La fiscalia alerta de l'increment de la tensió al CIE de Barcelona

La Fiscalia de Barcelona alerta en la seva última memòria de la creixent tensió al centre d’internament d’estrangers (CIE) de Barcelona, on l’any passat es van produir vagues de fam; dos motins amb dos dies de diferència, un protagonitzat per 40 interns i un altre per 87, i vuit intents de fuga. Malgrat la millora de les instal·lacions de la Zona Franca i de la disminució del nombre de persones ingressades, el Servei d’Estrangeria de la fiscalia provincial hi ha detectat un increment «progressiu» d’incidents i conflictes entre funcionaris i interns.

La memòria del 2018, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, revela aquest clima de tensió al CIE, un centre sempre envoltat de polèmica. El ministeri públic adverteix que a causa dels problemes entre interns i funcionaris «la gestió de la convivència» al recinte «és cada vegada més problemàtica». L’informe recalca també que el perfil de l’immigrant que ingressa en aquestes instal·lacions «és molt heterogeni», al confluir en aquestes dependències estrangers d’ètnies i cultures dispars i amb situacions jurídiques diferents. Aquests immigrants que han entrat a Espanya en pastera i estan sotmesos a procediments de devolució, conviuen, recalca la fiscalia, amb d’altres amb un ampli historial delictiu i que estan pendents d’expulsió després de ser condemnats o que provenen de centres penitenciaris.

Algerians i marroquins

Notícies relacionades

Joan Gabriel Bergas, catedràtic en Enginyeria Elèctrica de la UPC: "Són set 'barcelones' que van caure de cop"

Neix una nova institució educativa centrada en l’ocupació dels seus alumnes: té vuit centres a Catalunya

Les dades recollides en aquest informe donen, d’altra banda, un «cridaner» increment el 2018 del percentatge d’expulsions efectivament materialitzades en relació amb el total d’ingressos. Davant les dades del 2017, en què només un 32,16% dels interns del CIE van ser desterrats, l’any passat aquesta xifra es va elevar al 72,68%. És a dir, dels 1.822 ingressats el 2017, 1.286 van quedar en llibertat i 556 van ser repatriats, mentre que el 2018 aquests números es van revertir: 496 van sortir al carrer i 862 van ser expulsats d’Espanya. Aquesta situació respon, segons la fiscalia, al fet que la majoria d’interns són de nacionalitat algeriana i marroquina, i la seva repatriació no presenta dificultats. La xifra d’ingressos de subsaharians, en què l’expulsió resulta difícil, s’ha reduït notablement.

El nombre de sol·licituds d’asil i protecció internacional també va créixer el 2018 en comparació amb l’any anterior, i van ascendir a 367, de les quals se’n van admetre a tràmit 67. La fiscalia sosté, com ja va fer en el passat, que «deixant clar que el dret d’asil i de protecció internacional constitueix un dret bàsic i irrenunciable en la matèria d’estrangeria», aquest increment de les peticions apunta a «la possible utilització d’aquestes al·legacions com a manera d’obstaculitzar les expulsions». És a dir, s’utilitza aquest mecanisme legal per retardar al màxim possible la repatriació i, així, intentar que expirin els terminis i aconseguir la llibertat.