Un altre rècord de pollets confirma el delta de l'Ebre com a bressol del flamenc
Després de la crisi demogràfica del 2013, l'espècie remunta el vol natalici amb 2.201 cries aquest any
zentauroepp49323671 flamencus190806113058 /
La vida és de color de rosa al delta de l’Ebre des que el 2013, sembla que en una molt eficaç campanya de control de la vida salvatge, es va començar a vigilar els gavians de potes grogues (Larus michahellis) i les guineus (Vulpes vulpes), dues espècies obstinades llavors a anar a les salines de la Punta de la Banya a menjar aletes i cuixes de flamenc com si allò fos el Kentucky Fried Chiken del regne animal. ¡I tant que es va resoldre aquell flamenquicidi! Aquest any, segons el Departament de Territori i Sostenibilitat s’han aconseguir xifres rècord de reproducció del Phoenicopterus roseus, el flamenc europeu, una mica més destenyit que el seu cosí germà caribeny, molt més rosat, però maquíssim malgrat tot. Amb una fotografia aèria, una lupa i molta paciència, la unitat aèria dels agents rurals acaba de comptar 2.201 pollets nascuts de 2.985 parelles. Només el 2017 es va superar aquesta marca, amb 2.163 ous eclosionats exitosament. Són anys de ‘baby boom’.
La voracitat del gavià de potes grogues i la guineu gairebé van truncar el renéixer d’aquesta espècie al Delta el 2013
Els flamencs del Delta, vagi això per davant, no són una espècie amb arrels mil·lenàries a la desembocadura de l’Ebre, entre altres raons perquè aquest és un paisatge relativament recent. Quan romans i cartaginesos dirimien les seves disputes a la península, no hi havia delta a la desembocadura de l’Ebre, que se suposa que era la frontera natural entre les dues civilitzacions. Quan per fi n’hi va haver, van arribar els flamencs, però sempre de forma intermitent. Als anys 70 i 80, per exemple, tots els afanys perquè els flamencs nidifiquessin allà van ser calamitosos, però el 1992, qui sap per què, a les parelles d’aquesta espècie rosada els va semblar finalment un bon lloc per a la cria i Sant Carles de la Ràpita, qui ho anava a dir, va passar a ser un dels bressols mediterranis del flamenc, la qual cosa té el seu mèrit, perquè que es compten amb els dits de les dues mans i sobren els polzes.
Anellat
L’any 2006, la colònia de flamencs del Delta superava els 6.200 exemplars, tot un espectacle per a la vista. No era, això sí, una comunitat sendentària. Els flamencs salten de la riba nord a la sud del Mediterrani amb freqüència. Els programes d’anellat, com l’exitós que aquest cap de setmana passat es va dur a terme amb l’ajuda de desenes de voluntaris, han permès seguir el rastre d’exemplars nascuts al Delta a Algèria, Turquia, França i Itàlia, i, en casos inusuals, fins i tot al Senegal i Mauritània.
Més de la meitat de la població mundial de flamencs viu al Mediterrani, i un dia són al Delta i un altre a Algèria o Turquia
La qüestió és que la naturalesa s’obria pas en aquest edèn de la Punta de la Banya fins que, com s’ha dit, va aparèixer en escena la guineu comuna, un carnívor oportunista com pocs, i, sobretot, aquesta font de sorpreses que és el gavià de potes grogues, que si a Barcelona ha sigut capaç de desenvolupar tècniques com les d’un lleopard per caçar coloms, en un hàbitat agraït com el Delta no té límits per a la seva creativitat cinegètica.
El Departament de Territori i Sostenibilitat va decidir posar un dit a la balança i decantar el fràgil equilibri a favor dels flamencs, convertits en una imatge icònica del Delta tant com l’arròs i, per això, una espècie a preservar. No és estrictament una au amenaçada, cert. La població mundial s’estima en uns 600.000 exemplars, dels quals un 60% habita en algun dels santuaris mediterranis, i vistes la xifres de reproducció, sembla que la xifra va a l’alça.
