Rodrigo Lanza, condemnat a cinc anys de presó

Rodrigo Lanza, el jove xilè que va matar a Saragossa un home que portava uns tirants amb la bandera d’Espanya, ha sigut finalment condemnat a cinc anys de presó, molt lluny dels 25 que van demanar les acusacions en el judici amb jurat popular que es va celebrar a l’Audiència Provincial a principis d’aquest mes, segons informa ‘El Periódico de Aragón’. Així, l’acusat, que fa gairebé dos anys que està a la presó, podria quedar en llibertat al complir la meitat de la condemna, el 10 de juny del 2020, sempre que la sentència no sigui ferma.

Agressió per raons ideològiques

La gran diferència entre la pena sol·licitada i la finalment imposada, que es pot recórrer, es deu al fet que el jurat popular va considerar en el seu veredicte que la mort violenta de la víctima no constituïa un delicte d’assassinat, com havia mantingut la part acusadora, sinó un delicte de lesions intencionades en concurs ideal amb un altre d’homicidi imprudent, amb l’atenuant de rampell i l’agreujant de realitzar una agressió per raons ideològiques, ja que la víctima, Victorino Laínez, professava idees d’extrema dreta.

És a dir, que «la intenció de Rodrigo Lanza només era lesionar en Victorino», segons recullen els fets provats de la sentència, i que la causa última de la mort va ser la comissió d’una imprudència greu amb traïdoria per part de l’acusat, de 35 anys.

La mort «no va ser buscada» 

De fet, la sentència és explícita en aquest punt i posa èmfasi en el fet que, si bé les lesions van ser intencionades, la mort va ser un resultat «no buscat», conseqüència de l’impacte que la víctima va patir al cap al caure a terra, i no dels cops clavats pel seu atacant abans i després que es desplomés. Aquest és el punt clau sobre el qual gira en gran manera la sentència.

Els fets van tenir lloc cap a les tres de la matinada del 8 de desembre del 2017 al bar Tocadiscos del carrer d’Antonio Agustín, al barri de La Magdalena, a Saragossa. Allà van coincidir la víctima i Lanza, que anava amb tres amics que el van advertir que el primer era d’extrema dreta o neonazi i que portava una navalla. L’acusat i en Victorino van intercanviar llavors unes paraules que ningú va sentir i, segons testimonis, es van insultar i es van dir «sudaca» i «feixista», entre altres expressions pejoratives. 

Al veure Lanza i els seus amics que en Victorino teclejava nerviosament al mòbil, van pensar que estava trucant a altres persones perquè hi anessin i van decidir marxar del local. Quan ho feien, en Victorino els va seguir i en Rodrigo va tornar, es va abalançar sobre ell per l’esquena i, «sense cap possibilitat de defensa, li va donar un cop sec per darrere al cap».

Cops de puny al cap

La víctima va caure a terra i va quedar inconscient, i Lanza, en aquesta situació d’indefensió, li va clavar una puntada de peu a la cara i cops de puny al cap, entre altres cops, i després va fugir del bar. El jurat va opinar que aquests cops «van augmentar deliberadament i inhumanament el dolor» de manera innecessària, «tot i que no van contribuir a la seva posterior mort».

El tribunal popular, que descarta que s’utilitzessin en l’agressió armes, instruments o objectes, va establir que la lesió que, «de manera més probable», va causar la mort es va produir al caure la víctima «a plom i impactar la regió dreta del crani contra el terra».

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

No obstant, malgrat apreciar la «brutalitat» de l’acusat a l’aprofitar que la víctima jeia inconscient a terra, no s’aprecia l’agreujant d’acarnissament, ja que «no va prolongar el sofriment d’en Victorino». I això, exposa el magistrat que va presidir el judici, perquè el jurat va considerar que «l’anterior cop amb el terra va ser el que el va deixar inconscient, tot i que amb vida fins al dia de la seva mort».

Cuatro dies a l’UCI

Va morir quatre dies més tard, el 12 de desembre, en la unitat de cures intensives de l’Hospital Clínico Universitario, com a conseqüència d’un fort traumatisme cranioencefàlic amb parada cardiorespiratòria, «compatible amb una contusió de forta intensitat a la regió temporoparietal dreta».