IMPACTE EN LA SALUT PÚBLICA

Augmenta la resistència als antibiòtics en animals de granja

Un estudi a gran escala alerta d'aquest fenomen que afecta les espècies criades per al consum humà

Els focus es localitzen en països de baixos ingressos en els quals no hi ha sistemes de vigilància tan estrictes

47514683 xl

47514683 xl

3
Es llegeix en minuts
Lourdes Barragán

Com més consum d’antibiòtics, més resistències. Fa dècades que els experts alerten de les conseqüències d’aquesta situació i de les seves implicacions per a la salut pública. Un nou estudi, publicat aquest mateix dijous a la revista ’Science’, posa el focus en el fet que l’increment del consum de carn a nivell global també està produint un augment en les resistències als antibiòtics en el sector de la ramaderia. S’estima que els animals criats per al consum humà consumeixen fins a tres vegades més medicaments que les persones, per la qual cosa resulta imprescindible vigilar com es desenvolupen les resistències als medicaments en la indústria càrnia. 

L’acabada de publicar investigació apunta que el problema es focalitza en els els països d’ingressos baixos i mitjans. En aquestes zones, amb la finalitat de satisfer la creixent demanda de proteïna animal, els sistemes de producció de carn a gran escala han incorporat l’ús d’antibiòtics de manera rutinària sense acompanyar-ho d’una regulació i un sistema de vigilància que permeti controlar l’aparició de resistències als antibiòtics. 

Aquestes conclusions, lluny de sorprendre, entren dins de l’esperat pels experts. L’any 2018, de fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va qualificar les resistències als antibiòtics com una de les «majors amenaces actuals». I no només aquelles que derivades de l’ús excessiu i indegut de medicaments en persones. Les autoritats sanitàries recorden que el sector ramader també destaca en l’augment d’aquest fenomen a nivell global. 

Augmenta la resistència en els últims anys

Estem, per tant, davant d’un problema ja conegut que ara torna a estar sota el focus després de la recent publicació de l’estudi a gran escala coordinat per un grup d’investigació del Center for Disease, Dynamics, Economy and Policy (CDDEP). Aquesta nova investigació recull les dades recopilades per 901 anàlisis en les quals s’estudia la prevalença d’aquest fenomen al llarg del temps i en diferents punts del globus. Els resultats apunten que, entre l’any 2000 i el 2018, la resistència als antibiòtics pràcticament s’ha triplicat en el cas dels pollastres (i ha passat d’un 15% a un 41%) o dels porcs (que va del 13% al 34%) i es manté entre un 12% i un 23% a la carn de boví. 

Es triplica i quadruplica el nivell de resistència en molts antibiòtics més utilitzats

Notícies relacionades

Aquest fenomen pren pes en llocs com l’Índia, la Xina, el Pakistan, l’Iran, Turquia, el Brasil, els voltants de Ciutat de Mèxic, Johannesburg (també al delta del Nil i en el del riu Roig al Vietnam), zones que els investigadors consideren com apunts especialmentcrítics. «Tenim l’oportunitat d’ajudar aquests països a realitzar una transició cap a pràctiques agrícoles més sostenibles», comenta Ramanan Laxminarayan, principal autor de l’estudi, director del CDDEP i investigador principal a la Universitat de Princeton.

Els experts recorden que, a llarg termini, aquest fenomen podria provocar que els antibiòtics siguin menys efectius tant per als animals com per als humans que necessiten aquests medicaments per sobreviure. «La resistència als antibiòtics és un problema global», comenta Thomas van Boeckel, un altre dels experts responsables d’aquest estudi i especialista en la resistència als antimacrobians de l’Escola Politècnica Federal de Zuric. L’investigador recalca que és ineficaç fer grans esforços «en un costat del món si està augmentant dràsticament en l’altre».

A Espanya, dues de les tres baules es perden

A <a href="http://www.resistenciaantibioticos.es/es/system/files/field/files/informe_jiacra-espana.pdf?file=1&amp;type=node&amp;id=410&amp;force=0" target="_blank">l’informe JIACRA</a>, publicat fa un any com a part del <strong>Pla Nacional de Resistència a Antibiòtics</strong> i la seva relació amb l’aparició de resistència, es planteja que un bon sistema de vigilància ha de cobrir els tres àmbits relacionats amb el consum d’antibiòtics: el procés complet des de la seva venda als laboratoris passant per tots els nivells de comercialització; el rigor de les prescripcions veterinàries i l’ús d’antibiòtics que prèviament s’ha efectuat a les granges. No obstant, el mateix document adverteix que el sistema de vigilància actual només cobreix el primer dels tres pilars, per a la qual cosa ja es plantegen mesures governamentals amb les quals augmentar els nivells de transparència. Per exemple, des del mes de gener és obligatòria la transmissió electrònica d’aquelles <strong>dades associades a la prescripció veterinària</strong> dels antibiòtics, mirant de posar fi a una altra de les baules soltes a la cadena de producció.

Temes:

OMS Antibiòtics