fenomen complex

Sitges ultima un pla amb vigilants privats contra el 'top manta'

L'alcaldessa Carbonell creu que la llei d'estrangeria enquista el problema de la venda ambulant il·legal

zentauroepp37487683 19 2 2017  manteros top manta ocupan  el paseo de sitges fot190801084319

zentauroepp37487683 19 2 2017 manteros top manta ocupan el paseo de sitges fot190801084319

1
Es llegeix en minuts

L’Ajuntament de Sitges ultima un pla per contenir la venda ambulant il·legal amb vigilants de seguretat privada. Després de dues proves pilot que s’han dut a terme durant els últims períodes vacacionals de la Setmana Santa i Nadal, l’alcaldessa Aurora Carbonell ha explicat que el projecte constarà de vuit agents privats i quatre de la policia local, 12 en total.

Es tracta d’un nou intent destinat a evitar que els manters –durant l’estiu Sitges s’enfronta amb una població establed’entre 70 i 80 venedors ambulants il·legals– ocupin zones de les quals actualment s’han apropiat per falta de recursos policials municipals per evitar-ho. La intenció és que el reforç de policies i vigilants permeti cobrir millor el passeig marítim, des de la punta d’Anquines fins a la platja de Sant Sebastià. Tot i que, aclareix Carbonell, el ‘top manta’ és un problema que no es pot solucionar únicament amb agents de seguretat, remarca en la mateixa línia que els seus homòlegs de poblacions turístiques similars com Roses o Cambrils.

Estudi sobre els venedors

Notícies relacionades

Entre els mesos de maig i juny del 2018, el consistori va dur a terme un estudi de la població mantera que acull i va entrevistar 31 venedors. La majoria són homes que resideixen fora del municipi (sobretot a Vilanova i la Geltrú), que tenen entre 18 i 28 anys, porten a Espanya entre 1 i 5 anys i coneixen oficis. “El problema és que amb la llei d’estrangeria no podem donar-los un contracte, i podrien treballar legalment per al municipi perquè de feina n’hi ha”, raona l’alcaldessa. “El problema s’ha agreujat en els últims anys. Al principi venien a Catalunya a buscar-se la vida i molts acabaven en el ‘top manta’, però ara molts venen directament per incorporar-se directament a aquesta activitat”, resumeix.

“El que no té cap sentit és que cada ajuntament faci la guerra pel seu compte i ens anem passant el problema d’un municipi a altre”, reflexiona davant del dispositiu activat al passeig de Joan de Borbó de Barcelona i que podria acabar provocant un augment de la població de manters a Sitges, una població de 28.000 habitants que rep cada any tres milions de turistes i es troba a mitja hora amb tren de la capital catalana. Un transvasament que, de moment, no consta al consistori de Carbonell.

Temes:

Top manta