Anar al contingut

EN FASE D'AL·LEGACIONS

'Llei Aragonès': Els sindicats exigeixen limitar l'externalització de serveis públics

La Generalitat planeja una llei que regula la contractació a tercers en sanitat, educació o dependència

Entitats educatives i sanitàries veuen un intent de privatitzar, però Economia i el sector social defensen la norma

Elisenda Colell Beatriz Pérez

'Llei Aragonès': Els sindicats exigeixen limitar l'externalització de serveis públics

Una de les poques lleis que liderarà el Govern de Quim Torra encara el seu tràmit parlamentari amb dures crítiques del món social. Es tracta del projecte de llei de contractes de serveis a les persones, també batejada com a 'llei Aragonès' (en al·lusió a Pere Aragonès, vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda), que regula l’externalització d’algunes àrees de sanitat, dependència o educació a Catalunya.

Tot i que molts ja estan gestionats per empreses alienes a l’Administració, la novetat és que la norma introduiria, segons denuncien alguns sindicats i entitats, nous serveis, com per exemple el segon cicle d’educació infantil (de 3 a 6 anys) o algunes especialitats mèdiques.

La norma neix arran d’una directiva europea del 2014 que pretenia regular els processos de contractació pública per evitar fraus. A Espanya això és competència de les autonomies. A Catalunya, els orígens de la 'llei Aragonès' es remunten al 2016, quan Raül Romeva era conseller de Transparència. La norma va entrar al Parlament el 2017 i ara encara la fase d’al·legacions parlamentàries. 

La llei, entre altres condicions, estableix que el preu que ofereix l’empresa per prestar un servei no ha de ser un criteri preponderant per adjudicar-lo. També, que les empreses no puguin rebaixar temeràriament les ofertes. A més, obliga a complir els convenis dels treballadors i permet que els empleats no perdin la seva feina tot i que el servei canviï de mans.

Metges de Catalunya: "És un pas més a la privatització de la sanitat"

El sindicat Metges de Catalunya (MC) i el moviment per la defensa de la sanitat pública Marea Blanca es mostren totalment contraris a aquesta llei. "És un pas més cap a la privatització de la sanitat", afirma rotund Josep Maria Puig, secretari general de MC. "Externalitzar és una manera moderna de dir privatitzar", diu Puig, que considera que aquesta llei permetrà que es privatitzin serveis bàsics dels hospitals, com ara les urgències o les cirurgies. "Una manera de trossejar la sanitat". També denuncia que, amb aquesta llei, es podran presentar a concurs "patronals i societats mercantils", en comptes de "prioritzar" els contractes amb "ens socials".

Per la seva banda, Marea Blanca matisa que la directiva de la UE no obliga els estats membres a subcontractar o a externalitzar la prestació de serveis i que, per tant, això és una "decisió política" que dependrà de la sensibilitat del conseller o consellera de torn. "Nosaltres creiem que, com a garantia dels drets bàsics i fonamentals de la ciutadania, la gestió directa és la millor fórmula de prestació dels serveis, i no la contractació o concertació a tercers", assenyala l’entitat en un comunicat.

Fapac: "Crea el marc jurídic per externalitzar serveis"

"Feta la llei, feta la trampa. Estan ampliant els marges de beneficis de les empreses privades", sentencia Lidón Gasull, directora de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac). "A Espanya, els serveis a les persones són competència autonòmica. Catalunya ha decidit fer una llei de contractes de serveis a les persones que només regula la figura de la contractació pública d’aquests via empreses privades", explica. És a dir, crea el "marc jurídic idoni" per externalitzar, perquè "no existeix cap altre marc". "Si volen de veritat protegir els drets de les persones, que posin límits a aquesta externalització", diu. La proposta del Govern, de fet, no fixa fins a quant es pot externalitzar.

