La comunitat musulmana demandarà Educació si no garanteix classes d'islam en horari lectiu

Fins ara era una crítica constant, una demanda habitual, de la comunitat musulmana. Però ara l’embafament ha esclatat ha esclatat: si el pròxim curs la Generalitat no garanteix classes de religió islàmica a les famílies musulmanes que així ho demanin, aquestes presentaran una denúncia als tribunals. Ho afirma el president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya a EL PERIÓDICO, que afegeix que han iniciat una campanya entre les famílies musulmanes.

Des de 1992 l’Estat reconeix a les famílies musulmanes el dret que els seus fills puguin aprendre la seva religió a l’escola. “Els alumnes musulmans tenen el dret de rebre ensenyament religiós islàmic en els centres docents públics i privats o concertats”, segons dicta la llei 26/1992, que dona compliment a l’Acord de Cooperació de l’Estat amb la Comissió Islàmica d’Espanya. Una entitat que representa la pràctica totalitat de centres de culte islàmics.

La realitat, almenys a Catalunya, és molt diferent, malgrat que la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya (Ucide) calcula que és la regió on viuen més menors musulmans. N’hi ha 85.000 en el sistema educatiu, i al voltant d’un terç d’ells tindria ja la nacionalitat espanyola. No obstant, en el dia d’avui, cap escola està oferint estudis d’islam, tot i que cada vegada més pares ho estan demanant.

“La Generalitat té por, està clar que no vol reconèixer-nos aquest dret fonamental, però ja estem cansats, és una decisió política”, lamenta el president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, Mohamed El Ghaidouni. Han fet campanyes, han enviat cartes a la Generalitat... “Crec que només ens faran cas amb una sentència judicial”, critica.

Aquesta situació no es dona en la resta d’Espanya, on ja hi ha 12 comunitats autònomes que reconeixen aquesta assignatura optativa en els seus ensenyaments. D’entre elles destaca Andalusia, amb 24 professors d’islam i 40.000 alumnes musulmans, la meitat dels que hi ha a Catalunya. Per la seva part, a Ceuta i Melilla hi ha més d’una desena de docents, i Castella i Lleó en té sis. També ofereixen aquestes classes Aragó, Euskadi, Extremadura, Madrid o La Rioja, entre d’altres.

Educació no es mulla

Segons la comunitat islàmica, hi ha centenars de pares que demanen aquest ensenyament a Catalunya. Les dades oficials daten del 2017. Només en l’educació primària hi va haver un miler de famílies que van expressar el seu desig que els seus fills estudiessin islam, segons va exposar la Conselleria d’Educación llavors. Ara, la conselleria no facilita les dades de l’última inscripció, ni tampoc vol fer declaracions sobre el tema.

“A nosaltres no ens volen donar les dades oficials”, replica El Ghaidouni. Aprofitant la preinscripció escolar del pròxim curs, ja oberta, ha iniciat una campanya per encoratjar totes les famílies musulmanes que ho desitgen a exercir els seus drets i demanar aquesta assignatura. “Si la Generalitat no dona resposta a les seves demandes, anirem als jutjats amb tots aquests casos”, adverteix El Ghaidouni.

Les mesquites, tapant pedaços

En principi, si en un centre educatiu hi ha més de 10 alumnes que demanen aquesta assignatura, el centre ha d’establir un grup i Educació ha de contractar un docent que estigui homologat a través de la Comissió Islàmica amb “coneixements de l’Alcorà”. No obstant, aquesta borsa de professors d’islam continua sense existir. Així que l’única alternativa que els queda és que les mesquites o els temples de culte es converteixin en escoles. La majoria de mesquites, gairebé unes 300, fan aquestes classes els caps de setmana.

Es tracta d’una solució que no agrada. “Estem tapant pedaços, però aquest no és el lloc on s’ha de donar aquesta formació”, assegura el president de la mesquita Badr de Terrassa, Mostafa Benelfassi. “Els nens tenen dret a jugar durant el cap de setmana, a anar al futbol i a tenir temps lliure”, expressa. A més, moltes mesquites tenen llista d’espera per a aquesta formació, ja que els locals solen ser petits i no poden assumir la demanda de totes les famílies musulmanes de la comunitat.

La resposta que fins ara sí que està oferint la Conselleria d’Educación són classes d’idioma: àrab, darija o amazic, en horari extraescolar. “Per a les famílies és important que els fills aprenguin a escriure i llegir en la llengua del país d’origen”, explica El Ghaidouni, de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya. Aquestes classes, que es fan a la tarda, les imparteixen professors els contactes dels quals són facilitats a través del consolat del Marroc. “Continuem discriminant aquests alumnes, ja que han de renunciar a altres activitats extraescolars”, es queixa Benelfasi.

Prevenció contra el gihadisme

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

L’aprenentatge de l’Islam, insisteix la comunitat musulmana, va més enllà del coneixement de l’idioma. “Els nens han de poder saber què diu l’Alcorà i què no”, explica El Ghaidouni, que creu que formant els nens en aquesta religió evitarà que els joves s’acabin radicalitzant. “Hi ha molts nens de famílies musulmanes que no coneixen realment la seva religió. Després la busquen a les xarxes socials, i els manipulen molt fàcilment”, assegura. “Si des de petits, de forma transparent, coneixen la religió i els ensenyen a contextualitzar-la en la societat on viuen, evitaríem moltes captacions d’adolescents”.

El Ghaidouni lamenta aquesta situació. “Després ens preguntem per què hi ha joves nascuts aquí que no se senten catalans”, es pregunta. I és que, segons els musulmans, l’Administració està discriminant els alumnes per motius de religió. “Veuen com altres nens com ells, nascuts aquí, fan classes de religió catòlica, mentre que a ells se’ls nega aquest dret”. Són obstacles que, si no els resoldem, obriran encara més bretxes en la societat.