Totes les trampes de Magrudis

Absència de permisos, falta de controls sanitaris, inexistència de registres i inspeccions... Magrudis, l’empresa causant del brot de listèria més gran registrat a Espanya (tres morts, set avortaments i 215 afectats) acumula un llarg historial d’irregularitats que posa en perill el sistema de controls al qual es veuen sotmeses les empreses d’alimentació. L’última perla, revelada aquest dimecres per Facua, és l’existènciad’una nova empresa vinculada a un dels fills del propietari de Magrudis que, malgrat dedicar-se a l’elaboració d’aliments, no estava inscrita en el Registre General Sanitari d’Empreses Alimentàries i Aliments.

El cas ja està en mans d’un jutge perdepurar les possibles responsabilitats penalsde José Antonio Marín Ponce, administrador ‘de facto’ de l’empresa, i els seus dos fills, Sandro (administrador de Magrudis) i Mario Marín Rodríguez per l’esclat del brot. Tots tres estan detingutsdes de dimarts a les dependències de la Guàrdia Civil a l’espera de passar a disposició judicial. També es va arrestar dues persones més: una empleada de l’empresa i un altre familiar, que van quedar en llibertat després de declarar. El registre dut a terme a les instal·lacions industrials de l’empresa sevillana fabricant de la marca La Mechá es va estendre també a una nau contigua, que ara se sap que és la seu social de l’empresaElaborados Cárnicos Mario SLU, vinculada al segon dels fills.

Facua-Consumidors en Acció va denunciar aquest dimecres que aquesta nova empresa es dedica també a la distribució i elaboració de productes alimentaris, però no està donada d’alta en el registre sanitari. Igual que Magrudis, tampoc disposa d’immobleso propietats al seu nom, una estratègia per eludir el possible pagament d’indemnitzacions, i els seus últims comptes dipositats en el registre Mercantil es remunten al 2017, data de la seva creació. Segons el rastreig de l’associació de consumidors, compta amb vuit treballadors.

Aquestes noves dades evidencien la impunitat amb la qual es movien els empresaris detinguts davant de la deixadesa de les administracions autonòmica i local. Magrudis estava posada a nom de Sandro Marín, a qui els investigadors consideren un «testaferro» del seu pare, José Antonio Marín Ponce. Aquest compta amb una llarga trajectòria de fracassos empresarials i deutes en les últimes dues dècades, per això va posar el seu descendent com a administrador únic a fi d’eludir Hisenda.

Sense permisos

A més, tot i que l’empresa inicia la seva activitat el 2013, com constata el Registre Mercantil i els seus moviments econòmics, no és fins al 2015 quan sol·licita el certificat sanitari a la Junta d’Andalusia. Un document fonamental i obligatori per a qualsevol empresa del sector alimentari. Com va ser possible que exercís la seva activitat sense que es creués la dada que faltava aquest permís és una cosa que haurà de respondre la investigació, perquè ningú va preguntar abans si ja estava operant o no. Tampoc es va comprovar si, a l’estar relacionada amb el sector carni, estava inscrita en el Registre d’Indústries Agroalimentàries (GRIA) de la província de Sevilla. Ni si comptava amb lallicència d’activitat en el municipi de Sevilla, una cosa que l’Ajuntament no li concedeix fins al desembre del 2018. Per a això, n’hi va haver prou amb una declaració responsable, perquè no va ser fins esclatada la crisi sanitària quan es comprova que l’informe tècnic aportat no concorda amb la declaració d’activitat. Per si fos poc, l’empresa no va demanar ni autorització per realitzar unes obres d’ampliació a la seva nau industrial.

Notícies relacionades

El Periódico i BBVA tornen a premiar els projectes sostenibles amb el Premi BBVA a la Sostenibilitat Empresarial

Arriba el primer fàrmac no hormonal que abaixa els fogots menopàusics

D’aquesta manera, dos anys després d’iniciar la seva activitat és quan comença el pla d’inspeccions previst per la normativa andalusa. Segons la documentació que aporta Magrudis, es considera que el seu grau de perillositat és intermedi, amb controls de la inspecció oficial cada 12 mesos i els mateixos autocontrols de l’empresa. Després d’una segona revisió el juliol del 2017, com va denunciar Facua, se li rebaixa sense cap justificació aquest risc a la categoria menor, la qual cosa espaia encara més els controls: 18 mesos. Així, hauria d’haver sigut el gener del 2019 quan Magrudis fos inspeccionada. Un termini que sol ser flexible i dilatar-se, i que va permetre que arribés a l’agost i esclatés el contagi.

Dubtosa col·laboració

La llista d’irregularitats no acaba aquí. Tot just esclatar el brot de listèria a l’agost, la Junta d’Andalusia va lloar el nivell de col·laboració de l’empresa, atribuint l’ocorregut a la «mala sort». Lluny d’això, es va comprovar que Magrudis no va explicar que una altra empresa comercialitzava els seus productes amb una altra marca diferent a La Mechá, on primer es va detectar el focus infecciós, ni que distribuïa altres embotits d’altres fabricants, i va haver de ser un establiment qui alertés l’administració. Aquests silencis van provocar que es tardés una setmana a descobrir l’altra comercialitzadora i immobilitzar els seus productes. El silenci més greu, no obstant, és l’anàlisi que va realitzar pel seu compte el febrer d’aquest any, i que va detectar un positiu per listèria. Malgrat conèixer el resultat, ni va informar les autoritats ni va prendre mesures correctores i va seguir amb la seva activitat. Aquesta anàlisi d’un laboratori privat és precisament la que ha arribat fins al jutjat aquesta setmana i precipitat la detenció dels seus responsables.