L'ONU alerta que les deixalles espacials amenacen les comunicacions terrestres

Sis dècades de carrera espacial han deixat un balanç de 23.000 deixalles en òrbita

basura

basura

2
Es llegeix en minuts
Efe

Un dels abocadors humans més grans es troba sobre els nostres caps i és invisible a simple vista. Sis dècades de carrera espacial han deixat en òrbita milers de tones de ferralla que amenacen els sistemes de comunicació al nostre planeta. Així ho ha advertit l’ONUaquest diumenge.

“A mesura que augmenten el nombre d’actors i objectes llançats a l’espai, el problema s’està convertint en una preocupació més important per a la comunitat internacional”, explica Simonetta Di Pippo, directora de l’Oficina de les Nacions Unides per a l’Espai Exterior (Unoosa).

Des de 1957, quan es va iniciar la carrera espacial, més de 5.000 llançaments han acumulat un cens d’uns 23.000 objectes en òrbita. D’aquests, només uns 1.200 són satèl·lits en funcionament, segons l’Agència Espacial Europea (ESA). La resta no té utilitat i es classifiquen com a deixalles espacials. Un problema enorme són els rebutjos sorgits de col·lisions entre satèl·lits o fuselatges de restes de coets i altres artefactes en òrbita.

Problema creixent

I la situació s’agreuja perquè és un efecte en cadena, com més objectes hi ha en òrbita, més probabilitats hi ha de noves col·lisions i de crear més ferralla a la deriva. L’ESA estima que hi ha uns 750.000 objectes de més d’1 centímetre sense utilitat orbitant a una velocitat enorme –56.000 quilòmetres per hora– i l’impacte dels qual contra un satèl·lit o una estació espacial pot causar danys importants. De moment no hi ha solucions tècniques per a aquest problema i l’única mesura és prevenir la creació de nova ferralla.

A més, s’espera que les escombraries augmentin, perquè la carrera espacial continua desenvolupant-se i, sobretot, perquè una nova generació de petits satèl·lits de baix cost han començat a envair l’espai.

Tesla i Amazon

Elon Musk, fundador de l’empresa de cotxes elèctrics Tesla, i Jeff Bezos, propietari d’Amazon, són dos dels molts empresaris que tenenprojectesper instal·lar xarxes de petits satèl·lits, o megaconstel·lacions, per expandir labanda amplaa tot el món. Space X –l’empresa de Musk– ja ha llançat aquest any desenes de minisatèl·lits dins del seu projecte per crear una densa xarxa que ofereixi serveis d’internet de baix cost.

“Si bé la nova tendència de col·locar grans constel·lacions de satèl·lits en òrbita podria beneficiar en gran manera les tecnologies de comunicació, també té el potencial de generar noves deixalles espacials, especialment perquè hi ha més risc de col·lisió i més llançaments per any”, exposa Di Pippo.

“Una altra preocupació respecte a aquestes megaconstel·lacions és la seva possible contaminació lluminosa, que podria complicar l’observació i l’investigació espacial”, agrega.

“Igual que qualsevol altra activitat espacial, els beneficis i els perills de les megaconstel·lacions hauran de sospesar-se. La transparència i la cooperació internacional en els procediments de col·locació de megaconstel·lacions a l’espai seran essencials per mitigar el problema i garantir la seguretat futura de l’entorn espacial”, afirma la responsable de l’agència de l’ONU.

Comunicacions en perill

Moltes activitats a la Terra depenen de l’espai perquè cada vegada que es fa una trucada o una transacció financera, s’utilitza un geolocalitzador o es consulta el temps, s’utilitzen dades transmeses per satèl·lits. “A causa del risc de col·lisió, els satèl·lits de telecomunicacions, i en general tots els nostres objectes funcionals a l’espai exterior, afronten un risc creixent de danys per les deixalles espacials”, afirma l’experta italiana.

Notícies relacionades

Di Pippo exposa que la comunitat internacional treballa per preservar l’espai com a bé comú de la humanitat per a les generacions futures, i impulsa que els estats i les empreses adoptin mesures voluntàries per mitigar la creació de residus.

De moment no hi ha una regulació internacional obligatòria per evitar ferralla espacial entre els que participen en la carrera espacial, tant estats com empreses.