SENSE DANYS NEUROLÒGICS

Una dona reviu després de sis hores amb el cor aturat a Catalunya

Vall d'Hebron aplica per primera vegada un sistema d'oxigenació extracorpòria en un cas d'hipotèrmia severa

Audrey Mash va ser rescatada al Pirineu, on va quedar atrapada per una tempesta de neu

e3352df9-52bc-4d5c-9f4a-5c6b51b16b06-hd-web / periodico

5
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez

Audrey Mash, una dona britànica de 34 anys que viu a Barcelona des de fa dos,va ressuscitar després d’estar més de sis hores en parada cardíaca al patir una hipotèrmia severa el 3 de novembre, quan la va sorprendre una tempesta mentre feia una travessia per la vall de Núria (Pirineu). La dona no ha patit cap seqüela o mal neurològic.

Els bombers que la van rescatar inconscient, en aturada cardíaca i amb una temperatura de tan sols 18 graus, i els metges que la van atendre, han explicat aquest dijous el cas, que és l’únic documentat a Espanya. En total van estar sis hores practicant-li maniobres de reanimació (normalment aquest procediment dura 40 minuts).

El metge del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital de la Vall d’Hebron Eduard Argudo ha explicat que, davant la gravetat que presentava la dona, van decidir aplicar per primera vegada en un cas d’hipotèrmia severa el dispositiu ECMO, que permet suplir la funció cardíaca a través d’un sistema que oxigena la sang fora del cos i la retorna a l’organisme després de controlar la seva temperatura amb un circuit d’aigua.

Amb aquest sistema, el cor va tornar a bategar després de més de sis hores sense que hagi quedat cap seqüela neurològica a la pacient, que ha agraït la feina dels professionals que li van salvar la vida, «m’ha semblat un miracle», ha dit l’Audrey. Sí que li ha quedat, no obstant, un «petit dèficit» (que es curarà ben aviat) en el moviment de les mans, però és a causa del «fred» que va patir i no a cap tipus de «mal cerebral», ha matisat Argudo.

«El de l’Audrey és un cas excepcional. No només és la primera vegada que s’utilitza el dispositiu ECMO per reanimar una pacient amb una parada cardíaca per hipotèrmia, sinó que també és el primer cas documentat en què s’ha practicat durant més temps una reanimació cardiopulmonar amb èxit», ha dit el doctor Argudo. Segons ell, aquest cas ha establert «un precedent», ja que ha fet veure que «és possible» utilitzar l’ECMO en pacients amb parada cardíaca per hipotèrmia. «A Espanya és molt poc freqüent que es pari el cor per la temperatura. No hi ha gaire incidència d’hipotèrmies severes», ha dit.

Tempesta de neu

La dona i el seu marit, Roman Schoeman, van sortir d’excursió diumenge passat, 3 de novembre, per la vall de Núria, a més de 2.000 metres d’altitud al Pirineu. Els va sorprendre una inesperada tempesta de neu que els va fer perdre visibilitat. Tots dos es van refugiar rere una roca «de la mida d’una cadira», ha recordat Schoeman, i quan la tempesta va amainar van intentar reprendre la ruta, moment en què Mash va començar a perdre el coneixement.

Schoeman va decidir demanar ajuda als serveis d’emergència i va enviar una geolocalització equivocada a causa d’un error del GPS. «Vam rebre l’avís cap a les 13.30 hores, però la ubicació no estava bé. Vam enviar uns mitjans que després van canviar a l’adonar-nos que no eren on havien dit», ha assenyalat un dels bombers que va participar en el rescat, Pere Serral. «Passa de ser un rescat localitzat a ser un rescat amb recerca», ha explicat Serral, que també ha ressaltat les «moltes dificultats» que es van trobar per accedir a la zona. Als 30 minuts els van trobar, però en un «punt molt llunyà» del que havien dit.

«Quan vam arribar ens vam adonar que la cosa era més greu del que ens havien dit. Ens havien dit que era hipotèrmia, però ens vam trobar l’Audrey inconscient», ha recordat Serral. «Era un quadro de mort aparent». La dona, de fet, tenia signes de mort: no respirava ni tenia pols. L’equip de bombers va iniciar les maniobres de reanimació cardiopulmonar bàsiques una vegada van arribar a l’heliport de Campdevànol, on Mash va passar a un helicòpter medicalitzat del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). 

Els metges del SEM van atendre la pacient a les 16.45, van començar a practicar-li les maniobres de reanimació i van iniciar el trasllat cap a la Vall d’Hebron, on es va continuar amb la reanimació. Tot i que, abans d’arribar, l’helicòpter va haver d’efectuar una parada a Vic, a meitat del camí, per traslladar la pacient i l’equip mèdic a un helicòpter nocturn, «perquè el primer no podia volar de nit de manera segura», segons ha recordat el metge del SEM Chus Cabañas. «No la vam traslladar a l’Hospital Doctor Trueta, que era més a prop, perquè allà no tenen la possibilitat d’ECMO», ha dit Cabañas.

A les 17.45, l’helicòpter amb Mash va arribar a la Vall d’Hebron, on el doctor Argudo havia coordinat la recepció per poder iniciar el dispositiu ECMO el més ràpid possible.

Els «avantatges» de la hipotèrmia

Argudo ha explicat que «un dels pocs avantatges d’una hipotèrmia severa com la del cas és que, a causa de la baixa temperatura del cos, l’organisme pot aguantar en parada cardíaca sis hores, cosa que deixa més marge per actuar malgrat que el temps continua jugant en contra». El metge ha recordat que, «si hagués arribat amb una parada cardíaca tan prolongada a una temperatura normal, hauríem certificat la seva mort».

Notícies relacionades

«L’Audrey va arribar amb la pell blava, a una temperatura de 20,2 graus i sense pols ni respiració, per la qual cosa vam decidir aplicar el sistema ECMO per oxigenar la sang i poder anar reescalfant el seu cos a poc a poc», ha relatat Argudo.

A les 21.46 h es va aplicar una descàrrega elèctrica al cor de l’Audrey, que va tornar a bategar, després de la qual cosa va passar un dia en hipotèrmia lleu induïda (per minimitzar els possibles danys al cervell), sis dies a l’UCI i 11 fins que li van donar l’alta.

Audrey Mash: «No recordo res»

Audrey Mash no recorda res del que va passar aquell infaust dia. «Puc explicar<strong> el que em va explicar el meu marit. </strong>Divendres vam marxar de cap de setmana a la muntanya i diumenge érem a la vall de Núria. Va venir una <strong>tempesta de neu molt forta, </strong>però quan vam mirar el mapa vam decidir continuar endavant. Tot va empitjorar després», explica a aquest diari. Va durar dues hores, però, quan va començar a amainar, Mash ja no se sentia bé. La seva parella, tampoc, però estava millor que ella.<strong> «Vaig perdre la consciència 30 minuts abans que arribés l’helicòpter». </strong>Era diumenge i ella no es va despertar fins dimecres. Va estar 48 hores connectada a una màquina. «Quan vaig despertar vaig veure que hi havia tota la meva família, que havia vingut d’Anglaterra, i <strong>no entenia res. </strong>Dijous ja vaig prendre consciència de tot el que havia passat», relata. Ara l’Audrey es troba perfectament. D’aquí a una setmana tornarà a la seva feina com a <strong>professora d’anglès. </strong>I, a la primavera, a la muntanya.<strong> «És una de les coses que més m’agraden d’Espanya», </strong>assegura.