resultats brillants

El secret de l'institut de Cervera on van estudiar els cracs de la selectivitat

Les dues millors notes d'aquest any van sortir de l'IES Antoni Torroja, matemàtic parent de la cantant de Mecano

Construït per Felip V, l'edifici que acull el centre educatiu va ser una presó a la guerra civil

El secret de l'institut de Cervera on van estudiar els cracs de la selectivitat
Es llegeix en minuts

Si se sumen tots els exàmens de les assignatures obligatòries de la selectivitat d’aquest any, l’alumne que ha tret la millor nota de Catalunya és Eduard Garrabou (9,9) i ha estudiat a l’institut Antoni Torroja de Cervera (La Segarra). Si se sumen tots els exàmens, els de les assignatures obligatòries i optatives de la selectivitat, l’alumne que ha tret la millor nota de Catalunya és Arnau Noguera (13,8) i ha estudiat... al mateix institut. ¿Per què?

A l’institut Antoni Torroja es guarda una incòmoda història sobre les tropes de Felip V el 1714. Segons es diu, el poble no sols no va oposar resistència a l’exèrcit borbònic, sinó que li va estendre l’alfombra. El monarca, agraït, va concedir un desig als veïns. El poble va demanar un port. La llegenda afegeix que Felip V, perplex per la petició d’una localitat situada a gairebé 100 quilòmetres del mar, va atribuir tal desig a la incultura i els va obsequiar amb una universitat, la Universitat de Cervera, el mateix edifici que avui allotja el centre de secundària. La història és veritat, la llegenda és falsa. El que els veïns de Cervera van reclamar a canvi de recolzar els Borbons van ser els drets econòmics del port de Barcelona. No un port. Aclarit. En resum: ¿Els professors de l’Antoni Torroja es van comportar amb el talent de l’Arnau i l’Eduard com ho van fer els seus avantpassats amb les tropes borbòniques (estenent una alfombra perquè circulessin lliurement fins a conquistar la selectivitat) o en aquesta ocasió sí que hi van jugar un paper ressenyable?

ElRamon, director del centre, i laJosefina, la cap d’estudis, accepten la pregunta i, divertits, responen concedint gairebé tot el mèrit als seus alumnes, “dos paios brillants”. La petita porció de triomf que es reserven la utilitzen per reivindicar “la vella escola”.

Pissarra, bolígraf i llibres de paper

“Nosaltres som com l’edifici: tradicionals”, comença la Josefina. “Ens agrada la pissarra i utilitzar els llibres de paper. Coses digitals, les justes”, segueix. “I som durs”, afegeix; “aquí hi ha disciplina i si la fas grossa, pagues”. Passar d’ESO a batxillerat no és fàcil a l’Antoni Torroja.

El Ramon defensa el mètode “academicista” amb una raonament imbatible. “Els experiments pedagògics no s’han de fer amb menors perquè pots fer mal a una generació sencera”. Abans de seguir per aquest camí, tots dos fan un alto. “No és que tinguem al·lèrgia a les eines multimèdia, treballem amb el llibre digital i tal... però si els gurus de les tecnologies eduquen els seus fills sense pantalles, per què hauríem de fer nosaltres una cosa diferent amb els nostres alumnes”, es pregunten. Fins a tercer d’ESO, els telèfons mòbils estan prohibits. “Són armes ideals per al ‘bullying’”.

“Ens agraden la pissarra i els llibres de paper, coses digitals, les justes”, diuen els professors

És cert que Cervera no és comparable a les zones més degradades socialment de Catalunya. “Si a classe hi hagués el mateix repartiment que a la pel·lícula ‘Mentes peligrosas’, nosaltres més que professors seríem educadors socials. No és el cas. Però això no vol dir que siguem rics, el 100% dels alumnes que utilitzen el menjador estan becats per la Generalitat”.

No és un club per a poetes morts

“Aquí intentem que desenvolupin el pensament crític. L’emocionant ha de ser aprendre, no tenir un professor que es pugi al pupitre com a ‘El club dels poetes morts’”. Sempre hi ha una primera vegada per a tot, i encara no havia arribat qui veiés el professor John Keating com el dolent de la pel·lícula. A l’Antoni Torroja hauria durat dos dies. “El pensament crític es crea portant-los notícies d’actualitat, ensenyant-los que la Viquipèdia pot contenir errors o indicant-los que en aquesta vida opina tothom, com demostren cada dia les xarxes socials, però que això no és el mateix que crear-se una opinió pròpia”. Oh capità, el meu capità, beu-te aquest ou, que l'altre es cou!

Durant la guerra civil, les tropes franquistes van convertir la planta baixa de l’Antoni Torroja en un hospital de campanya i van empresonar soldats republicans a les golfes. Els professors d’aquest institut són “durs” amb els alumnes però actualment les golfes són buides. De moment. 

A Venus en barco

L’institut que ha creat dos genis aquest juny del 2019 es va convertir en l’Antoni Torroja el 1963. L’Arnau i l’Eduard, que assisteixen amb timidesa a l’entrevista que fa EL PERIÓDICO al Ramon i la Josefina a la sala de professors, coneixien el “passat botifler” de l’institut i el que havia passat durant la guerra civil. Però, ¿què se n’ha fet, de l’home a qui deu el nom l’institut? “Antoni Torroja va ser un enginyer i també l’avi de la cantant de Mecano, Ana Torroja”, assegura el Ramón. Obrim parèntesi: Viquipèdia, sí; Viquipèdia, matisa el director. L’avi d’Ana Torroja és Eduardo Torroja i tenia un germà que es va dir Antonio Torroja, un bon matemàtic. A l’Eduardo efectivament el van homenatjar batejant amb el seu nom un institut, però va ser un d’enginyeria,l’Eduardo Torroja de la Construcció i el Ciment. Possiblement l’Antoni Torroja deu el seu nom al matemàtic, el besoncle d’Ana. O potser la Viquipèdia ha tornat a fallar. Tanquem parèntesi. Pregunta per a Eduard i Arnau: “¿Coneixeu el grup Mecano?” No el coneixen.

L’Arnau és, segons els seus professors, “una oenagé amb potes”, perquè no només ha destrossat la plusmarca de la selectivitat sinó que l’ha preparat mentre feia classes particulars –gratis, per descomptat– a alguns amics. I l’Eduard, que té només una petita taca al seu enlluernador expedient (un 8 a Educació Física), estudiarà Matemàtiques i Física després d’haver arrasat recentment en un concurs de poesia. Sobren motius per tenir-los mania. Però és impossible perquè, a sobre, són bona gent, humils i, entre ells es porten molt bé

L’equip docent de l’institut, amb el director en primer terme. / Ramon gabriel

Et pot interesar

Al final de l’entrevista arriba l’única pregunta incòmoda per als nois, perquè han de respondre-la davant els seus ja exprofessors: “¿Quina assignatura us ha agradat menys?”. Amb titubejos, acaben per admetre –tots dos– que es tractad’Història. L’odien tant que l’Arnau va treure un 9,5 i l’Eduard, un 10. A l’escoltar-ho, el Ramon i la Josefina es posen a riure.

Potser aquest sigui el secret de l’Antoni Torroja: la sala de professors no fa pudor de mestre cremat, al contrari, fa olor dedocent vocacional. Partint des d’aquí, amb avi de Mecano o sense, hi ha alumnes que són capaçosd’anar a Venus en barco.