Iots i llanxes són clau en la propagació d'espècies invasores al Mediterrani

El mar Mediterrani és el segon destí de turisme nàutic del món. Cada any, milers d’embarcacions d’esbarjo solquen les costes espanyoles i arriben a algun dels 200 ports esportius amb què compta el país. Però pocs dels seus propietaris són conscients que cada arribada suposa l’entrada  a les costes d’espècies exòtiques que acaben alterant la biodiversitat marina autòctona. Un estudi elaborat pel departament de Zoologia de les universitats de Sevilla i Pavia (Itàlia) i la Facultat de Ciències del Mar de Cadis constata que aquesta navegació d’esbarjo és una de les vies més eficaces per a la propagació d’espècies no autòctones, presents en més de la meitat dels barcos analitzats.

Els científics, encapçalats per Gemma Martínez Laiz, van analitzar les comunitats incrustants ('fouling'), la fauna i flora marina que creix sobre estructures artificials com cascos de vaixells, hèlixs i quilles, però també sobre estructures dels mateixos ports, com els pantalans, boies o cordes. Van prendre mostres de 247 embarcacions pertanyents a 10 ports esportius. La investigació es va centrar en els crustacis peracàrides, un tipus d’organisme molt petit del qual existeixen nombroses espècies procedents de tot el món.

El 56% dels barcos

Els resultats, difosos per la Fundació Descubre, van demostrar que el 56% dels vaixells transportaven varietats exòtiques. "Vam veure a més una similitud entre la composició de les comunitats presents als barcos i el port on atracaven, la qual cosa indica un intercanvi entre ells. Les embarcacions són capaces de transportar espècies d’uns ports a altres del Mediterrani", apunta Martínez.

Notícies relacionades

Catalunya necessitaria crear gairebé 170 nous grups de 1r d’ESO per poder abaixar les ràtios a 25

L’auditoria sobre la DGAIA detecta «deficiències en la gestió» de les prestacions a extutelats

L’estudi, publicat a la revista 'Marine Pollution Bulletin', és el primer que aborda l’assumpte des d’una perspectiva biològica i social, ja que inclou un acostament als hàbits de neteja, rutes realitzades habitualment i coneixements que tenen tant els propietaris de les embarcacions com els gestors dels ports de les invasions marines, una de les principals amenaces per a la biodiversitat. Les anomenades espècies exòtiques (introduïdes de forma artificial, accidental o intencionada per acció humana) poden tornar-se invasores i causar impacte no només en els recursos naturals, sinó també en els econòmics, socials i de salut humana.

En aquest sentit, és cridaner com només el 29% dels enquestats coneixien aquest risc. "Els amos de barcos i gestors de ports esportius poden contribuir a minimitzar aquest problema. Necessitem assegurar hàbits estrictes de manteniment dels iots. Una vegada establerta l’espècie invasora, és gairebé impossible deslliurar-nos-en. Per això, és més rendible una estratègia de prevenció que d’erradicació", avisen els científics.