Creix a Espanya el 'sugar dating', una versió encoberta de prostitució

Viatges gratis, sopars en restaurants luxosos, estudis pagats i regals cars. Aquests són alguns dels beneficis que pot tenir un ‘sugar baby’ quan pacta un “acord” amb un ‘sugar daddy’ o una ‘sugar mommy’. ¿Heu sentit a parlar d’aquests conceptes? Es tracta del fenomen ‘sugar dating’, una mena de relació amb contracte a què cada vegada s’afegeixen més persones.

En una societat capitalista com l’actual, semblava que només era qüestió de temps poder “comprar” una parella o acompanyant. El fenomen no està gaire lluny de ser una altra forma de prostitució. El ‘sugar dating’ és una versió adornada i edulcorada del que fins ara es coneixia com ‘escorts’, en què joves amb recursos econòmics modestos presten la seva companyia –o una mica més– a una altra persona a canvi de diners.

‘Babies’ atractius i ‘daddies’ adinerats

El ‘sugar baby’ és la persona jove que ofereix la seva companyia a canvi d’una contraprestació que, a més de les anomenades, pot incloure un sou mensual o l’obertura d’un compte d’inversions. Un ‘sugar daddy’ o ‘sugar mommy’ és un home o una dona amb un estatus econòmic elevat que vol ser acompanyat o acompanyada per algú jove i atractiu.

La plataforma més popular per posar en contacte aquests actors és Seeking Arrangement, que es podria traduir com “buscant un acord”. Des d’aquesta pàgina web, que també disposa d’una aplicació per a dispositius mòbils, asseguren que tenen uns 20 milions de membres registrats, repartits per 139 països de tot el món.

La web va ser creada el 2006 per Brandon Wade, que ha explicat, en diverses entrevistes, que la idea va sorgir del seu propi benefici. En declaracions per a la revista 'Vice', Wade va relatar que quan era universitari li costava molt trobar parella i la seva mare li deia que se centrés en els estudis i no es preocupés per les noies, perquè algun dia triomfaria i llavors deixaria de tenir problemes per lligar. A partir d’aquella afirmació va sorgir la idea del ‘sugar dating’, que Wade defineix com una relació més, en la qual el ‘sugar daddy’ o ‘mommy’ es dedica a “mimar” el seu ‘sugar baby’.

Espanya és el cinquè país amb més usuaris

Segons fonts de la mateixa pàgina, el ‘top five’ de països amb més membres registrats són –en aquest ordre: els Estats Units, el Regne Unit, el Canadà, Austràlia i Espanya. De fet, al nostre país hi ha un total de 400.000 persones registrades, una xifra que, segons afirmen fonts de Seeking, creix cada any. De tots els usuaris, 307.000 són ‘sugar babies’ –el 84%, noies–, 80.000 són ‘sugar daddies’ i 13.000, ‘sugar mommies’. Les ciutats espanyoles amb més usuaris són Madrid, Barcelona, Sevilla i València.

L’edat mitjana dels ‘sugar babies’ registrats és de 27 anys, mentre que la mitjana entre els ‘sugar daddies’ i ‘mommies’ és de 44 anys, segons ha informat Seeking a aquest diari. Els ‘babies’ poden utilitzar la plataforma de manera gratuïta, mentre que els segons han de pagar una quota d’uns 70 euros al mes per poder parlar amb els ‘sugar babies’.

A Espanya la prostitució no és delicte, però sí que ho és el fet de treure profit que una tercera persona l’exerceixi. El Fiscal Delegat de Criminalitat Informàtica, Roberto Valverde, alerta que Seeking està “jugant amb el límit de promoure la prostitució”. El Codi Penal també recull com a delicte el fet de facilitar la prostitució de menors d’edat, i realment a ‘Seeking’ és fàcil mentir sobre l’edat al moment de donar-se d’alta. “Si es determina que la pàgina no té una política de control d’edat adequada i, per tant, un menor d’edat rep diners per sexe, es podria arribar a tancar la pàgina i treure responsabilitats penals als creadors del web”, indica el fiscal en una entrevista amb aquest diari.

