Anar al contingut

Més mal em fa a mi

LAURA BARROSO. SAVE THE CHILDREN

Més mal em fa a mi

Mingo Venero

¿Què faríem si la nostra cap ens donés una bufetada per no haver fet la feina com ella volia? Probablement la situació acabaria amb una demanda. No obstant, en una societat que rebutja la violència en la majoria dels contextos, es toleren les bufetades, les humiliacions, les amenaces i altres formes de violència cap als nens i les nenes. ¿Com és possible que s’accepti aquest maltractament com a manera d’educar?

A Save the Children acabem de publicar l’informe Més mal em fa a mi, en el qual abordem aquest problema i es recullen diversos testimonis de víctimes, com el d’una dona de 30 anys, que comparteixen els seus records de la infància: “Del meu ambient familiar, en destacaria els crits constants entre els meus pares i especialment de la meva mare cap a nosaltres. També recordo moments de llargs silencis, on no es podia parlar ni ‘molestar’, ja que era la manera d’evitar els crits, generalment acompanyats d’algun desqualificatiu o amenaça, aquesta última relacionada amb l’abandonament... També recordo violència física entre la meva mare i una de les meves germanes”.

El 2017 es van interposar 4.875 denúncies sobre maltractaments a menors d’edat en l’àmbit familiar, però aquests casos en són només una petita mostra. Save the Children estima que a Espanya el 25% dels nens i les nenes, un de cada quatre, han sigut víctimes de maltractament infantil per part dels seus cuidadors. No obstant, si només es notifiquen un 10% dels casos, ¿què està fallant? La normalització de la violència que s’exerceix contra la infància, la culpa i la vergonya que senten les víctimes, juntament amb la falta d’efectivitat del sistema, són factors que propicien aquesta situació. En moltes ocasions, els mateixos nens i nenes ni tan sols són capaços d’identificar que les persones que els haurien de protegir estan exercint violència sobre ells.

El maltractament infantil va més enllà d’un càstig corporal o d’unes lesions. En general, resulta molt difícil delimitar el concepte de maltractament i això impedeix mesurar l’extensió del problema. Hi ha altres formes de maltractament menys visibles com l’emocional o les negligències en l'atenció als fills, que poden arribar a ser igual de nocives que el maltractament físic.

La difícil feina que tenim per davant és la d’aconseguir conscienciar tota una societat que aquestes “eines educatives” que s’han utilitzat en el passat no només vulneren els drets de la infància, sinó que, a més, tenen terribles conseqüències en el desenvolupament evolutiu dels nens i les nenes.

Un nen que pateix maltractament a casa seva té més possibilitats d’abandonar l’escola i de patir ansietat o depressió. Quan arribi a l’adolescència, tindrà una tendència més gran a caure en comportaments de risc. També és probable que acabi sent víctima d’altres formes de violència i que repeteixi les pautes violentes de criança amb els seus fills. En l’edat adulta, aquest nen possiblement es passi més temps sense feina que aquells que no van ser víctimes de maltractament durant la infància.

Una enquesta recent de Save the Children evidencia que gairebé el 91% de la població espanyola considera greu o molt greu la violència contra la infància, i més del 64% creu que l’aprovació d’una llei en aquesta matèria hauria de ser prioritària per al pròxim govern. Una vegada celebrades les eleccions generals, és essencial que el pròxim Govern impulsi l’aprovació de la llei orgànica per a la protecció integral de la infància i l’aadolescència davant la violència, text en el qual ja van treballar els anteriors governs i la societat civil. Aquesta llei ha d’anar acompanyada de prou recursos per fer front al problema.

Necessitem lluitar per una societat lliure de violència en tots els nivells. La formació a les famílies per dotar-les d’estratègies educatives sanes i la formació del professorat per prevenir i detectar casos de maltractament poden marcar la diferència. És urgent aconseguir que tots els nens i les nenes estiguin protegits i disfrutin de la infància que es mereixen.