutats pugnen pels llums de Nadal

Els llums de Nadal han passat de ser una mera decoració de carrer a convertir-se en un atractiu turístic amb què diferents ciutats volen impulsar vendes i atreure turistes, pressionades pels comerciants. No només Barcelona ha sumat aquest any més carrers, amb més hores il·luminades i més diners invertits, sinó queMadrid  també ha fet el mateix. Cap de les dues vol quedar-se enrere davant de dues de les estrelles més brillants de la península: Màlaga i Vigo, que gasten autèntiques milionades per avivar les seves economies.

La capital catalana brilla més en aquestes festes perquè afegeix a la llista de carrers il·luminats amb motius nadalencs la via Laietana, les places d’Urquinaona i Universitat i els voltants del Mercat de Sant Antoni, entre altres enclavaments. Una altra novetat d’aquesta campanya d’il·luminació nocturna és el seu horari: s’ha ampliat mitja hora al dia més i l’encesa comença a les 17.30 hores.

En total, s’il·luminen 100 quilòmetres de carrers gràcies a la col·laboració de les associacions de comerciants i l’Ajuntament de Barcelona. El consistori, a més, aquest any finançarà completament els llums en carrers i places afectades per obres de llarga durada per fer-les més atractives i dinamitzar l’activitat comercial. El pressupost puja fins als 660.000 euros, uns 50.000 més que l’any passat.

Un dels eixos comercials que més enlluerna cada any amb els seus ornaments nadalencs és el passeig de Gràcia, que en aquesta ocasió estrena uns llums amb formes de papallones transparents que funcionen tant de nit com de dia.  Això és possible pel material de les ales, una mena de vidres de colors, que tenyiran la calçada i les voreres també durant les hores diürnes. El cost d’aquesta proposta d’il·luminació decorativa i artística és de 150.000 euros, un 50% més que el pressupost dedicat a l’anterior il·luminació, que va embellir aquesta artèria –de la plaça de Catalunya a Jardinets de Gràcia– els dos nadals passats.

El repte de Madrid

A Madrid, el nou alcalde José Luis Martínez-Almeida, del PP; va encendre els llums nadalencs el 22 de novembre, molt abans que cap dels seus predecessors i seguint la línia d’anar guanyant dies al calendari nadalenc. «Vigo, supera-ho», va xiuxiuejar la vicealcaldessa, Begoña Villacís, a l’orgullós regidor, just abans que una bola lluminosa de dotze metres de diàmetre, set tones de pes i 43.000 bombetes led comencés el seu espectacle de llum i so a l’encreuament entre la Gran Via i el carrer Alcalá.

Els alcaldes de Vigo i Madrid s’havien desafiat a ser la ciutat amb els llums nadalencs més ostentosos, i el consistori no ha escatimat costos: la capital ha augmentat un 27,7% la despesa respecte de l’any anterior. No obstant, els tres milions d’euros més IVA que sortiran de les arques públiques per a les garlandes, avets i pessebres lluminosos estan encara lluny dels gairebé quatre milions i mig de despesa de fa una dècada, amb el popular Alberto Ruiz Gallardón al capdavant. Eren temps en què la crisi econòmica a penes havia tret el nas a les ciutats i la capital mantenia el rècord de despesa de l’any anterior, quan va superar els 4,6 milions d’euros. Aquell any, Gallardón va substituir la major part dels llums més antics per leds, i va anunciar que això suposaria un 61,3% menys de consum. 

I això malgrat que Madrid és aquests dies seu de la cimera mundial per frenar l’emergència climàtica: les emissions de diòxid de carboni i el consum energètic. El 2007, en plena escalada d’il·luminació precrisi, l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi Energètic (IDAE), dependent del Ministeri d’Indústria, calculava que l’enllumenat nadalenc del país consumia la mateixa energia que 50.000 llars durant tot un any –30 milions de quilowatts per hora–, i emetia a l’atmosfera 10.000 tones de diòxid de carboni. Amb el canvi al led, el consum d’electricitat s’ha anat reduint però l’encesa de llums cada vegada comença abans, malgrat que l’IDAE recomanava que es fes el dia 15 de desembre i en un horari limitat.

Madrid també ha recuperat una desena dels pessebres lluminosos que va retirar Carmena i ha tornat a omplir-se de «dissenys tradicionalment nadalencs que reflecteixin el sentit d’aquestes dates»; o en altres paraules, de tradició catòlica. I ha privatitzat la gestió del «Naviluz», l’autobús des del qual es recorren els carrers de Madrid per disfrutar de l’enllumenat, en una mesura molt criticada per l’oposició. 

Però tot i que Madrid vol competir amb Màlaga i Vigo, el concurs ja té guanyador: Il·luminacions Ximénez, l’empresa cordovesa que proporciona la decoració a les tres ciutats.