Sis mesos sent un ‘sugar daddy’

En Miguel, nom fictici, és un empresari de 39 anys que va entrar a Seeking Arrangement després de descobrir la pàgina a través dels seus amics inversors, als quals sempre veia molt ben acompanyat. “Quan quedava amb els meus col·legues fora de la feina, sempre es presentaven amb noies joves i espectaculars”, explica.

En Miguel va tenir una relació de sis mesos amb una ‘sugar baby’ de 18 anys. “Passàvem la tarda junts, després sortíem a sopar i, si es donava el cas, anàvem a un hotel, però això no passava sempre”, diu. Explica que va entrar en el 'sugar dating' per una qüestió pràctica, perquè així li resultava més fàcil conèixer noies joves. “El que més m’agrada d’aquestes noies és la seva frescor, les seves ganes de viure”, declara.

"Vendre la joventut" a un ‘sugar daddy’

L’Anna, nom fictici, estudia un doctorat a la Universitat de Barcelona i és ‘sugar baby’. Amb la seva altra feina no guanya prou per viure, per això va entrar a Seeking Arrangement. "Els homes fingeixen interessar-se per tu, però només estan pensant com acabareu. És prostitució adornada", admet.

¿Per què continua sent ‘sugar baby’ malgrat tot? La resposta és simple, i és que necessita els diners i cap feina “convencional” que pugui compaginar amb el doctorat li dona el salari que necessita. “De tota manera, de vegades penso que estic venent la meva joventut a homes que tenen més arrugues que una altra cosa”, relata.

No caure en el judici moral

Això del ‘sugar dating’ és delicat, perquè resulta complicat no caure en el judici moral. No obstant, des del punt de vista psicològic, un acord entre un ‘sugar daddy’ o ‘sugar mommy’ i un ‘sugar baby’ no ha de comportar conseqüències negatives a nivell psicològic.

Mariona Xaubet, psicòloga de la clínica Dendros de Barcelona, sosté que el que hi ha entre aquests dos actors sí que es podria considerar una relació. “Ho és, perquè es tracta d’una interacció entre dues persones en què les condicions estan clares i totes dues accepten de forma responsable adherir-se a uns termes que prèviament han negociat. Si la relació és d’adult a adult i els dos estan d’acord en un intercanvi profitós, ¿qui som nosaltres per dir si està bé o no?”.

No obstant, l’experta insisteix que és important que aquest vincle no creï malestar. “Posem per cas que algú necessita els diners i es veu implicat en aquest tipus de relació, i que això no li fa sentir bé. En aquest cas, s’hauria d’acompanyar a la persona perquè estudiés alternatives per cobrir aquesta necessitat i deixar la relació”, explica.

El fals mite de la ‘hipergàmia’

Notícies relacionades

Arriba el primer fàrmac no hormonal que abaixa els fogots menopàusics

Concerts més enllà de l’insti

Buscar un ‘sugar daddy’ o algú ric que et mantingui no és una tendència natural de les dones, tal com s’intenta fer creure des de Seeking Arrangement, probablement per legitimar-se. En un apartat d’aquesta pàgina es parla de la ‘hipergamia’ –l’acció d’aparellar-se amb una persona d’una classe superior– com una tendència natural de l’ésser humà, i especialment de la dona. Res més lluny de la realitat, segons els experts. De fet, la ‘hipergamia’ ni tan sols és un terme acceptat per la comunitat científica.

"De vegades s’intenta buscar alguna mena de llei natural universal per explicar aspectes de la nostra conducta, però és un error. Desestimem aquesta visió biologicista perquè no s’entén que hi pugui haver una tendència que ens condemni a actuar d’una manera concreta, i encara menys que hi hagi una distinció entre gèneres. Els rols de gènere no són una cosa biològica, sinó construccions socials que depenen de cada cultura i que tenen poc a veure amb la biologia”, afirma Mariona Xaubet.