Gasull assegura, a més, que aquesta llei "blinda" que els serveis es gestionin via contractació pública, en comptes de per convenis ("el conveni no és un contracte", justifica per la seva banda el Govern). "En el cas dels menjadors escolars, per exemple, les entitats sense ànim de lucre ja no podran gestionar-los per conveni, sinó per contractació pública. I tots els seus treballadors volen ser contractats per Educació, perquè les condicions d’aquestes empreses són fatals", denuncia.

CGT: "Volen arrabassar-nos els serveis públics"

El sindicat CGT és un dels que s’han mostrat més bel·ligerants amb aquesta llei. "Han obert la porta a la privatització total, que implica precarització dels treballadors i beneficis per a les empreses a costa de les arques públiques", diu el responsable d’Ensenyament del sindicat, Pedro Mercadé. Posa com a exemple el cas de l’educació infantil de 3 a 6 anys. Assegura, a més, que aquesta llei dificultarà que entitats petites i cooperatives puguin gestionar serveis públics, i preveu que aquests serveis tan bàsics acabin a mans privades. "Mercadegen amb els nostres drets", afegeix.

Govern: "És una llei que permet que es pugui contractar millor"

El Govern nega que aquesta llei suposi més externalització o privatització dels serveis públics. "És una llei de contractes que no privatitza ni externalitza", explica Mercè Corretja, directora general de Contractació Pública del Departament de Vicepresidència i d’Economia i Hisenda. "La llei permet que, en la contractació pública, el preu no sigui tan important i que pesin més les titulacions personals i l’experiència. Permet valorar aspectes de qualitat vinculats a la responsabilitat de les empreses", diu.

Així, destaca de la norma que permetrà el "control" de l’execució de contractes i "imposar penalitats". "És una llei neutral que no externalitza més o menys. Simplement permet que puguis contractar millor. No amplia la cartera de serveis externalitzats", insisteix. Corretja també destaca que el grup multidisciplinari que el 2016, amb Raül Romeva com a conseller, va començar a impulsar la llei comptava amb "diferents sensibilitats".

CCOO i UGT confien que acabarà amb la "precarització"

Si bé és cert que CCOO i UGT diuen "prioritzar la gestió pública", els portaveus no veuen amb mals ulls aquesta llei. "Permet més transparència i millorarà les condicions dels treballadors que ja estan externalitzats i que ara estan precaritzats", apunta Toni Mora, secretari d’acció social de CCOO. 

L’únic 'però' que troben a aquesta llei és que s’obre la porta a externalitzar els serveis d’ocupació. "Ha de ser un servei 100% públic, tenint en compte les taxes d’atur i els problemes endèmics que tenen", apunta des de la UGT el secretari de polítiques sectorials, José Antonio Pasadas.

Tercer Sector: "Ens agrada, tot i que no és la nostra llei"

La Confederació Empresarial del Tercer Sector veu amb bons ulls aquesta llei, tot i que no la fa seva. "En matèria d’ajuts socials, ja està tot externalitzat", explica el president de l’entitat, Joan Segarra. Els agrada que els serveis a les persones tinguin més en compte el projecte social que el preu, que no es pugui rebaixar el preu de sortida i que es tingui en compte l’experiència de les entitats socials. No obstant, assenyalen que aquesta llei no acabarà amb allò que més els preocupa: la "mercantilització" dels serveis públics. "Les empreses amb ànim de lucre podran continuar gestionant aquests serveis, cosa que ens sembla malament", critica. És a dir, poden utilitzar aquesta fórmula per aconseguir beneficis empresarials.

En el Col·legi de Treballadors Socials han saltat les alarmes quan han llegit que, entre els possibles serveis a externalitzar, hi ha els serveis socials. "Si això significa que els serveis socials bàsics municipals i comarcals passaran a mans d’empreses, ens sembla una barbaritat i hi estarem en contra completament", assegura Juan Manuel Rivera, membre de la junta de l’entitat. La resta de qüestions les estan analitzant jurídicament, tot i que constaten que en matèria social la cooperació amb entitats socials en serveis públics és habitual i beneficiosa.