L'estiu comença a les 17.54 hores d'aquest divendres

L’inici de l’estiu a Espanya començarà oficialment aquest divendres a les 17.54 hores (a la península i les Balears), moment en què començarà l’hivern a l’hemisferi sud. L’estació estival durarà 93 dies i 15 hores i s’acabarà el pròxim 23 de setembre, que donarà lloc a la tardor, segons càlculs de l’Observatori Astronòmic Nacional, pertanyent a l’Institut Geogràfic Nacional.

Segons les previsions de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), aquest estiu serà més calorós de l’habitual a la península i les Balears, i registrarà una temperatura mitjana que superarà en 0,5 graus la mitjana normal, amb la qual cosa serà com l’any passat, que es va acabar amb 0,6 graus més que de costum.

Les estacions comencen en els moments en què la Terra es troba en unes determinades posicions en l’òrbita al voltant del Sol. En el cas de l’estiu, aquesta posició és quan el Sol arriba a la seva posició més boreal. 

L’Observatori Astronòmic Nacional assenyala en un informe sobre l’estació estival, recollit per Servimedia, que el dia del solstici d’estiu correspon al de més hores de llum de l’any. Durant aquestes dates també trobem els dies en què el Sol surt més aviat i en què es pon més tard. I pot passar, com a molt, durant tres dies (20, 21 o 22 de juny), tot i que al segle XXI només es produirà els dies 20 o 21 de juny. 

El dia més llarg de l’any

El del solstici d’estiu és el més llarg de l’any. Durant aquestes dates també trobem els dies en què el Sol surt més aviat i en què es pon més tard.

Si col·loquialment diem durada del dia al temps que passa entre que surt i es pon el sol, aquest 21 de juny serà el dia amb més durada de l’any. A Madrid serà de 15 hores i 3 minuts, comparades amb les 9 hores i 17 minuts que tindrà el dia més curt (que aquest any serà el 22 de desembre), amb la qual cosa hi ha gairebé sis hores de diferència entre la jornada més curta i la més llarga. 

Aquesta diferència depèn molt de la latitud del lloc, de manera que és totalment nul·la a l’equador i extrema (24 hores) entre els cercles polars i els pols. Per sobre del cercle polar boreal, alguns dies a l’any al voltant del 21 de juny, hi ha el Sol de mitjanit: l’astre és visible per sobre de l’horitzó durant les 24 hores del dia. 

Podem pensar que el dia més llarg de l’any és també quan el Sol surt més aviat i es pon més tard, però no és així perquè l’òrbita de la Terra al voltant de l’astre no és circular sinó el·líptica, i que l’eix del planeta està inclinat en una direcció no té res a veure amb l’eix de l’el·lipse. Això fa que el rellotge solar i els nostres rellotges, basats en un Sol mitjà fictici, estiguin desajustats. El dia en què el Sol va sortir més aviat va ser el 15 de juny, mentre que el dia en què es pondrà més tard serà el 28 de juny.

Eclipsi total de sol

Des del punt de vista astronòmic, aquest estiu es produirà un eclipsi total de sol el pròxim 2 de juliol, que es veurà parcialment al Pacífic sud i Sud-amèrica. La franja de totalitat serà visible en algunes zones de l’Argentina i Xile.

A més, a la nit del 16 al 17 de juliol hi haurà un eclipsi parcial de lluna que serà visible a Sud-amèrica, Europa, l’Àfrica, Àsia i Oceania –i sí, es podrà veure a Espanya.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Quant als planetes, es podrà veure Saturn durant tota la nit al principi de l’estiu i també Júpiter al capvespre. I fins a mitjans de juliol, Mart. També es podrà veure Venus a trenc d’alba fins a mitjans del mes que ve.

Finalment, durant l’estiu destaquen dues pluges de meteors. Els delta Aquàrids arribaran al seu màxim sobre el 30 de juliol. Els populars Perseids arribaran a la seva esplendor pel 12 d’agost, aproximadament, però la lluna serà plena el 15 d’agost i això farà més difícil veure els Perseids en els dies de més activitat estel·lar.