Anar al contingut

conflicte etern

La Guàrdia Urbana i els Mossos tanquen el pas al 'top manta' al vestíbul de Plaça de Catalunya de Barcelona

La policia veta als manters el pas a l'intercanviador situat a la plaça de Catalunya

El dispositiu es mantindrà cada dia amb recolzament de seguretat privada

Luis Benavides

ALBERT BERTRAN

La Guàrdia Urbana i els Mossos tanquen el pas al 'top manta' al vestíbul de Plaça de Catalunya de Barcelona
La Guàrdia Urbana i els Mossos tanquen el pas al 'top manta' al vestíbul de Plaça de Catalunya de Barcelona

/

Un dispositiu conjunt de la Guàrdia Urbana de Barcelona i els Mossos d’Esquadra va bloquejar aquest dilluns al matí el pas als manters al vestíbul de l’estació de Rodalies de Plaça de Catalunya. Minuts abans de les dotze del migdia, els dos cossos de seguretat es van repartir els diferents accessos a aquesta estació de metro i tren per evitar que el 'top manta' tornés a assentar-se, com està sent habitual en els últims anys malgrat els cíclics desallotjaments. Aquesta vegada, però, l’ajuntament i la Generalitat es van conjurar amb una operació permanent per evitar que els venedors ambulants tornin a prendre posicions.

Una vegada iniciat el dispositiu, els agents dels dos cossos de policia es van quedar principalment a l’exterior per evitar que els manters s’instal·lessin a la superfície i com a recolzament als membres de seguretat de l’estació. Al subsol, els operadors de l’estació, Renfe i TMB, van reforçar visiblement el nombre de vigilants en aquest punt per dissuadir els manters amb intenció de col·locar-hi la mercaderia.

L’hora escollida per desplegar l’operatiu no era casual. La Guàrdia Urbana tenia controlats els horaris habituals dels manters i es van avançar a la seva arribada. Desallotjar més d’un centenar de manters ja instal·lats sempre té un risc més gran, sobretot si es produeixen carreres amb l’intercanviador ple de viatgers sortint o entrant a l’estació. "Els venedors solien arribar al migdia perquè sabien que entre les 13.30 hores i les tres de la tarda hi ha un canvi de torn. Amb aquesta operació ens hem coordinat les diferents parts perquè no quedi desatesa cap franja horària”, va explicar l’inspector de la Guàrdia Urbana al capdavant del dispositiu, Josep Jordi Guerrero.

Per sorpresa

En un primer moment, molts manters es van trobar el dispositiu a l’arribar a l’estació i no van creuar els torns. La majoria van fer mitja volta o, com es podria esperar, es van dirigir amb el mateix bitllet a altres punts com el port de Barcelona. Uns quants venedors il·legals, majoritàriament africans, van decidir esperar-se a l’altre costat de les màquines validadores dels bitllets per si el dispositiu era un vist i no vist. Al cap de pocs minuts van comprendre que aquest desplegament policial i de seguretat privada sense precedents precisament perseguia mantenir espaiós l’intercanviador durant tot el dia i van tornar a les vies. Segons fonts de la Guàrdia Urbana, durant les dues primeres hores del dispositiu els agents de la policia local desplegats a les vies van intervenir la mercaderia d’uns 15 venedors il·legals.

Aquesta operació "de saturació" està coordinada per la Guàrdia Urbana, tal com havien reclamat els Mossos en les reunions preparatòries. Finalment, el nombre d’agents de cada cos va ser similar, tot i que una presència de vehicles més gran de la policia municipal pogués fer pensar el contrari.  En total, uns 70 agents van ocupar aquest punt calent del ‘top manta’ a la capital catalana: uns 40 efectius de la policia local, inclosos agents de les unitats territorials de Ciutat Vella i Eixample i policies de paisà, i uns 30 mossos, majoritàriament dels agents de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO).  

El missatge als manters va ser clar. El desplegament, contundent. “Estem intentant canviar una situació que existia des de feia temps, i revertir aquesta situació requeria força”, va expressar el comissionat de Seguretat de Barcelona, Amadeu Recasens, que també ha aclarit que aquesta actuació “té vocació de continuïtat” però que el nombre d’efectius d’un i un altre cos serà variable. Periòdicament, remarquen fonts municipals, s’analitzarà l’efectivitat d’aquesta actuació. “Es mantindrà tant temps com sigui necessari, però a poc a poc anirem deixant aquest dispositiu en mans de la seguretat privada, que comptarà sempre amb el recolzament de Mossos i Guàrdia Urbana”, va afegir Recasens, que va recordar que aquests vigilants tindran la consideració d’agents de l’autoritat per participar en una operació dirigida per cossos de seguretat.

Competències

L’ajuntament i la Generalitat, en resposta a les repetides alertes de Renfe sobre el problema greu de seguretat, en cas que sigui necessària una evacuació, que suposa la presència d’entre 100 i 150 manters a l’intercanviador, es van comprometre a aplicar un dispostiu per erradicar-lo el novembre de l’any passat. Des d’aleshores, les dues administracions s’han reunit diverses vegades, també amb els dos operadors de l’estació ferroviària.

En les primeres converses entre ajuntament i Generalitat, Mossos es negaven a quedar-se a l’estació de Plaça Catalunya i només s’oferia per col·laborar en desallotjaments puntuals, com els fets els dies els passats dies 8, 10, 14, 16 i 31 de gener. Argumentaven que el control d’aquesta activitat comercial il·legal a Barcelona és competència sempre de la Urbana, sense importar si la mercaderia il·legal està a superfície de la plaça o a sota. Per la policia catalana el problema no és una qüestió de seguretat pública perquè afirma que en una evacuació d’emergència els venedors també sortirien corrents en menys d’un minut. El govern municipal, en canvi, basant-se en un informe encarregat als seus serveis jurídics, afirmaven que la zona era competència dels Mossos.

Superada aquesta negativa inicial, el principal escull va ser el nombre d’efectius que hauria d’aportar cada administració. I és que cap de les dues va precisament sobrada. El govern municipal exigia el mateix nombre d’agents de la Guàrdia Urbana que de Mossos en aquest espai ferroviari. Els comandaments de la policia autonòmica, per la seva banda, consideraven que el pla havia de ser dissenyat i liderat pel govern d’Ada Colau i que el pes de la vigilància privada havia de ser més gran. En aquest últim punt els dos cossos de policia estaven d’acord.

El vessant social

Recasens ha reconegut que els operatius permanents a l’estació de Plaça de Catalunya no són suficients per erradicar la venda de productes falsificats a la ciutat. Tampoc acabaran amb el drama que viuen els manters. En aquest sentit, Recasens va remarcar que “la repressió policial no funcionarà, i la prevenció tampoc, si no es posen en marxa altres mesures de tipus social”.

El comissionat de Seguretat de la capital catalana ha recordat que “per primera vegada s’estan buscant sortides per a les persones que es veuen abocades a vendre en el ‘top manta’ per falta d’alternatives”, amb referència a les accions impulsades per l’ajuntament d’Ada Colau com DiomCoop, un projecte creat pel consistori el 2017 i que ja ha aconseguit regularitzar 15 persones i contractar-ne 30 més.