La primera edició dels Premis Generació + reconeix el talent i la visió de la població sènior

Més del 20% de la població espanyola pertany a la coneguda generació sènior, una xifra que augmentarà de forma considerable en els pròxims anys. A més de l’efecte baby boom, s’hi afegeix un creixement de la longevitat, on ara vivim més anys, i millor. Per tot això, la societat ha començat a canviar la mirada que es té cap a aquest sector. Cada vegada es fan més polítiques públiques relacionades amb l’envelliment saludable, i es comença a parlar d’una maduresa més vital, significativa i lluny dels estereotips relacionats amb envellir.

Malgrat això, hi continua havent una mirada molt edatista contra aquest col·lectiu, que es manifesta tant en les institucions, les empreses com en les relacions socials. Per posar en valor tot el que pot aportar i aporta el col·lectiu sènior, CaixaBank, EL PERIÓDICO i Prensa Ibérica van organitzar la primera edició dels Premis Generació +. Uns guardons que homenatgen i reconeixen diferents projectes per la seva visió innovadora i la seva contribució a la societat. En aquesta línia, es van entregar els premis a la Innovació, al Compromís Social, al Lideratge i a la Trajectòria el 18 de novembre passat. Quatre guardons diferents per destacar la visió i el talent de la generació sènior.

Els quatre guardonats

El premi a la trajectòria va ser per al reconegut empresari català Salvador Alemany. «Soc aquí perquè soc gran, però també perquè he fet moltes coses», va fer broma l’empresari. President de Saba i de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, ha sigut també president d’Abertis, conseller d’Aucat i vicepresident d’Ibérica d’Autopistas. En el que ell descriu com el seu hobby, també va presidir durant 17 anys la secció de bàsquet del FC Barcelona, així com vocacions més socials com presidir la Creu Roja de Barcelona. «Acumulo més de 65 anys de seguretat social, i ja fa tres anys que dic que ho he de deixar, però aquí segueixo», va afegir Alemany. «He jugat poc a bàsquet, però he fet molt de directiu, i el que jo he après és el que s’aprèn amb l’esport, amb la competició, que et serveix per al desenvolupament personal».

El doctor Ramon Cugat, un destacat i conegut especialista en traumatologia i cirurgia ortopèdica, es va emportar el Premi de Lideratge. Va ser membre de l’equip de cirurgians ortopedes en els Jocs Olímpics de Barcelona i compta amb cinquanta anys d’experiència. En aquest lustre s’ha convertit en un referent en medicina, com a pioner de l’artroscòpia a Espanya. «Quan ho miro amb perspectiva penso: quin ofici més bonic, quina sort poder ajudar milers de persones al llarg d’una vida», va afirmar el doctor Cugat. Va aprofitar el seu discurs per assenyalar que res del que ha fet seria possible sense un equip. «Rebre avui aquest premi és un plaer i un honor, però també és un recordatori que encara queda molt per fer, molt per descobrir i molt per aprendre. Això és el que manté viva aquesta professió».

El Premi d’Innovació va ser per a COTI, una aplicació per a telèfons mòbils pensada per acostar la tecnologia a persones que normalment en queden excloses. Una solució digital que s’instal·la als smartphones i fa que aquests siguin molt més accessibles per a tot aquell amb dificultat tecnològica o cognitiva i que puguin connectar-se amb els seus familiars siguin on siguin. «Vam estar dos anys tancats en un laboratori, investigant i creant una solució per incloure aquells que no sabien utilitzar un smartphone», va explicar el CEO, Antonio González-Adalid. «Vam arribar a la conclusió que havíem de crear una aplicació que s’adaptés a les persones, i no al revés». Una vegada van tenir la idea, van contactar amb empreses i es van emportar una grata sorpresa al veure que hi havia interès per la seva proposta. «Realment estem més conscienciats que mai d’atendre la fragilitat i incloure totes les realitats més diverses». Amb aquesta tecnologia inclusiva, la fractura digital es redueix, i molts més individus tenen accés als mòbils intel·ligents.

Per últim, però no menys important, es va atorgar el Premi Compromís Social a Pilar Comsa per crear el Parc de les Olors. Un espai dedicat a la producció i la divulgació de les plantes aromàtiques, medicinals i culinàries que rep milers de visitants a l’any. Molt popular i sol·licitat per a les excursions escolars, aquesta proposta articula agricultura ecològica, educació, innovació i turisme rural per remarcar el paper del camp català i les seves propietats. Al seu parc principal, el Parc de les Olors de Serrat, hi van cada any 10.000 nens. «El camp ben tractat, ben gestionat, potenciar l’equilibri ecològic, el que produeix és una atmosfera guaridora en tots els sentits i a totes les edats», va destacar Comsa. «El que fem al parc és reconnectar, tots els que venen, cada un al seu nivell i segons les seves necessitats, amb la terra. I alhora, fem camp viu al nostre país».

El jurat d’aquesta primera edició ha estat format per Félix Noguera, director general de Prensa Ibérica a Catalunya; Sergi Saborit, subdirector d’EL PERIÓDICO; Àlex Sàlmon, director del suplement ABRIL del mateix diari; Elianne Ros, directora de comunicació de l’AMB i Salvador Noves, director de proposta de valor de Segmentos Retail de CaixaBank.

