Itàlia, en emergència educativa

L’educació és moltes vegades un bon mesurador per observar les nostres democràcies. Per això, l’últim estudi italià divulgat sobre l’educació al país transalpí, elaborat per Tuttoscuola, una plataforma des de fa 40 anys especialitzada en aquest sector, no dona cap bona notícia. Alerta sobre una situació de decadència continuada del sistema educatiu italià, que ja està causant danys al teixit social del país.

Les dades de Tuttoscuola són, de fet, demolidores, en el context europeu. Segons aquesta font, el 39% dels italians d’entre 25 i 64 anys no té un diploma d’estudis secundaris, mentre que el 30% són «analfabetes funcionals», el doble de la mitjana europea. Això és incapacitat per utilitzar la lectura, escriptura i càlcul de forma eficient -és a dir, comprenent el seu significat- en situacions habituals en la vida.

El problema és que els analfabets funcionals solen ser més susceptibles a creure en el que llegeixen de forma acrítica i els seus pensaments corren el risc de ser manipulats fàcilment a través de mitjans i xarxes socials (en moments, a més, en què empreses i partits polítics fan un ús cada vegada més ampli i sofisticat d’aquestes eines). Per això estan preocupats: «Estem en una emergència. Són necessàries energies, inversions i projectes de llarg abast, que involucrin a tota la societat, per fer front a aquest cercle de pobresa educativa», han conclòs els investigadors de Tuttoscuola. 

L’Institut Nacional per a l’Avaluació del Sistema d’Educació i Formació italià també (Inlvalsi) ho confirma. Segons aquest organisme, el 35% dels escolars italians no és capaç d’entendre correctament un text escrit en aquest idioma, amb pics de fins al 50% a la regió meridional de Calàbria, una de les més pobres d’Itàlia. I les dades són encara pitjors referent a les matemàtiques i l’idioma anglès. 

55.000 milions de pressupost

El declivi del sistema de l’educació a Itàlia no és, en tot cas, un fenomen nou. De fet, es calcula que en els últims 25 anys uns 3 milions i mig d’estudiants (d’11 milions) han anat engrossint les files dels que no han completat els estudis secundaris, amb una pèrdua estimada de 55.000 milions d’euros de pressupost públic italià.

Qüestió paral·lela és la desigualtat en l’accés a l’educació superior i universitària, així com destaca un altre informe del consorci italià Alma Diploma, que recentment ha assenyalat un augment en el percentatge de joves -procedents de famílies no llicenciades- que no acaben la carrera universitària. «Només sis de cada 100 joves en aquesta situació ho aconsegueixen», va assenyalar l’estudi. «Aquesta desigualtat es deu a les diferències econòmiques i a què les informacions sempre estan a les mans dels que ja les tenen», ha opinat Sabina Nuti, directora de l’Escola d’Estudis Avançats Sant’Anna de Pisa, una de les més prestigioses d’Itàlia.   

Per tot això, en efecte, professors i observadors culpen a una desatenció continuada de la política, també fruit de l’última gran crisi econòmica. Un reflex es troba en les xifres de la despesa pública destinada a l’educació, que han baixat d’un 5,5% del PIB el 1990, al 3,9% del 2016 (la mitjana europea és d’un 4,7%). 

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Dit això, d’oportunitats de canviar aquestes tendències n’hi ha. Perquè, segons estimacions, en uns 10 anys, Itàlia podria tenir un 1,3 milions menys d’escolars (a causa de la crisi demogràfica), però també un 40% menys dels ja avui ancians professors italians. Una situació que dona marge per introduir canvis. La responsabilitat és ara del nou ministre d’Educació italià, Lorenzo Fioramonti.