La gota freda que va arrasar la conca mediterrània amb prou feines omple els embassaments

La devastadora gota freda que va arrasar el sud-est peninsular amb riuades i inundacions amb prou feines ha solucionat la falta d’aigua en alguns embassaments. En termes generals l’estiu ha sigut «sec» en el seu conjunt, segons l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), amb una precipitació mitjana a Espanya de 64 litres d’aigua per metre quadrat, un valor que queda un 14% per sota del valor mitjà del trimestre segons el període de referència (1981-2010). El juny va ser molt sec, amb unes precipitacions molt per sota del valor normal, seguit d’un juliol molt humit i un agost humit.

El dèficit de precipitació de l’any hidrològic ha estat fluctuant al voltant del 15% i el 16% per sota del normal el juliol i l’agost, i aquesta mitjana va baixar fins i tot un 12% com a conseqüència de l’«episodi extraordinari de precipitacions intenses entre els dies 10 i 15 de setembre». Els efectes de la depressió aïllada en nivells alts (DANA) van ser especialment visibles en una àrea entre Alacant i Múrcia, també al nord-est de Granada, on es dupliquen els valors normals. «La reserva hídrica no ha variat gaire malgrat totes aquestes precipitacions. La majoria han tingut lloc a la costa i no han alimentat els pantans tant com es podia esperar. Malgrat tot el Segura s’ha recuperat una mica», ha explicat aquest dijous el delegat de l’Aemet a Catalunya, Antonio Conesa, que també ha puntualitzat que habitualment les reserves del Segura acostumen a ser baixes atesa la pluviometria escassa de la zona i la gran capacitat d’embassament, i ara està al 26%. «La reserva del Segura acostuma a ser molt baixa i l’explicació és senzilla: plou poc i a més el consum és alt sobretot en regs per a l’agricultura, per tant és difícil veure grans reserves», ha afegit.

Reserva hídrica, el 19 de setembre del 2019:

• Miño-Sil  65,9%
• Cantàbric Oriental 74%
• Conques internes del País Basc 71,4%
• Ebre 49,8%
• Duero 44,6%
• Conques internes de Catalunya 59,5%
• Segura 26%
• Xúquer 30,2%
• Guadiana 39,1%
• Tajo 35,5%
• Tinto, Odiel i Piedras 63,3%
• Guadalquivir 36,1%
• Guadalete-Barbate 47,8%
• Conca mediterrània andalusa 53,1%

Fenòmens més extrems

Els efectes de la ‘DANA’ van ser previstos amb prou antelació per l’Aemet, ha explicat Conesa, qui ha recordat les «alertes vermelles» fetes des de l’agència i considera fonamental prendre mesures preventivescom la neteja dels rius, la creació de zones inundables per treure força a les riuades i deixar un marge de reserva per als pantans. «Un dels efectes esperats del canvi climàtic és que podem tenir uns períodes de sequera més llargs i quan plogui serà més intens. Tot pot arribar a ser més extrem», ha advertit Conesa.

La crisi climàtica també es tradueix en unsestius més llargs i més càlids. La tendència a Espanya és clara, segons les diferents anàlisis de l’Aemet. Sense anar més lluny, aquest estiu ha sigut el desè més càlid des de 1965. Els mesos de juny, juliol i agost han tingut en el conjunt d’Espanya un caràcter «molt càlid», amb una temperatura mitjana de 23,8 graus, un valor que queda 0,8 graus per sobre de la mitjana d’aquesta estació en el període 1981-2010. «Que nou dels 10 estius més càlids des de 1965 corresponguin al segle XXI mostren una tendència molt clara», ha apuntat el director de l’Aemet, que recorda que la temperatura està augmentant a tot el globus i aquesta evolució està «dins del que era esperable».

Al llarg de l’estiu van ser freqüents els episodis de temperatures per sobre de les normals, però l’agència estatal destaca l’episodi càlid dels últims dies del juny i principis del juliol, en què «l’arribada d’una massa d’aire subtropical continental molt càlida i seca procedent del nord de l’Àfrica va donar lloc a un episodi càlid intens» que va afectar bona part de la península i les Balears. Les anomenades «onades de calor», ha subratllat Conesa, últimament també s’acostumen a produir el mes de juny, quan els dies són més llargs tot i que el juliol i l’agost siguin més càlids de mitjana.

L’anomalia relacionada amb la temperatura més significativa va tenir lloc el juny, entre el 27 i el 29 de juny, amb les temperatures màximes  registrades als observatoris de Tortosa (Tarragona) i Fabra (Barcelona). «En aquests dos punts criden l’atenció perquè hi tenim unes sèries centenàries i perquè el rècord de temperatura màxima absoluta se supera no només per unes dècimes sinó per dos graus o més. El salt és molt fort», ha explicat el delegat d’Aemet a Catalunya, dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica. 

La predicció per als pròxims dies a Catalunya

Notícies relacionades

Fotogaleria | Las impactants fotos de la gota freda que fueteja el sud d'Espanya

Compte amb aquestes boles que circulen de la gota freda

Demà divendres continuarà la inestabilitat a Catalunya, amb xàfecs i tempestes que poden ser localment fortes a l’interior de la meitat nord. Dissabte augmentarà la inestabilitat i es generalitzaran i s’intensificaran els xàfecs, principalment a Girona i Barcelona. Les temperatures màximes patiran un descens generalitzat.

Segons la previsió d’Aemet, la inestabilitat disminuirà a partir de la setmana que ve. El dia de la Mercè, 24 de setembre, s’espera un ambient estable i poc ennuvolat amb unes temperatures màximes que podrien estar entre els 24 i els 28 graus.