L’entrega de premis es va portar a terme al Palau Macaya, la primera seu de la Fundació la Caixa a Barcelona, que reconnecta amb els orígens d’aquesta companyia. «En els nostres inicis, el nom d’aquesta companyia era Caixa d’Estalvis i Pensions per la Vellesa», va explicar Maria Alsina, directora territorial de CaixaBank a Barcelona, per ressaltar el compromís que sempre ha tingut aquesta institució amb la població sènior.

El programa Generació + és la proposta de CaixaBank dirigida a persones més grans de 65 anys per acompanyar aquest sector de la població abans i després de la jubilació. «Amb productes, projectes, propostes i molt més, també per la part de ciberseguretat», va assenyalar la directora. Ara, la iniciativa va una mica més enllà, amb la seva primera entrega de premis. «Amb aquests reconeixements, el que volem és continuar amb la proposta que tenim de continuar posant en valor l’activitat, la trajectòria i el compromís d’algunes de les persones més rellevants en la nostra societat».

Premis referents

Com a tancament d’acte, el director de la Gent Gran de la Generalitat de Catalunya, Pedro Cano, va dedicar unes paraules als premis i als seus guanyadors. «Aquests guardons per a mi són, sens dubte, una gran fita i una gran oportunitat que han creat Prensa Ibérica, EL PERIÓDICO i CaixaBank, no només celebren aquests projectes i trajectòries, sinó que crec que poden ser un referent per al país», va assenyalar Cano. «Un referent del que és necessari fer, de com fa falta mirar les persones grans en aquesta situació i en els nous reptes demogràfics a què ens enfrontem.»

Un envelliment poblacional que, recalca, és un repte, però també una oportunitat. «Les persones grans són consumidors, utilitzen molts serveis, són clientes de moltes empreses i són electors. El seu pes en la societat no farà més que créixer», va afegir el director general. Cada vegada s’entén més que aquesta generació és un gran motor de l’economia, i que amb el canvi demogràfic de la societat, la rellevància que tindran anirà en augment. «Avui hem pogut constatar que aquest envelliment actiu, que la cura, el compromís social i la investigació són la base de construir una comunitat més inclusiva, un país millor».

Les claus de l’envelliment saludable

Si hi ha una necessitat de remarcar i visibilitzar els projectes i les trajectòries de les persones grans, és perquè, d’alguna forma, els prejudicis edatistes fan que sovint aquesta part de la societat quedi invisibilitzada. Així ho va explicar la doctora Vânia de la Fuente, antropòloga i experta internacional en envelliment saludable i edatisme, en una xerrada prèvia a l’entrega de premis. «Durant massa temps hem associat vellesa amb deteriorament, amb obsolescència i amb un apartament silenciós de la societat», va denunciar l’antropòloga. «Aquests guardons ens demostren el contrari, ens demostren que hi ha lideratge, que hi ha compromís, que hi ha innovació i molt talent». Reconèixer el talent en generacions mé grans «significa que estem canviant discursos, trencant amb aquests estereotips que lamentablement continuen sent molt comuns en la nostra societat.

Aquests estereotips passen per l’edatisme, una forma de discriminació a les persones en funció de la seva edat que afecta, sobretot, joves i grans. «Un de cada tres ciutadans a nivell d’Europa reporta haver patit aquest tipus de discriminació», va assenyalar de la Fuente. No només afecta a nivell personal, també té efectes a nivell laboral —el 50% de l’atur de llarga durada està concentrat en persones de 50 anys o més — i és perjudicial per a la salut física i mental. «Fenòmens com l’edatisme o la soledat no desitjada tenen impactes tan negatius en el benestar com moltes malalties».

Notícies relacionades

Dani Alves reapareix en un nou vídeo predicant a Girona: "El Déu que és allà és el mateix que és aquí"

Aitor Moll: «L’Estat de les Autonomies ha de continuar sent un model viu, obert a l’evolució i en constant adaptació»

Promoure l’envelliment saludable, per tant, també passa per iniciatives com aquestes, que serveixen per trencar barreres i estereotips i lluitar contra l’edatisme. «Hi ha una narrativa que d’alguna manera va convertir la població gran en un sinònim de càrrega, i ens va impedir reconèixer l’enorme valor que tenen tant a nivell social com econòmic», va denunciar l’experta. «Per sort, això està canviant; cada vegada es veu més que invertir en envelliment saludable no és un cost, és una inversió».

Perquè viure més anys no es tradueix automàticament amb viure’ls amb salut, de fet, cada vegada hi ha una bretxa més àmplia entre el nombre d’anys que vivim i els que vivim amb salut, segons destaca la doctora. Invertir en envelliment significa invertir en ciutats més accessibles, amb serveis pròxims i àrees de descans. «Com envellim no depèn només d’hàbits individuals; l’entorn no només pot facilitar que tinguem un bon estil de vida, sinó que pot contribuir que, independentment de la nostra capacitat física o mental, puguem funcionar en la nostra societat». Un nombre més gran de parcs, per exemple, ajuda no només que es faci més exercici, sinó que hi hagi més llocs de descans i de benestar a prop de les persones. El mateix passa amb el transport públic accessible i altres infraestructures.