14 jul 2020

Anar al contingut

Marxa pel Clima

Variada i pacífica protesta verda a Madrid

Dos conats d'enfrontament amb la Policia per grups radicals en una manifestació sense a penes incidents

Juan José Fernández

Variada i pacífica protesta verda a Madrid

DAVID CASTRO

Els promotors de la marxa que aquest divendres ha creuat Madrid parlaven de «despertar climàtic», i es diria cert l’eslògan en vista de l’animosa multitud que va caminar des de l’estació d’Atocha fins a la de Nuevos Ministerios. Mai la ciutat havia registrat una manifestació verda tan important, ni tan sols quan, aquest estiu, una nombrosa part del veïnat va sortir al carrer contra el pla de l’alcalde Martínez Almeida d’acabar amb Madrid Central.  

Alguns pobles de la Patagònia xilena són més a prop entre ells que el punt d’inici i el d’arribada d’aquesta marxa. El recorregut, de sis quilòmetres, es diria dissenyat per senderistes olímpics. D’aquí que entre la capçalera, precedida per deu furgons policials, i la cua, recollida per tants més i dues ambulàncies, apareguessin grans clars que han contribuït al polèmic recompte oficial (i aeri) d’assistents.

I tant furgó dels antiavalots (més mitjans aeris, recolzament de Policia Municipal i mitja dotzena d’ambulàncies) al final va quedar mà sobre mà en la major part del recorregut... tret de davant de la Cibeles, on el despertar climàtic va tornar en ira; potser perquè en aquesta plaça hi ha la porta d’un Ajuntament governat pel PP i Ciutadans, per a l’esquerra ecologista emblema del negacionisme climàtic.

Van ser dos conats de xoc amb els policies, a càrrec d’anarquistes que es van escórrer després del frec per les voreres de Serrano, escenari poc propici per amagar cabells punks i cadenes. Resultat: dos detinguts i sis agents ferits.

Contra Piñera i Bolsonaro

A la part davantera de la marxa hi va haver una presència significativa llatinoamericana, sobretot entorn de banderes xilenes. Ajudava a sostenir-ne una, portada en horitzontal i decorada amb llaç negre, la santiaguenca Madeleine Álvarez, resident a Madrid des de fa dos mesos, que volia denunciar «la violació dels drets humans sota el govern de Piñera», i comprometre’s «perquè demà puc ser jo també», deia.

Amb menys gent, però vistosa en vestits, maraques i tocats de plomes que eren imant per a les càmeres, va desfilar també una representació indígena vinguda de l’Amazònia brasilera. «Fora Bolsonaro, cridaven. Gilena Cricachí, la portaveu, explicava que ha vingut a Madrid  per clamar «per la salut del planeta i la defensa de la vida».

Els llatins anaven molt més endavant que la representació de diferents branques d’Extinction Rebellion, que lluïen a les seves banderes les seves X i cercles. El grup Rebel.lió o Extinció Barcelona, portava una gran pancarta. L’Iva, integrant del grup, alemanya resident a la ciutat comtal, participa en la marxa per acreditar: «Som molts,  i volem que les coses canviïn».

Pacífica i festiva

L’ambient era festiu en molts trams poblats de nenes i nens. «Aquí hi ha / els ecologistes» corejava un grup d’escolars. Sobre els seus caps, nombroses cartells escrits en anglès amb pal de canya per transportar-los fàcilment.

Els eslògans més passejats en aquests cartrons, «Comsuptio consumes you", "The rich pollute a lot", "Denial is suicide", "No time to waste" i "There is not a PLANet B" ("El consum et consumeix", "El ric pol·lueix molt", "La negació és suicidi", "No hi ha temps a perdre" i el joc de paraulee "No hi ha PLANeta B").

Observant el riu de gent, Eusebio García, jubilat amb un adhesiu de CCOO al pit, va reposar buscant complicitat: «A veure si en venen tants quan es tracta de lluitar pels drets laborals. Mira França, com lluita per les seves pensions».

Quan la capçalera va arribar a Nuevos Ministerios i parlava Javier Bardem, els últims passaven per la plaça de Colón. A la part alta, els autobusos de tour turístic feien el seu agost amb gran cues de viatgers. I a l’ombra de l’estatura de l’almirall, il·luminada de blau pels catadiòptrics dels furgons policials, es reunia en absolut ordre un grup de xinesos feligresos de l’Església de Déu Totpoderós, o Llampec Oriental, o Quaneng Shen Jiaohui, que també s’havia manifestat. 

Se’ls va acostar una família d’evangelistes xilens a saludar. Aquest dissabte han quedat diverses confessions protestants a Madrid a resar pel clima. «Fins demà», van dir els pares, i una nena que portaven agafada de la mà, cansada, se’n va anar amb ells arrossegant una cartolina taronja amb un rètol manuscrit: «El cel explica la glòria de Déu. El firmament anuncia l’obra de les seves mans (Salms 19:1)».