Els abusos contra monges, l'altre escàndol a punt d'esclatar a l'Església catòlica

Sense haver-se resolt encara l’escàndol d’abusos a menors que va colpejar l’Església catòlica, el papa Francesc començarà al març el seu setè any de pontificat amb una nova crisi en potència: el de lescentenars de monges i religioses abusades per sacerdotsque, en alguns casos, les van obligar a avortar. Un fenomen encara embolicat en el silenci –i, de moment, amb limitada repercussió mediàtica–, però que, a poc a poc, està sortint a la llum als cinc racons del món gràcies a les denúncies de les afectades.

AXile, els abusos relatats per sis Germanes del Bon Samarità van obligar al desembre el Vaticà a enviar una missió per investigar les acusacions. AItàlia, una religiosa va confessar a l’agost agressions sexuals perpetrades per un dels seus confessors a Bolonya, al nord del país. Al juliol, una missionera establerta a laregió índia de Keralava presentar un denuncia policial contra un bisbe que l’hauria violat 13 vegades entre el 2014 i el 2016, la qual cosa fins avui ha donat lloc a una altra vintena de denúncies de religioses del mateix país. 

Igualment impactant ha sigut el cas de Claire Maximova, una exintegrant de les Carmelites, una de les ordres més antigues i prestigioses de l’Església catòlica. Maximova, nascuda aUcraïna i actualment professora d’anglès, ha revelat les agressions patides al convent en el qual residia en un llibre titulat‘La tyrannie du silence’ (La tirania del silenci),que va sortir a la venda la setmana passada a França. AlPerú, Rocío Figueroa, teòloga abusada amb 15 anys per un vicari del Sodalicio de la Vida Cristiana, va ser un dels testimonis claus que van assenyalar els depravats abusos sexuals de Luis Fernando Figari, fundador de l’organització. 

Fins i tot al’Àfrica, un continent en el qual qualsevol tipus d’abús sexual, incloses les comeses contra menors, resulten difícils de destapar, han començat a assenyalar-se casos. “Els abusos (a dones) perpetrats per membres del clergat, també d’alt rang, existeixen especialment al Congo i a Kenya”, va publicar recentment el diari catòlic francès ‘La Croix’. Segons la investigació realitzada per aquest medi, dos informes sobre els abusos del clergat a l’Àfrica van ser presentats davant del Vaticà en la dècada dels 90, però sense que tinguessin cap repercussió d’importància.

Desequilibri de poder

El cas ha arribat fins a les entranyes del Vaticà també gràcies a la revista ‘Mujeres Iglesia Mundo’, un suplement del diari vaticà ‘L’Osservatore Romano’, la directora del qual, Lucetta Scaraffia, ha manifestat el seu suport a les monges abusades. “El problema és el desequilibri de poder. Les monges no poden dir no. No tenen diners, estan menys formades que els sacerdots, i pertanyen a instituts que poden ser fets malbé si un bisbe no obté el que vol”, ha explicat, en entrevista amb aquest diari, Scaraffia. 

Notícies relacionades

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

La concertada catalana, la més cara i menys finançada

Després de dècades de mantenir una actitud tèbia davant de les denúncies, les associacions de religioses han decidit dir prou. Una de les últimes ha sigut la Conferència de Religioses i Religiosos de França (Corref), la presidenta dels quals, la teòloga Veronique Margron, va demanar públicament trencar “els codis de silenci” que han regnat fins ara i denunciar els abusos. De la crida també es va fer eco al novembre laUnió Internacional de les Superiores Generals (UISG), organisme que representa al més de mig milió de monges catòliques, i que va assumir el compromís d’atendre tota religiosa que denunciï una agressió.  

“Que qualsevol religiosa que hagi patit abusos informi sobre aquest a la responsable de la seva congregació, a l’Església i a les autoritats civils segons es consideri més convenient”, va escriure l’UISG en el seu comunicat. “Si l’UISG rep un informe d’abús, escoltarà directament la persona i l’ajudarà a actuar amb valentia i presentar la denúncia a les organitzacions apropiades”, va continuar l’organització, al clamar també contra també els abusos verbals i emocionals que “minven” la dignitat de les víctimes. La mesura ha sigut ben rebuda per moltes religioses a diversos països, entre elles les espanyoles.