L'arquebisbe de Burgos va elogiar resistir-se fins a la mort per evitar ser violada

L’arquebisbe de Burgos, Fidel Herráez Vegas, va escriure una carta el gener del 2017 per defensar la causa de beatificació de la burgalesa Marta Obregón, una jove que va ser violada i assassinada el 1992 per l’anomenat 'violador de l’ascensor'.

A la carta, que va ser publicada a les pàgines web de l’Opus Dei i de l’Arquebisbat, en una revista eclesiàstica i al Diari de Burgos,  Herráez escriu que "Marta també és un estímul per viure totes les virtuts cristianes que ella va anar descobrint [...] En especial, la grandesa de la castedat, com es fa visible quan resisteix i lluita fins a morir assassinada per defensar-la. Una virtut avui poc valorada, que ens ajuda a orientar l’amor i l’entrega cap a la seva plenitud i bellesa més singular".

Fins a la mort per la castedat

I aquest és precisament el paràgraf que ha aixecat polseguera, a l’entendre’s que l’arquebisbe demanava a les víctimes de violació que es resisteixin fins a la mort per la castedat.

No obstant, Herráez ha contestat ara que les seves paraules sobre "l’actitud heroica d’una jove, Marta Obregón" que va morir per defensar la seva castedat s’han "tergiversat", i ha afegit que sempre ha condemnat tota violència que s’exerceix contra les dones pel fet de ser-ho.

En una nota enviada a Europa Press, l’arquebisbe escriu: "Em solidaritzo amb totes les persones que són víctimes de tota mena de violència" i assenyala que "és lamentable que, en una societat democràtica, que es fonamenta en el respecte a la dignitat de les persones, una dona hagi d’arribar a anteposar fins i tot la seva vida per la defensa de la seva pròpia integritat, com ho va fer Marta Obregón".

Paral·lelismes i 'doctrina Parot'

Marta va ser assassinada un 21 de gener, precisament en la festivitat de Santa Inés, una jove verge romana martiritzada per preservar la seva castedat. A més, va rebre 14 punyalades per resistir-se que la violés Pedro Luis Gallego Fernández, 'el violador de l’ascensor', que va ser condemnat el 1992 a 273 anys de presó per l’assassinat de Marta Obregón i el de Leticia Lebrato, de 17 anys, a Valladolid, a més de ser condemnat per divuit agressions sexuals més.

Aprofitava la seva professió com a mecànic d’ascensors per accedir als portals de les seves víctimes. Allà esperava que entressin per, a l’arribar a l’ascensor, subjectar-les i introduir-les a l’habitacle per forçar-les de manera molt cruel, segons van testificar les seves víctimes.

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

A Gallego se li va aplicar la doctrina Parot per prorrogar fins al 2022 el seu empresonament, ja que havia d’haver sortit a finals del 2008, però al quedar anul·lada el novembre del 2013, va sortir en llibertat aquell mateix mes.

No obstant, va ser empresonat de nou després de ser condemnat per haver comès, el juny del 2017, almenys quatre agressions sexuals –dues de consumades i dues en grau de temptativa més– en l’entorn de l’Hospital de la Paz de Madrid. El Suprem va acordar l’any passat retardar la seva sortida de la presó fins al 2022.