Una tesi doctoral reforça la datació del Sant Grial de València com a coetània de Jesús i pròpia de la seva tribu

Una tesi doctoral de la Universitat de València presentada aquest dimecres reforça la datació del Sant Grial, que des del 1437 custodia la catedral de la capital valenciana, com a coetània a l’època en què va viure, si és que ho va fer, Jesús de Nazaret, i ho fa principalment partint de les mides, el material i la semblança que té amb una pintura d’un fresc de les Catacumbes de Roma.

A més, la seva autora, la doctora en Història de l’Art Ana Mafé, defensa en un exercici extern, seguint la regla de Laplace, que la copa (el vas superior, ja que les dues parts inferiors són molt posteriors) compleix “el 99'9% dels requisits” per poder haver sigut la de l’Últim Sopar, a la qual es refereixen els evangelis, mentre que el Calze de la donya Urraca de la catedral de Lleó només en compleix el 33%. Les dues ciutats lluiten des de fa anys pel suculent premi que a escala turística, i per tant econòmic, suposa tenir aquesta relíquia.

El DNI de la copa

Recentment, un estudi de Ferran Arasa, professor de la Universitat de València, va confirmar una datació àmplia del calze que aniria del segle I abans de Crist al II després de Crist i que inclou, per tant, el regnat de Tiberi en el qual se situen els fets.

Mafé ha recalcat que faltava “el seu DNI, saber si era alexandrina, romana... i l’estudi volumètric que hem fet conclou que són mesures hebrees ‘ad hoc’”.A més, ha explicat que tot i que les proves han determinat que el material petri és àgata el tall de les vetes respon a una sardius, que és “representativa de la tribu de Judà, a la qual va pertànyer Jesús”. 

La seva tesi també aporta una nova lectura per a la inscripció al peu del calze, que faria referència a Jesús, tot i que anteriorment s’havia interpretat de diverses altres maneres.

“És la pedra la que parla, té més de 2.000 anys, és hebrea, representa la tribu de Judà i segueix la ‘regla de l’amor’ (pel significat que se li dona al material del qual està feta). Després hi ha textos històrics que en parlen, qui vulgui que els uneixi i qui no, no”, ha assenyalat.

També ha destacat que  en unes catacumbes de Roma, ciutat a la qual suposadament alguns seguidors de Jesús van portar la copa després de la seva mort, hi ha una pintura en un fresc en la qual hi apareix el que ha qualificat com “una fotografia exacta” del Calze de València.

“La copa no té mesures romanes, sinó hebrees, així que sabem que està reproduint alguna cosa expressament. A més, no és un caprici del pintor posar una taca on no n’hi hauria d’haver”, ha apuntat amb referència a una part més blanquinosa del vas.

La mateixa Església reconeix que hi ha un forat històric que no s’ha pogut cobrir, tant en el suposat desplaçament de la copa de Jerusalem a Roma i d’allà a Osca, tot i que en aquest cas s’agafen a l’origen d’Osca de sant Llorenç. Mafé també ha remarcat el fet que en diverses representacions, tant a Roma com en diversos escenaris aragonesos, hi aparegui una dona amb una copa similar de color blanquinós “que era com es mostrava el calze en la seva versió primitiva”.

Viatge en el temps

Mafé, que ha dit que hi ha parts de la seva tesi ja publicades per revistes científiques, tot i que no les ha detallat, ha explicat que una vegada va tenir “totes les evidències” va decidir utilitzar el mètode Laplace que va definir com “un exercici matemàtic” per al càlcul de probabilitats en el qual va introduir nou ítems que havia de complir un calze per poder haver sigut en aquell suposat sopar.

Notícies relacionades

¿El Sant Greal està a València?

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

“El percentatge és del 99'9% de possibilitats que en el cas que hi hagués una copa podria ser aquesta. El de Lleó baixa fins al 33%. Si poguéssim fer un viatge en el temps i col·locar un calze en una taula del segle I a Jerusalem compliria tots els requisits. Si hagués de col·locar un objecte de tots els que hi ha al món seria aquest”, ha assenyalat.

Mafé, que ha obviat que al Museu Britànic hi ha una peça bessona de la de València, ha reconegut que la seva tesi té com a missió impulsar el turisme a la capital valenciana i també el puixant ‘camí del Grial’ des del monestir de Sant Joan de la Penya a la capital valenciana.