Brussel·les demana una multa contra Espanya per no aplicar les regles de protecció de dades

La Comissió Europea ha sol·licitat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea que imposi a Espanya –i també a Grècia– una multa milionària per no haver traslladat la directiva europea sobre protecció de dades en l’àmbit penal, que va ser aprovada per la UE l’abril del 2016 i que les autoritats espanyoles haurien d’haver incorporat en la legislació nacional el 6 de maig del 2018 com a molt tard. 

Aquesta normativa estableix les normes relatives al tractament de dades personals per part de les forces i dels cossos de seguretat competents amb finalitats de prevenció, investigació, detecció o enjudiciament penal i garanteix que les dades de les víctimes, testimonis, sospitosos i autors de delictes estiguin degudament protegides en el marc de les investigacions penals. La no-incorporació d’aquesta legislació crea, segons critica Brussel·les, “un nivell de protecció diferent i obstaculitza l’intercanvi de dades”.

Notícies relacionades

Mireia Miralpeix, mestra d’Infantil: «Els nens agraeixen els límits, no poden carregar amb el pes de decidir quan es treuen el bolquer»

Anar al col·le amb bolquers, pijama o talons de ‘Frozen’: la falta de límits familiars tensa la gestió de l’aula a infantil

Per aquest retard, la Comissió Europea sol·licita una multa diària de 21.321 euros a partir del 7 de maig del 2018i fins que Espanya adapti la directiva o hi hagi sentencia del Tribunal de la UE, cosa que significa que l’import de la sanció s’acostaria en el dia d’avui als 9 milions d’euros. En cas de mantenir-se l’incompliment en el temps la multa, no obstant, podria ser molt superior i és que si Espanya continua sense complir quan hi hagi sentència, Brussel·les proposa una multa diària de 89.548 euros entre la primera i la segona sentència o fins que hi hagi ple compliment.

Brussel·les també ha instat Espanya a traslladar el reglament sobre el bloqueig geogràfic. Les autoritats espanyoles tenen ara dos mesos per informar la Comissió de les mesures adoptades per combatre el bloqueig geogràfic, incloses les sancions imposades a les empreses que infringeixen les normes. Si no hi ha una resposta satisfactòria, el cas podria acabar davant la cort europea de justícia.