educació

«El teu color és lleig, és el color de la caca»: així és el 'bullying' racista

Un grup de mares llança una campañara per combatre la xacra de la xenofòbia en l'ambient escolar

bullying13

bullying13 / LAIA ABRIL

4
Es llegeix en minuts
EFE

«Ves-te al teu país negre de merda», «el teu color és lleig, és el color de la caca»... El racisme s’està erradicat de les classes espanyoles en ple segle XXI i hi ha nens que encara han d’afrontar aquesta xacra en la seva vida escolar. Un grup de mares han llançat la campanya #suspensoalRACISMO, amb la qual busquen «visibilitzar i denunciar una realitat que, com en altres casos de ’bullying’ fa que la víctima canviï d’escola i necessiti tractament psicològic mentre els assetjadors queden impunes».

Ho assegura Petra Ferreyra, la filla de la qual, Camila, va patir als 10 anys l’assetjament de diversos companys per ser madrilenya afrodescendent (pare dominicà). El seu cas arriba a un jutjat contenciós administratiu, on es veurà la demanda presentada per la família contra la Comunitat de Madrid, institució administrativa a la qual pertany l’escola pública –Cardenal Herrera Oria– a la qual assistia Camila, i s’acusa de cometre irregularitats en l’aplicació dels protocols d’assetjament escolar i tasca ‘in vigilando’.

«Volem que es reconeguin les negligències, que s’ha obrat indegudament amb la nostra filla i es posin els mitjans perquè no torni a passar», ha comentat aquesta mare, que recalca: «No és el judici de la Camila, és el judici de tots els nens que han passat per una situació d’assetjament escolar racista». La Petra demana a la societat que «obri els ulls» perquè «el racisme existeix diàriament a les escoles», tot i que sigui «d’una forma molt velada», i creu que «no s’ha de minimitzar ni paternalitzar ja que no són coses de nens sinó molt greus i que no s’han de consentir». 

Cas denunciat

«La meva filla ens explicava que l’aïllaven socialment, l’acorralaven als patis, es posaven amb el seu físic, el seu color, la seva olor, la seva pell» i li deien que «ningú la volia», comenta. També va tenir agressions físiques ja que «li tiraven les pilotes a l’estómac a gimnàstica». «Cada vegada la notàvem més inquieta, menjava compulsivament, estava irritable», recorda la Petra. Van parlar amb l’escola i van demanar l’obertura d’un protocol d’assetjament, però al cap de pocs dies es «desestima» indicant que només ha sigut «un conflicte lleu».

«Es va traduir en una espècie d’intent de mediació entre iguals quan no serveix de res en un cas d’aquestes característiques», argumenta la mare, que recorda que la directora de llavors del centre va ser obligada a dimitir per la Conselleria d’Educació madrilenya perquè hi havia més casos denunciats. Des de la Conselleria d’Educació han indicat que la Unitat contra l’Assetjament escolar va estudiar el cas en el centre durant el curs 2016-2017 i no ho va considerar com «el prototip d’un cas d’assetjament».

La família va decidir canviar la Camila de centre i portar-la a teràpia, on li van detectar «un quadro d’estrès posttraumàtic». «Ens vam adonar que això no podia acabar així, que havíem de denunciar-ho i intentar visibilitzar-ho». Avui la Camila té 13 anys, estudia primer de l’ESO i somia arribar a ser professora d’Educació Especial. La seva història «lamentablement no em sorprèn», destaca Paula Guerra, de SOS Racisme Madrid, on sovint reben denúncies relacionades amb assetjament a menors pel seu color, tot i que també per accents o pràctiques culturals diferents.

Racisme en el futbol 

«Quan els pares han intentat solucionar-ho via les escoles la resposta és ’això no és així, estan exagerant’. Es torna una situació superdramàtica perquè comença a lacrar les famílies en l’àmbit psicològic», afegeix Guerra. Una altra mare que ha viscut (també a Madrid) aquesta dura experiència de l’assetjament escolar racista és la de l’Alma, que té dos fills afrodescendents (pare de Guinea Bissau). «A la meva filla amb 6 anys una altra nena la insultava dient ves-te’n al teu país i es ficava amb els seus cabells, però el centre justificaven l’altra menor perquè era gitana i deien que estava en una situació molt desfavorida». Al final «la vaig canviar d’escola».

Amb el seu fill, de 12 anys, es ficaven amb ell pel seu color en un club de futbol i, després de les seves queixes a l’entrenador, creu que hi va haver «alguna xerrada» i «li van demanar perdó», explica aquesta mare. Tot i que el seu fill segueix en el club, emfatitza: «Ho hem passat fatal». Un altre cas és el de Encarnación Ngale, nascuda a Guinea equatorial i al fill de la qual, amb 11 anys, «l’han pegat i insultat» en una escola de Ciudad Real, però el centre ho justificava com «enganxades entre nens». «Sempre li diuen al pare afectat que no hi ha assetjament i acaba amb ajuda psicològica i canviant el menor d’escola», critica.

3,54% de casos a Primària 

Notícies relacionades

«El meu fill va acabar el curs a les males, va aguantar per acabar Primària i ara és a l’institut i de moment està bé», diu Encarnación Ngale, tot i que tant ella com el seu fill han necessitat ajuda psicològica. L’assetjament a causa del color de la pell estava en el 3,54 % dels casos detectats a Primària, en l’1,50% a Secundària i en el 2,17% a Batxillerat i FP, segons l’Informe anual sobre l’assetjament escolar a la Comunitat de Madrid, curs 2015-16. 

Tot assetjament escolar preocupa «especialment» el Defensor del Poble, Francisco Fernández Marugán, que continua rebent queixes i actuant davant de situacions que «no poden ser difoses per tractar-se de casos concrets i personals en els quals es requereix la més absoluta confidencialitat a l’hora de tramitar-los per respectar la privacitat d’aquestes nenes i nens».  «Encara que només hi hagués un cas a l’any estaríem davant d’una situació gravíssima que requereix que l’Administració posi en marxa tots els seus recursos per erradicar aquestes agressions», assegura Marugán.