MIRACLE DE L'ENGINYERIA AL MAR DEL NORD

Dinamarca trasllada un far centenari per salvar-lo de l'avanç del mar

L'enorme bombeta de Rubjerg Knude s'escapoleix de l'erosió natural amb un viatge de 70 metres terra endins

zentauroepp50518894 people look on as the lighthouse in rubjerg knude is being m191022165708

zentauroepp50518894 people look on as the lighthouse in rubjerg knude is being m191022165708 / HANS RAVN

2
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel

Dinamarca ho té molt clar: si el mar i la sorra estan a punt de menjar-se un edifici històric, el movem i llestos. Ha passat aquest dimarts davant el mar del Nord, a la península de Jutlàndia, on s’ha procedit a traslladar sobre raïls una de les atraccions turístiques del país, l’impronunciable far de Rubjerg Knude, que rep cada any la visita de 250.000 curiosos. S’ha avançat a uns 10 metres per hora fins a completar-ne un total de 70, cosa que permetrà allunyar-lo de l’avanç de l’enorme duna que amenaça de sepultar-lo o fer-lo caure. Un miracle de l’enginyeria. I de la política. 

Notícies relacionades

Quan es va construir, l’any 1899, el mar quedava lluny, a gairebé un quart de quilòmetre. L’erosió (les ones es mengen cada any un parell de metres de la costa davant l’enorme lluminós) l’ha deixat a una desena de metres d’un pendent que té l’aigua just a sota, així que era qüestió d’uns quants anys, 10 segons els més optimistes, que acabés doblegat davant els elements. Les autoritats locals i el Govern estatal van decidir unir esforços i diners –un total de 670.000 euros– per emprendre aquest peculiar trasllat que ha requerit un any i mig de planificació. «Moltes coses poden sortir malament, però ens agrada córrer el risc, perquè l’alternativa seria desmantellar-lo», resumia al matí l’alcalde del municipi de Hjorring, Arne Boelt. El far, que pesa 700 tones, no 940 com es creia, no funciona des de finals dels anys 60, però s’ha convertit en un imant per a amants de la naturalesa i la fotografia, a més de ser un símbol nacional.

El llarg viatge de 70 metres ha sigut seguit en directe per milers de persones, inclosos molts escolars dels pobles pròxims que han canviat les aules per una classe d’història en directe. Una d’elles eraBirgit Frederiksen, filla de l’últim vigilant del far. Va viure aquí del 1962 al 1968 en una vivenda situada al costat de l’esvelta bombeta que, en els seus inicis, funcionava amb gas i amb una maneta que s’havia de girar cada tres hores. Es feien torns de tres persones durant tota la nit, en un temps en què les màquines amb prou feines havien començat a treballar per les persones.  Després del tancament, ja als 80, va ser reconvertit en museu, però a començaments del segle XXI va haver de tancar davant l’imparable assalt de la sorra. El 2009, els edificis del seu al voltantvan ser demolits. Van arribar a tenir jardí i arbres, menjadors senyorials, carretera queconnectava amb la civilització; tot, a 60 metres sobre el nivell del mar i a 200 metres de l’aigua. Un món, havien de pensar llavors. Era un petit poble agafat al far de Rubjerg Knude, un lloc molt estimat que ara seguirà dempeus. Fins que d’aquí a uns anys, qui sap quants, tocarà tornar a convertir-lo en un trenet.