Anar al contingut

A CATALUNYA

Cauen dues xarxes que abusaven de persones sense papers amb casaments manipulats

La policia deté una quarantena de persones que cobraven a immigrants irregulars per casar-se amb espanyoles

Una de les trames havia arribat a simular falsos embarassos per apuntalar davant del jutge el matrimoni romàntic

Elisenda Colell

Cauen dues xarxes que abusaven de persones sense papers amb casaments manipulats

JORDI COTRINA

El Cos Nacional de Policia ha detingut aquest estiu 40 persones pertanyents a dos grups mafiosos que es dedicaven a extorsionar desenes d’homes pakistanesos sense papers a canvi de matrimonis amb espanyoles. Era la sortida més fàcil i ràpida que tenien aquestes persones per viure i treballar legalment a Espanya. Els grups operaven a la província de Barcelona i, a més d’organitzar els casaments falsos per 10.000 euros, falsificaven documentació per fer versemblant la història d’amor. 

Segons dicta la llei d’estrangeria, un immigrant no pot residir ni treballar legalment a Espanya si no aconsegueix un contracte laboral d’un any a jornada completa. Però aquests contractes no estan a l’abast de la majoria de persones que emigren a Barcelona. En molts casos, hi ha qui que se n’aprofita i els cobra per falsos contractes laborals en uns llocs de treball on són explotats en supermercats 24 hores. Però hi ha una altra opció, molt més ràpida i fàcil: casar-se amb una dona espanyola. Després del matrimoni, el cònjuge estranger pot obtenir la targeta de residència de familiar de ciutadà de la Unió Europea, cosa que li permet treballar i no ser expulsat durant cinc anys i que li obre la porta a l’obtenció de la nacionalitat. 

S’aprofiten de la seva vulnerabilitat

Aquestes màfies ho sabien i van decidir crear el seu propi negoci al marge de la llei. Un casament podia costar entre 5.000 i 10.000 euros, segons va dir a la policia una de les víctimes, el testimoni de la qual va permetre obrir la investigació. “S’aprofitaven d’ells i de la seva vulnerabilitat per aconseguir grans quantitats de diners”, explica a EL PERIÓDICO Emilio de la Calle, comissari en cap de la Unitat Central de Xarxes d’Immigració Il·legal i Falsedats Documentals (UCRIF) a Catalunya.

Una de les trames estava establerta a Sabadell, que és on residien la majoria de les persones detingudes. No obstant, els matrimonis es registraven tots a Sant Vicenç de Castellet, i les unions eren totes entre dones espanyoles i homes de nacionalitat pakistanesa. La policia va poder demostrar que s’havien organitzat 15 casaments falsos i va detenir una vintena de persones implicades. Els investigadors també indaguen si poden estar implicats membres d’aquest petit poble del Bages.

Compatriotes entabanadors

En aquesta trama no només hi havia dones disposades a casar-se a canvi de diners. Part del grup l’integraven tres homes, d’origen pakistanès, que es dedicaven a buscar compatriotes sense papers que es volguessin casar amb una espanyola. Per fer-ho s’aprofitaven d’almenys tres comerços de Barcelona, tot i que, segons De la Calle “tenien influència en altres parts de Catalunya i de la resta d’Espanya”. Altres persones es dedicaven a falsejar documentació per fer més versemblant la relació inexistent. Canviaven les partides de naixement perquè els nòvios tinguessin la mateixa edat i, si era necessari, falsificaven els antecedents penals, entre altres tipus de documentació.

L’altra trama, que va arribar a organitzar una trentena de casaments, la dirigien una dona d’ètnia gitana i els seus familiars. Vivien d’aquests enllaços, ja que els seus únics ingressos es basaven en el fet d’organitzar matrimonis de conveniència. En aquest cas, segons apunta la policia, totes les dones que es casaven eren de la mateixa ètnia. 

“Com si et maregessis”

“Fes com si t’estiguessis marejant, demana-li un vas d’aigua, que vegi que estàs embarassada”. Aquest és un fragment de les converses telefòniques que va intervenir la policia a una integrant de la trama. Una de les noies recomanava a una altra que fingís davant del notari que estava embarassada de l’home pakistanès de qui no estava enamorada i amb qui s’anava a casar per diners. Una estratègia perquè el casament fos molt més creïble.  

Altres membres de l’organització es dedicaven a falsificar el padró de la parella. “Si ja viuen junts, la història d’amor sembla una mica més real”, comenta el comissari. Tot i que, en realitat, totes les parelles havien viscut precisament en el mateix pis. Una vivenda ubicada al carrer de la Bordeta de Barcelona i que pertanyia a la cap de la trama. 

Després del casament, la parella no es tornava a veure. Així és com els agents han pogut acabar de demostrar la falsedat d’aquests matrimonis. “Moltes dones no recordaven ni el nom del seu fals marit”, explica el cap de l’UCRIF. El problema era que els pakistanesos, un cop havien fet el pagament, arrossegaven un deute ingent que acabaven pagant amb llargues jornades laborals o multiocupació. És el preu de ser ciutadà espanyol, pensen molts. Això, o que la necessitat és tan gran que estan disposats a fer el que faci falta. De moment els dos casos estan sota secret de sumari, pendents de judici.