16 febr 2020

Anar al contingut

Diferències entre comunitats

Menys del 8% dels espanyols sota el llindar de la pobresa reben una renda mínima

Al País Basc les reben gairebé tres de cada quatre persones en aquesta situació, mentre que en nou comunitats ni tan sols una de cada 10 persones

El Periódico

Menys del 8% dels espanyols sota el llindar de la pobresa reben una renda mínima

DANNY CAMINAL

Des del 2015 el percentatge de persones que viu per sota del llindar de la pobresa i es beneficia de les rendes mínimes d’inserció (RMI) no ha fet més que disminuir. Segons l’últim informe, corresponent a l’any 2018, que ha fet públic el Ministeri de Sanitat, ni tan sols el 8% de la població sota el llindar de la pobresa a Espanya s’ha beneficiat de les RMI que ofereixen les Comunitats Autònomes. Un percentatge que des del 2015 s’està reduint.

Com en anteriors informes, aquest mostra una vegada més les clares diferències entre comunitats. En destaquen dues, el País Basc i Navarra, amb percentatges que suposen en un cas gairebé tres quartes parts i en l’altre, dos terços de la seva població per sota del llindar de la pobresa. El segueix Astúries, on reben aquestes rendes una de cada tres persones sota el llindar de la pobresa. De la resta, només cinc comunitats garanteixen percentatges superiors al 10% (Balears, Aragó, Cantàbria, Astúries, Madrid i Catalunya). Les RMI de les nou comunitats restants ni tan sols arriben a aquesta cobertura, i en el cas d’Andalusia i Castella-la Manxa, els seus percentatges estan per sota del 2%.

Grans diferències

Extremadura destaca amb un 32,5%, és a dir, les quanties que reben, com a mitjana, els perceptors de les RMI en aquesta comunitat suposen gairebé una tercera part de la seva renda mitjana per llar. Amb 10 punts de diferència el segueix Catalunya, la quantia mitjana de la qual suposen més d’una cinquena part de la seva mitjana de renda per llar. Només cinc comunitats més superen el 15%. Al contrari, quatre comunitats tenen percentatges inferiors al 10%, en què destaca les Balears amb un 5,7%. És a dir, quanties ínfimes que, de cap manera, permeten als seus perceptors garantir la supervivència, segons denuncia l’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials d’Espanya.

Davant d’aquest panorama, aquesta associació insisteix en la necessitat que s’articuli a escala estatal una garantia d’ingressos per a tots els ciutadans. «Apel·lem a la consciència dels qui considerin la dignitat de l’ésser humà per sobre de qualsevol altra consideració política o econòmica, perquè es posi en marxa al Parlament les comissions o grups de treball que abordin aquesta qüestió, en aquesta mateixa legislatura, i que no abandonin la seva tasca fins a aconseguir aquest pacte per una garantia d’ingressos mínims a tots els ciutadans», reclamen els directors de serveis socials.