Els invisibles de l'Orgull

El Pride no els representa. Són organitzacions de lesbianes, transsexuals, asexuals o gais que prefereixen la marxa de la Comissió Unitària 28 Juny. Comença aquest dissabte a les 18.30 hores a la plaça de la Universitat, mitja hora després de la desfilada, que recorrerà el Paral·lel i la plaça d’Espanya. Trien la desfilada hereva de la primera manifestació de l’Orgull Gai en territori espanyol; va ser a Barcelona el 1977. Alguns participaran en les dues marxes, i d’altres creuen que en la desfilada de l’Orgull no se’ls ha perdut res.

"No arriben a tots els col·lectius, com les persones migrades o les treballadores sexuals trans, que no tenen els mateixos drets i estan invisibilitzades", opina Elena Longares, membre de Lesbicat, col·lectiu de dones lesbianes, bisexuals i pansexuals de Catalunya. L’entitat reclama que els actes del col·lectiu LGTBI es facin des de la mirada feminista: "Hi ha una hegemonia masculina, com en qualsevol espai", critica.

Lesbicat denuncia que moltes agressions que pateixen les dones lesbianes i bisexuals queden silenciades: "L’assetjament al carrer quan anem en parella és escandalós", comenta. Aquesta estigmatització s’estén a altres àmbits, com el sanitari: "Se’ns neguen certes proves perquè creuen que el nostre sexe no és sexe i que no pot passar res", explica. Rebutgen participar al Pride perquè "l’organitza una associació empresarial i el component reivindicatiu és molt limitat", afegeix. La desfilada de l’Orgull està impulsada per l’Associació Catalana d’Empreses per a Gais i Lesbianes.

Taxa d’atur del 85%

"Ens encantaria prendre’ns unes cerveses al Pride però no tenim diners", lamenta Gina Serra, presidenta de l’Associació de Transsexuals, Intersexuals i Transgèneres de Catalunya. Assenyala que la taxa d’atur de les dones trans ronda el 85%: "Tenim problemes per subsistir. Moltes persones amb estudis mitjans i superiors no troben feina a causa de la discriminació", denuncia. "Abans només teníem sortida en la prostitució i la nit. Ara també en l’Administració pública però és difícil en l’empresa privada", afegeix.

Serra creu que els transsexuals estan en "una segona fila del col·lectiu LGTBI". Diverses dones trans van encapçalar la manifestació Comissió Unitària l’any passat: "És la protesta reivindicativa i tenim molts drets pels quals lluitar", subratlla. La seva associació reclama que la reforma de la llei d’identitat de gènere faciliti el canvi d’identitat "sense passar per un psicòleg".

Ambient sexualitzat

"La manifestació històrica és un ambient més amigable per a la comunitat asexual i defensa la diversitat", comenta Pablo Ortiz, president de l’Associació Catalana d’Asexuals. Reconeix que alguns companys es poden sentir incòmodes al Pride: "S’hi genera un ambient molt sexualitzat i no és agradable per a nosaltres", explica.

El col·lectiu asexual demana la creació d’espais segurs en la desfilada de l’Orgull LGTBI, tot i que fa autocrítica: "Si hi hagués iniciatives per crear-los, l’organització del Pride les recolzaria. Som nosaltres els qui hem d’implicar-nos-hi per aconseguir alguna cosa", reconeix. Ortiz acudirà a les dues manifestacions amb la seva bandera: "Mai he sentit rebuig al Pride", reconeix.

La protesta històrica

El Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) és qui va organitzar la primera manifestació espanyola de l’Orgull Gai a les Rambles. Era l’any 1977 i va acabar amb càrregues policials "en un context d’il·legalitat i de malaltia, segons l’OMS", assenyala Eugeni Rodríguez, portaveu de la FAGC. Coneguda com la manifestació històrica, celebra 42 anys i dissabte desfilarà amb la pancarta '50 anys de Stonewall. Seguim la revolta’.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

"És una marxa reivindicativa, festiva, dissident i no lucrativa que visibilitza la diversitat i els drets i llibertats aconseguits i els que queden per conquistar", explica Rodríguez. Aquest any denunciaran l’auge de l’extrema dreta: "Ens preocupen les agressions de joves a persones LGTBI recolzats pel discurs de la ultradreta", agrega.

És el segon any que la festa de l’Orgull coincideix amb la manifestació de la Comissió Unitària. Abans el Pride era el primer cap de setmana de juliol. La FAGC tem perdre assistents tot i que s’allunya de la confrontació: "Animem la gent a sortir al carrer, a la manifestació que sigui, i a denunciar el feixisme i la injustícia". La marxa acabarà amb una festa a la plaça de la Universitat i comptarà amb el primer lloc d’atenció a la víctima dirigida a tots els que pateixin una agressió en qualsevol punt de la ciutat.