Sackler opta a cognom maleït

Nou persones moren cada dia a l’estat de Nova York d’una sobredosi d’opioides. És el doble que fa només sis anys, una altra de les xifres demolidores del’epidèmia d’addicció que consumeix els Estats Units, on en les dues últimes dècades han mort més de 400.000 persones per consum d’opiacis, amb recepta o il·legals. És una plaga complexa i en evolució en la quales conjuguen nombrosos factors i actors, però des del principi, cada vegada més i sota pitjor llum, en qualsevol narració apareix un nom propi: Sackler. I s’estreny el cercle legal i social sobre aquesta família que va fundar Purdue, la farmacèutica que va desenvolupar OxyContin, l’analgèsic narcòtic comunament identificat en l’arrel d’aquesta crisi.

En els últims dies diversos fets han intensificat una mica més aquest cèrcol. Aquest dijous, la fiscal general de l’estat de Nova York, Letitia James, va presentar una demanda en la qual, entre farmacèutiques, distribuïdores i farmàcies a què es demanen responsabilitats, apareixen amb nom i cognom vuit Sacklers. I el plec de càrrecs, construït en part sobre la base d’una altra demanda a Massachusetts que ja va aportar informació sobre el paper fonamental que van desenvolupar en la crisi implicant-se personalment en l’agressiva i enganyosa promoció de l’OxyContin com menys addictiu del que era, realitza un dels retrats més demolidors fins a la data de la família, una de les més riques dels EUA i durant dècades nom clau en la filantropia i les arts als dos costats de l’Atlàntic.

Actes de “mala fe”

La demanda novaiorquesa assegura, per exemple, que els Sackler van ser metòdics intentant esborrar restes documentals que poguessin revelar els beneficis de Purdue. També que van abolir els informes de resultats trimestrals insistint que la junta directiva només rebés informació verbal o que van votar per pagar-se a si mateixos milions de dòlars sovint col·locant-los en companyies fora dels EUA. Així mateix, s’explica que quan Purdue va començar a ser seriosament investigada per les autoritats federals a mitjans de la dècada passada, els Sackler van crear una nova companyia per continuar venent opioides, Rhodes, que va arribar a fer-se més gran que Purdue.

Per a la fiscalia novaiorquesa, alguns d’aquests són actes “de mala fe” amb què la família Sackler, amb una fortuna valorada per ‘Forbes’ en 14.000 milions de dòlars, intenta amagar part dels seus diners per evitar fer front a potencials multes i responsabilitats legals. I aquestes han començat a arribar.

També aquesta setmana a Oklahoma es va anunciar un acord de Purdue amb la fiscalia estatal per evitar un judici que ha d’arrencar al maig. Pagant 275 milions de dòlars, l’empresa evitarà asseure’s al costat d’altres farmacèutiques en aquesta banqueta i sotmetre’s a un judici en el qual es permetran càmeres de televisió. D’aquesta suma, 75 milions no els paga la farmacèutica, sinó els mateixos Sackler, que eviten així l’exposició pública, i amb proves, de la seva més que qüestionable actuació en la crisi. Tot i que la família ha definit el pagament com una “donació voluntària” per crear un centre de tractament d’addiccions a l’estat i ha assegurat que no representa admissió de culpabilitat o responsabilitat, representa el seu primer pagament directament vinculat a l’epidèmia.

Una allau de demandes

Els Sackler difícilment podran, no obstant, pagar per escapar-se de l’escrutini en tots els processos en contra seu. Perquè són 35 estats a més d’Oklahoma i Nova York els que han presentat demandes que els esquitxen. I a Ohio un jutge federal intenta aglutinar en un sol procés més de 1.600 demandes de comunitats, en reserves d’indis i en municipis i comtats.

La pressió és tal que l’empresa ha deixat que els mitjans especulin amb la possibilitat que podria declarar la fallida. I és una cosa que la fiscalia novaiorquesa ha injuriat com una mera“campanya mediàtica ben pensada i deliberada”amb què Purdue pretendria“intimidar”els estats, que podrien considerar millor cobrar alguna cosa ara que arriscar-se a veure’s sense res per una empresa desnonada. De fet, el fiscal general d’Oklahoma, Mike Hunter, ha reconegut que la possibilitat de fallida de Purdue va influir en la seva decisió d’arribar a l’acord extrajudicial.

Pàries en la filantropia

Notícies relacionades

L’estrès laboral multiplica per cinc els riscos de tabac i alcohol junts

Elogi del silenci, la serenitat i la senzillesa

Els Sackler comencen a ser, a més, cada vegada més pàries en un univers on han brillat fins ara: el de la filantropia en arts, educació i ciència. La setmana passada el museu Guggenheim de Nova York, la National Portrait Gallery i les galeries Tate de Londres van anunciar que rebutjaran donacions de la família. Altres de les institucions que reben o han rebut els seus fons, com el Metropolitan o la Universitat de Colúmbia, estudien aquest finançament, i en el cas de la Universitat de Tufts han contractat un antic fiscal de Massachusetts per analitzar la relació amb la família. I tant un fons filantròpic dels Sackler com una fundació familiar al Regne Unit han anunciat que, almenys ara per ara, deixaran de donar diners.

The ‘Wall Street Journal’ també ha informat recentment que un ‘hedge fund’ que gestionava diners dels Sacklers, Hildene Capital Management, els va informar l’any passat que no continuarien fent-ho. Algú vinculat a Hildene, segons li va explicar el president al rotatiu, es va veure afectat per “una tragèdia relacionada amb opioides”. Està clar que no només els tribunals fan la connexió entre l’epidèmia i els Sackler.