Les dones ronquen tan fort com els homes

Les dones tendeixen a subestimar els seus roncs, tant en freqüència com en volum, segons ha revelat un nou estudi sobre adults que havien sigut remesos per avaluar una sospita de trastorn del son al Centre Mèdic de la Universitat Soroka a Beersheba (Israel). Els resultats van mostrar que el 88% de les dones roncaven (591 de 675), però només el 72% van admetre que ho fessin (496 de 675). Al contrari, els roncs reals (92,6%) i els roncs autoinformats (93,1%) van ser gairebé idèntics en els homes.

A més, l’estudi, publicat en el 'Journal of Clinical Sleep Medicine', també va trobar que les dones roncaven tan fort com els homes, amb una intensitat de ronc màxima mitjana de 50 decibels entre les dones i 51,7 decibels entre els homes. Al voltant del 49% de les dones tenien roncs severs o molt severs (329 de 675), però només el 40% de les dones van qualificar els seus roncs en aquest nivell de severitat (269 de 675).

Percepció diferent

"Vam concloure que, tot i que no es van trobar diferències en la intensitat dels roncs entre els gèneres, les dones tendeixen a ignorar el fet que ronquen i subestimar el volum dels seus roncs –explica Nimrod Maimon, investigador principal i professor de la Facultat de BGU de Ciències de la Salut i el cap de medicina interna–. Les dones van informar que van roncar amb menys freqüència i van descriure un ronc més suau".

El ronc és un so respiratori generat a la via aèria superior durant el son. La seva intensitat pot variar i amb freqüència arriba a pertorbar el son del company de llit. El ronc és un senyal d’advertència comuna d’apnea obstructiva del son, una malaltia crònica que involucra el col·lapse repetit de la via aèria superior durant el son.

En l’estudi hi van participar 1.913 pacients, amb una edat mitjana de 49 anys, remesos a un centre de trastorns del son a l’hospital universitari per a una avaluació. Els participants van rebre un qüestionari per qualificar la gravetat dels seus roncs. El volum objectiu dels roncs es va quantificar utilitzant un mesurador de sondeig digital calibrat durant un estudi del son que va durar tota una nit. La intensitat del ronc es va classificar com a lleu (40 a 45 decibels), moderada (45 a 55 decibels), greu (55 a 60 decibels) i molt greu (60 decibels o més).

Estigma social

Segons els autors, existeix un estigma social associat amb el ronc entre les dones. Per tant, és possible que les dones no responguin de manera confiable les preguntes sobre els roncs, fet que pot contribuir al diagnòstic insuficient de l’apnea obstructiva del son en les dones.

Notícies relacionades

Francisco Castaño, educador: «A l’estiu comprem la pau i cedim amb els nostres fills, però arriba el setembre i tenim un problema»

Esther Niubó, consellera d’Educació i FP: «Estem convençuts que el TC donarà validesa al model lingüístic de l’escola catalana»

"El fet que les dones informessin sobre els roncs amb menys freqüència i el descrigués com a més lleu podria ser una de les barreres que impedeixen que les dones arribin a les clíniques del son per fer-se un estudi", adverteix Maimon.

Per això, recomana als proveïdors d’atenció mèdica que avaluïn dones per detectar sospita d’apnea obstructiva del son que considerin altres factors a més dels roncs informats per la pacient. Per exemple, les dones amb apnea del son poden ser més propenses que els homes a reportar altres símptomes com ara fatiga i cansament durant el dia.