Uns 2,2 milions d'espanyols han de triar entre menjar o medicar-se

Hi ha un tipus de pobresa que l’Estat no reconeix: la farmacèutica. La pateixen aquelles persones que han de decidir entre menjar o medicar-se a causa de la falta de recursos econòmics. A Espanya hi ha 2,2 milions de ciutadans, segons dades del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), que no poden fer front al pagament de medicaments i/o productes sanitaris: representen el 4,7% de la població. Un 18% dels afectats són menors d’edat, molts dels quals tenen problemes de salut mental. Són persones directament afectades pel decret del copagament farmacèutic, aprovat pel PP el 2012.

Són, també, els anomenats “nous pobres”: persones que pateixen malalties cròniques i la situació econòmica de les quals ha anat a menys per la crisi, després d’anys de bonança. “Per això la farmacèutica és una pobresa vergonyant. Qui la pateix no arriba a final de mes per poder pagar-se la medicació", explica Jordi Bosch, director institucional del Banc Farmacèutic, que recentment va guanyar un dels Premis a la Innovació Social 2018 d’Obra Social La Caixa. 

Aquesta oenagé de la farmàcia, nascuda a Barcelona però amb cobertura a tot Espanya, va crear fa un any l’Observatori de la Pobresa Farmacèutica  (OPF), que busca dimensionar la pobresa farmacèutica per determinar les seves conseqüències econòmiques i socials, visibilitzar aquesta problemàtica i aconseguir canvis legislatius que permetin erradicar-la.

L’OPF està obtenint les seves pròpies dades per saber a quanta gent afecta la pobresa farmacèutica en el seu grau més extrem. “Les pobreses farmacèutiques no són totes iguals. Entre aquests 2,2 milions d’espanyols que la pateixen hi pot haver qui, potser, no pot pagar-se l’aigua oxigenada. Però també hi ha molta altra gent molt més vulnerable, persones amb asma, diabetis, fibromiàlgia... Malalts crònics", diu Bosch. Conèixer aquestes xifres és necessari, afegeix, perquè l’Estat la reconegui (com fa amb la pobresa infantil, alimentària, energètica i habitacional) i destini diners per fer-hi front.

Les administracions públiques subvencionen el Banc Farmacèutic, però això no vol dir que reconeguin la pobresa farmacèutica: si fos així, destinarien una partida directament a fer-hi front. Aquesta oenagé tira endavant, de manera fonamental, a través de les donacions d’entitats privades. I també a través de la Campanya de Medicaments Solidaris, que fa una vegada l’any i que aquest 2019 tindrà lloc del 18 al 24 de maig. Tot aquell que vulgui participar podrà fer-ho a través de l’adquisició d’unes cintes (braçalets) solidàries, que costen dos euros o donant medicaments nous que no requereixin prescripció mèdica.

Un fons social de fàrmacs

A banda d’aquest observatori, el Banc Farmacèutic va crear el 2015 el Fons Social de Medicaments (FSM), que cobreix les despeses en medicaments dels pacients que pateixen pobresa farmacèutica mentre no es produeixen canvis legislatius que permetin posar-hi fi. L’FSM és un projecte “derivat” del decret de copagament de l’any 2012, una de les retallades sanitàries ‘estrella’ del Govern de Mariano Rajoy (PP).

Amb el copagament farmacèutic, les persones amb una renda inferior als 18.000 euros van passar a pagar el 40% del preu dels medicaments. “Però hi ha gent que no pot ni tan sols fer front a aquest 40% de càrrega econòmica”, assenyala la responsable de projectes de Catalunya del Banc Farmacèutic, Ana Planell. Així, a través del Fons Social de Medicaments, aquesta oenagé treballa directament amb els centres d’atenció primària (CAP) els treballadors socials dels quals, després d’una entrevista, accepten el pacient com a beneficiari del projecte.

Aquest, que passa a tenir un justificant per mostrar al farmacèutic, pot accedir així als medicaments del fons social a través de les farmàcies que formen part del projecte. N’hi ha unes 440 de tot Espanya adherides i la gran majoria (350) són a Barcelona. El farmacèutic entrega els medicaments coberts pel Fons Social al pacient beneficiari sense cap càrrec econòmic i el Banc Farmacèutic formalitza el cost dels fàrmacs dispensats 60 dies després. Des de la seva creació, l’FSM ha cobert un total de 4.000 ajuts i finançat medicaments per valor d’uns 550.000 euros.

Planell explica el perfil de beneficiaris d’aquesta oenagé. “Sol ser una persona d’uns 53 anys, amb dos fills i a qui se li ha acabat la prestació d’atur. El 60% dels usuaris són espanyols”, relata. Tots els medicaments que finança el Banc Farmacèutic a través del fons social estan inclosos a la Seguretat Social i aquesta els finança parcialment, però no de manera total. En alguns casos, les factures poden pujar a 150 euros al mes, per exemple. Els usuaris solen tenir diverses patologies alhora.

Mapa dispers a Barcelona

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

El Banc Farmacèutic té presència, majoritàriament, a Barcelona, si bé està provant d’expandir-se a altres parts de Catalunya (com Girona i Tarragona) i Espanya (ja és present a Saragossa i aviat ho estarà a tot Aragó, Madrid i Màlaga). El director general del Banc Farmacèutic explica que, inicialment, quan es va crear el Fons Social dels Medicaments ja fa quatre anys, els usuaris pertanyien a barris molt concrets de Barcelona, com el Raval. “No obstant, des de l’any passat, veiem com aquest mapa de la pobresa farmacèutica a Barcelona s’ha anat dispersant i inclou també altres zones, com Sarrià”, assegura.

Aquests “nous pobres”, prossegueix, tenen un cert patrimoni en alguns casos, però en cap cas es correspon amb la seva capacitat adquisitiva. “Eren persones de classe mitjana, amb una vida mínimament organitzada, però que, per exemple, tenien una empresa i es van arruïnar”, conclou Bosch.