EL FUTUR DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA

El Govern descarta la rebaixa universal del 30% de les taxes universitàries

La Generalitat aposta per reduir la matrícula en funció de la renda familiar de l'estudiant

La pròrroga dels Pressupostos fa impossible tocar preus o ampliar el sistema de beques salari

El Govern descarta la rebaixa universal del 30% de les taxes universitàries

RICARD CUGAT

2
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, política municipal, educació, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Tal com està la cosa política, reduir el cost de les taxes universitàries és impossible. Com ho és invertir més en infraestructures, la construcció de nous hospitals i l’ampliació de funcionaris de l’educació pública. És el que té la pròrroga pressupostària, que no permet sortir de la línia que marquin els últims comptes aprovats, els del 2018. Malgrat això, el Govern sí que sembla tenir un pla per rebaixar les matrícules, encara que no de forma universal, sinó seguint la línia iniciada l’any passat, per trams de renda familiar. Però sempre que el Parlament es digni a aprovar els números que permeten que Catalunya tiri endavant.

El secretari d’Universitats i Recerca, Francesc Xavier Grau, es va dignar dilluns a reunir la premsa per, durant dues hores, radiografiar l’estat actual del seu negociat. Va versar sobre la necessitat d’ampliar la inversió en coneixement –tant pública com privada– per situar-nos al nivell de les regions capdavanteres d’Europa que estan per sobre del 3% (Catalunya està en l’1,47%); va aprofundir en l’obligació d’aconseguir una mica més d’equitat social en l’accés als estudis superiors (va anunciar 9,5 milions en beques salari per al pròxim curs que beneficiaran prop de 2.000 alumnes), i va avançar la intenció de la Generalitat d’impulsar una llei de ciència que preveu tenir llesta abans d’acabar l’any.

Tres anys de reivindicació

Notícies relacionades

El que més afecta els estudiants és, sens dubte, l’import que han de pagar per poder estudiar. La història ens porta al 2016, quan rectors i alumnes s’uneixen per reclamar una rebaixa del 30% de la taxa i una revisió estructural del sistema de beques. Llavors va arribar fins i tot a reclamar-se que la universitat catalana fos totalment gratuïta en un termini de 10 anys. Cal dir primer, per allò de posar una mica de context, que Catalunya està en el tram europeu més alt de preus en aquesta matèria. L’any passat ja es va aplicar una rebaixa en les rendes familiars més baixes i la intenció és abordar ara les rendes mitjanes, de fins a 50.000 euros anuals. Grau va avançar que, sempre que s’aprovin els Pressupostos del 2019, cosa que avui diasembla més que improbable, es destinarien 15 dels 72 milions que el seu negociat preveu guanyar respecte als comptes del 2018. La reducció del 30% podria ser efectiva en tres anys sempre que en aquest termini s’aconsegueixi destinar a aquesta partida un total de 60 milions d’euros.

La demanda ja ha passat pel Parlament tres vegades i s’ha aprovat en tots els casos. L’última vegada, el 7 de febrer i a petició d’En Comú Podem. Els partits que formen el Govern s’hi van abstenir, mentre que la resta de forces hi van votar a favor. El mateix text reclamava recuperar la inversió en universitats prèvia a les retallades de principis de dècada. Difícil empresa, ja que el 2009 s’hi destinaven 922 euros (rècord absolut) i el 2018 no es va arribar als 800. Sobre la iniciativa legislativa popular (ILP) que s’està impulsant per regular per llei la rebaixa de les taxes universitàries en un 30%, Grau va afirmar que "no és una rebaixa correcta perquè continua facilitant la desigualtat en l’accés".