Vigo es promociona per Espanya

A Vigo, l’alcalde socialista Abel Caballero ha volgut captar el turista internacional amb un repte que va estrenar el 2018 i que aquest any repeteix: el de tenir el «Nadal top del planeta», amb un enllumenat nadalenc que costa 800.000 euros i que distribueix deu milions de llums led per tota la ciutat. Per completar l’oferta local, Vigo ha instal·lat una gran nòria de més 50 metres d’altura, un canó de neu artificial que està a punt d’estrenar-se i grans ornaments lluminosos fixats en ple nucli urbà, com una estructura amb forma de ninot de neu, una altra –situada en la Gran Via– que simula un regal o l’enorme arbre que des de fa anys s’aixeca al quilòmetre zero de la ciutat. També un bus turístic s’encarrega de fer rutes pel municipi, informa Carlos Prego, de ‘Faro de Vigo’.‘Faro de Vigo’

A més, el consistori paga anuncis en diferents municipis d’Espanya, com Madrid, on un gran cartell situat al metro ven Vigo com l’urbs amb el Nadal «més top del planeta», i cartells als busos i exposicions al metro, que finança la companyia de l’autobús urbà de Vigo.

«Hi ha més gent que acudeix al nostre Nadal que al Camí de Santiago», ha arribat a afirmar Caballero, que ha reconegut que aspira que les Festes atreguin aquest any tres milions de visitants a Vigo. De moment, segons els càlculs del mateix Ajuntament, només l’encesa de l’enllumenat va atraure el penúltim cap de setmana de novembre 170.000 persones al centre del nucli urbà. Les dades oficials de l’INE revelen que durant els mesos del Nadal del 2018 es van allotjar als hotels de Vigo 114.061 persones, un 15% més que durant les festes de l’any anterior. 

A l’espera que arribi el balanç del Nadal de 2019, els hotelers, comerciants i hotels de Vigo han mostrat ja en diverses ocasions la seva satisfacció amb l’aposta de l’Ajuntament. En especial els situats al centre de la ciutat. «Batrem tots els rècords. Fins i tot estem plens per a final d’any, una cosa poc habitual», avançava ja a l’octubre el responsable de l’Associació d’Hotels de Vigo, Jaime Pereira.

La inversió de l’Ajuntament –4,5 milions d’euros repartits en cinc anys– també desperta veus crítiques, tot i que el seu pes és menor i no qüestionen el seu efecte sobre el comerç i l’hostaleria. Critiquen que no es tingui en compte que el 2020 es preveu com a «econòmicament molt dur» o l’«histrionisme» de l’alcalde al protagonitzar els anuncis turístics fora de Vigo.

Màlaga, el Nadal assolellat

Per a Màlaga, en canvi, la competició per tenir els millors llums de Nadal va arrencar el 2009 i mostra fruits arrelats, amb desenes d’autobusos que arriben cada dia des de diferents punts de la comunitat andalusa o del país per seguir l’espectacle i passejar pel Centre. Un viatge o excursió, segons la durada, que s’ofereix amb èmfasi i fruïció pels turoperadors, que promocionen a més Màlaga com la destinació del 2018 en el ‘Best Sunny Christmas Markets in Europe’,és a dir, destinació urbana idònia per passar un Nadal assolellat al continent, designat per European Best Destinations (EDB). 

El 29 de novembre, l’actor Antonio Banderas va encendre els llums nadalencs que engalanaran, fins al 5 de gener, els principals carrers del centre històric de Màlaga. Hi va haver desenes de milers de persones al llarg de la principal via de la ciutat, el carrer Larios, i les zones veïnes. Era habitual veure l’estampa de famílies senceres amb pares i mares gravant als seus mòbils un espectacle lluminós i musical, “Bosc del Nadal”, que té a més tres passis, a les 18.30, les 20.00 i les 21.30 hores, cada dia al carrer Larios.

Tot i que oficialment hi ha escassa dissidència sobre la suposada bonança d’aquest muntatge gegantí i que implica tota l’urbs (76 carrers al nucli antic més les de la resta de districtes), en xarxes socials els comentaris dels malaguenys són dispars i, gairebé sempre tenen la mateixa cantarella: conviden els polítics a gastar més en sanitat i menys en enllumenat. Únicament Adelante Málaga, grup municipal en què conflueixen IU i Podem, ha posat el crit al cel per la despesa, que calculen que aquest any serà 1,6 milions només al carrer Larios. Més del que ha pressupostat per a tot l’any en activitats culturals i esportives a tots els districtes de la ciutat», i el doble del que gastarà, per exemple, Vigo.

La regidora de Festes, Teresa Porras, una clàssica de l’equip de govern des de fa anys i dona de la confiança absoluta d’un dels alcaldes més valorats i longeus del país, Francisco de la Torre (PP), ho nega i els acusa de mentir. De fet, Porras va assegurar fa unes setmanes, en resposta a la denúncia de la confluència, que el pressupost total per a tota la ciutat en llums és de poc més de 806.000 euros (Larios, el Centre, les entrades a la ciutat i l’arbre del parc de Huelin). El creixement en relació amb l’any passat és de 132.999 euros. Només el muntatge del “Bosc del Nadal’ de Larios arriba a 532.830 euros. I a més, sosté Porras, s’ha reduït molt respecte d’altres edicions. 

A més es munten cinc grans arbres nadalencs en diferents zones de la ciutat i aquest any hi ha la novetat d’un ‘videomapping’, una projecció sobre els murs de l’Alcassaba musulmana, titulada ‘Conte de Nadal’, i una altra de ‘L’arbre encantat’, un conte nadalenc amb què un dels vells ficus de l’Alameda Principal, acabada de convertir en zona 50% de vianants, reviu, també amb diverses projeccions al dia. I altres enclavaments com la plaça de Las Flores, la Plaça de la Constitució i d’altres acullen espectacles d’interpretació de nadales populars, les tradicionals ‘zambombás’ o espectacles per als més petits, esdeveniments en què participen diversos grups folklòrics o musicals de la província. 

L’alcalde, encoratjat pels empresaris hotelers, defensa la importància d’aquests llums i presumeix de tenir Antonio Banderas per encendre-les. Per a la regidora Teresa Porras, Vigo ha pres nota de l’èxit malagueny. «Jo l’únic que penso és que l’alcalde de Vigo va venir aquí fa quatre anys a copiar què s’estava fent a Màlaga i l’èxit de la ciutat. A partir d’aleshores, va començar ell a la seva ciutat», va dir a ‘La Opinión de Málaga’.‘La Opinión de Málaga’

Al marge de polèmiques, els llums de Nadal deixen a Màlaga, segons l’Àrea de Turisme, uns 200 milions d’euros. Les crítiques es deixen, gairebé en exclusiva, per a les xarxes socials o per a Adelante Málaga, i molts comerciants només demanen que als seus carrers també hi hagi llums.

Palma i València, una altra filosofia

A Palma de Mallorca, el pressupost que destina la regidoria de Participació Ciutadana per a l’encesa de la il·luminació nadalenca s’ha disparat en només quatre anys, i ha passant dels 10.000 euros que va costar el 2016 als 74.000 euros d’aquest any, una xifra que suposa gairebé la meitat dels 215.541 euros de la passada Revetla de Sant Sebastià però que supera qualsevol altra activitat que es programa a la ciutat. 

L’any passat la regidoria de Participació Ciutadana va mantenir, malgrat les crítiques suscitades per tractar-se d’un dia feiner, l’encesa en dijous i va afegir l’execució d’una sèrie d’activitats a partir de dos quarts de sis de la tarda a fi d’afavorir la participació i l’assistència dels escolars. El resultat va ser que el cost es va disparar en relació amb l’any precedent fins a arribar als 57.000 euros.

Si bé no s’ha canviat el format en relació amb anys precedents, ja que s’han programat activitats a diferents places, cercaviles i espectacles de circ a partir de mitja tarda, a més d’actes al passeig del Born i la plaça de Cort,  en l’edició d’aquest any el cost s’ha disparat. I això que només s’han adjudicat set dels vuit lots relacionats amb la contractació d’espectacles musicals, circ, dansa, animació de carrer, mappings i projeccions audiovisuals, informa ‘Diario de Mallorca’.

La Federació d’Associacions de Veïns de Palma i els partits en l’oposició, PP, Cs i Vox, qualifiquen de «totalment desmesurat», de «malbaratament» i de «desproporcionada» la despesa. A més critiquen que l’encesa se celebri un dia feiner i just abans del Black Friday, una data que segons la seva opinió no ha de ser promocionada per l’Ajuntament perquè afecta el petit comerç.

D’altra banda, la ciutat de València no es caracteritza precisament per l’espectacularitat del seu enllumenat nadalenc. La filosofia imposada pel govern d’esquerres (Compromís i Partit Socialista) és racionalitzar el consum energètic i descentralitzar la

il·luminació, de manera que el Nadal arribi a tots els punts de la ciutat a costa d’una més que discreta decoració a la zona centre.

Per a aquest any el pressupost és de 121.000 euros, molt lluny de la resta de grans ciutats espanyoles i europees, tot i que el Govern del Rialto recorda que l’any 2015 van començar amb 60.000 euros i que gradualment han anat creixent fins doblar

la partida.

Amb aquests diners s’han generat 30 zones de llum que inclouen 11 arbres de Nadal en tants altres barris de València. I un d’aquests arbres és el de la plaça de l’Ajuntament, a la zona centre, on s’han instal·lat unes banderoles de llum que no

deixen indiferent ningú per la seva escassa vistositat.

De fet, l’Associació de Comerciants del Centre Històric, que paga la pista de gel i el carrusel de la plaça de l’Ajuntament, han lamentat que el consistori no estigui a l’altura d’altres ciutats espanyoles, unes crítiques a què també s’ha sumat

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

l’oposició, informa  José Parrilla, de ‘Levante’.‘Levante’

L’alcalde, Joan Ribó, no obstant, no es deixa impressionar per això i al ser preguntat per aquest assumpte va assegurar que «València no entrarà en competició amb ningú».«València és una ciutat amb moltes festes i la nostra manera de celebrar el Nadal és d’una manera raonable, amb un punt d’austeritat energètica i tractant que tots els barris i pobles de la ciutat tinguin llum», va afirmar.